Un pessebre vivent a Empuriabrava

0
686

Només es va representar el Nadal de 1968, amb l’objectiu de promocionar la marina residencial


Fa tres anys es va crear un grup de treball dels arxivers de l’Alt Empordà, format pels responsables i tècnics adscrits a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, els arxius municipals de Figueres, Roses, Llançà, l’Escala i Castelló d’Empúries i l’arxiu biblioteca del Castell de Peralada. L’objectiu del grup ha estat compartir experiències, difondre els seus fons, posar en valor el patrimoni documental de la comarca i dissenyar noves línies de treball conjuntes. Una de les primeres propostes va ser crear un bloc a Internet on periòdicament es pengen textos inèdits relacionats amb documents incorporats o localitzats en aquests arxius.

Repassant aquesta documentació és on troben una història molt singular, poc coneguda o si més no oblidada, referent al pessebre vivent que es va representar a la marina d’Empuriabrava entre finals de l’any 1968 i principis del 1969. No hi ha cap notícia sobre la continuïtat d’aquestes representacions, les quals, per tant, van ser molt efímeres. Es van fer funcions per Nadal, Cap d’any i Reis, així com tots els dissabtes des del dia de Nadal fins a la festa de la Candelera.

La pista de tot plegat arrenca el mes de febrer de 2017, quan Maria Antònia March Marull, vídua de l’ex-alcalde castelloní Esteve Ripoll Cornell, va signar el conveni de donació del fons del seu marit a l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries. Des de l’arxiu, que dirigeix la historiadora Marisa Roig, es recorda que «el fons integra documents de tipologies, formats i suports diversos. Hi trobem cartells, impresos, adhesius, fotografies, negatius, diapositives, llibres, revistes, arxius de so, audiovisuals, etc., repartits en una trentena d’unitats d’instal·lació».

PESSEBRE VIVENT. Entre aquesta documentació hi apareix un programa de mà sobre la representació del «Pessebre vivent de l’Empordà», que va tenir lloc a la platja d’Empuriabrava entre els mesos de desembre i gener de 1968. Conté la informació de l’espectacle en català, castellà, anglès, francès i alemany, amb il·lustracions de l’artista figuerenca Tití Tapiola, una jove promesa de l’època que havia mantingut una estreta amistat amb el poeta i escriptor d’arrels castellonines, Carles Fages de Climent, desaparegut uns mesos abans.

Segons s’explica des de l’arxiu castelloní, «l’espectacle estava organitzat per l’empresa Ampuriabrava S.A. i patrocinat pel Ministerio de Información y Turismo. Es va planejar com una representació d’alt nivell, que fins i tot comptava amb una tribuna calefactada als canals per acollir els espectadors». Per aquest motiu es va escollir com a realitzador el polifacètic activista cultural Esteve Albert Corp, que ja tenia experiència per haver muntat el pessebre vivent d’Andorra, entre altres.

De fet, en uns dels seus llibres biogràfics, concretament a «Diccionari essencial Esteve Albert», el seu autor, el catedràtic de llengua catalana Jordi Solé, situa aquesta representació d’Empuriabrava a l’any 1969 (sic) i la va repetir sis anys més tard a Pau. Posteriorment va intervenir en el disseny i la realització dels Pastorets de Pals i de l’espectacle Bandera de Catalunya a Bellcaire d’Empordà.

Des de l’arxiu castelloní consideren que el muntatge d’aquest pessebre vivent tenia com a objectiu «cridar l’atenció del públic local i estranger a través d’escenificacions de caire folklòric sobre el Nadal dels pescadors, acompanyades de cançons, balls tradicionals i un espectacle de llum i so. L’espectacle, que seguia la línia ideològica marcada pel règim franquista, s’emmarcava dins la «Campaña cultural Ampuriabrava», sota la qual s’organitzaven representacions teatrals de caràcter tradicional. En aquest sentit, és famosa la sèrie de representacions de La Sibil·la de Fortià, que tingueren lloc durant el mes d’agost de 1969 davant la portalada de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries i a la Llotja, igualment sota la batuta d’Esteve Albert».

De la documentació es desprèn que l’assessor artístic del «Pessebre vivent de l’Empordà» va ser l’artista plàstic Josep Tapiola, que va coordinar les actuacions de l’Agrupació artística i Coral de Roses, l’Esbart dansaire de Castelló d’Empúries, el conjunt Els Trons, el músic Sebastià Rubí i el mestre Jaume Cristau. Josep Tapiola era un pintor gironí, tot i que establert a Figueres, on va morir l’any 1990. Va tenir taller a Girona, Figueres, Roses, Empuriabrava, París i Portofino, entre altres llocs. Va ser guardonat en certàmens artístics a Madrid i l’Havana.

El comitè d’honor estava format per les autoritats polítiques, eclesiàstiques i militars més destacades de l’època en l’àmbit estatal, com el ministre d’Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bella, el director general de Cultura Popular Enrique Thomas de Carranza, el governador civil Victoriano Anguera i Narcís Jubany, Bisbe de Girona, o l’alcalde de Figueres i vicepresident de la Diputació de Girona, Ramon Guardiola, entre d’altres. També s’hi van afegir representants del món social i empresarial com el doctor Joaquim Barraquer, l’advocat Josep Maria Pi i Sunyer i l’empresari i mecenes rossinc José Díaz Pacheco.El comitè assessor, per la seva banda, estava encapçalat per l’escultor Frederic Marés, el canonge de la Catedral de Girona Jaume Marqués, l’alcalde de Castelló d’Empúries Joan Casadevall, el mossèn de la mateixa vila, Salvador Pagès, el fiscal i advocat de Fortià Andreu Brugués, que al cap de poc seria elegit president de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’organista de l’església de Sant Pere de Figueres, mossèn Lluís Albert, i l’escriptor figuerenc Fernando Garrido Pallardó. En definitiva, una significativa representació del món polític, econòmic i cultural. Tot i això, va ser un esdeveniment tant efímer que recordar-lo sembla gairebé un descobriment.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li