Un pessebre carregat d’històries

0
1245

La Mostra de La Cate exhibeix sencera la construcciĂł artesanal dels pares PaĂĽls, iniciada fa 70 anys


 

La tradició assenyala que el pessebre s’ha de treure per la Candelera, és a dir, el dia 2 de febrer, i no pas l’endemà de Reis com és habitual. Aquest any, a Figueres, es mantindrà aquesta tradició, almenys en la tradicional Mostra de pessebres i diorames que organitza La Cate. En la seva quinzena edició s’ha estrenat emplaçament –fins ara s’exhibia a la seu de l’entitat– i grup organitzador. En concret, s’ha constituït la secció Pessebristes de La Cate integrada per Lluís Illa, Alfons Gumbau, Salvador Torres, Jaume Egea, Josep Sais, Gerard Boris, Salvi Pi, Guillem Góngora, Núria Masó i Joan Pi.

Pel que fa a l’emplaçament de la Mostra, enguany s’exhibeix a la capella de Sant Sebastià al carrer de la Jonquera, que té el seu origen en la petita església de l’hospital, construïda l’any 1313. L’edifici actual, però, és fruit d’una remodelació del 1604, any en el qual la capella va ser cedida a la Confraria de la Puríssima Sang. Consta d’una sola nau i s’hi van anar celebrant culte i altres activitats religioses fins a les acaballes del segle XX. Darrerament s’hi va fer una reparació d’urgència a causa de l’esfondrament parcial de la teulada.

L’espai romandrà obert, durant les festes de Nadal, cada dia d’11.30 a 14 h i a les tardes de les 17.30 a les 20 h, llevat dels dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener, que es tancarà les 19 h. A partir del 6 de gener es podrà visitar els divendres (de 18 a 20 h) i els dissabtes i diumenges (de 12 a 13.30 h i de 17 a 20 h). A banda de ser un espai molt més cèntric, i que els organitzadors esperen que aplegui molts més visitants que fins ara, l’altre motiu pel canvi d’emplaçament és la possibilitat de muntar en tota la seva magnitud l’històric pessebre de l’Asil Vilallonga, després que l’any 2009 es concretés un conveni de cessió entre el seu propietari, el decorador Josep Canaleta, i l’entitat, de cara a la seva restauració i exhibició anual.

LLARG PROCÉS DE RECUPERACIÓ. Durant diverses dècades, des d’acabada la Guerra Civil i fins a les acaballes dels anys setanta del segle passat, una de les cites obligades dels figuerencs i empordanesos durant les festes de Nadal era acostar-se fins a l’Asil Vilallonga i fer una visita al pessebre mecànic que cada any muntava la comunitat dels pares Paüls, en un local de planta baixa situat a tocar de la capella dels Desamparats. A finals del 1970, i després de la defunció del religiós que en tenia cura, el pessebre va ser desmuntat definitivament i corria el risc de desaparèixer.

El decorador figuerenc Josep Canaleta se’l va quedar, el va dipositar en un magatzem i durant un parell d’anys el va exposar a la galeria que tenia oberta al carrer de la Moreria. «Cada vegada que el muntàvem o el desmuntàvem s’anaven perdent peces o es trencaven. El pessebre es va anar configurant a partir d’unes figures de guix i d’un conjunt de complements fets a base del material que recollia per tot arreu el pare Andreu Calderó, que n’era l’encarregat i que anava incorporant cada any. Era el seu entreteniment», explicava el seu propietari.

Canaleta, que juntament amb un dels seus fills fins i tot havia anat a fer-lo funcionar algunes tardes quan el pare PaĂĽl tenia problemes de salut, recordava que «realment era molt curiĂłs veure des de llaunes de sardina fins a cintes de persiana –que transportaven els tres Reis de l’Orient– configurant els elements del pessebre vivent. Motorets de 125 wats, ventiladors… tot servia! El pare CalderĂł va tenir molt d’enginy i molta imaginaciĂł. Ara bĂ©, amb el pas dels anys el pessebre es va anar desfigurant i moltes coses no guardaven cap proporciĂł ni estètica».

La cova de naixement estava muntada sobre una roda de bicicleta perquè es pogués moure. Un mecanisme permetia que pel darrere aparegués una estrella i el cel anés canviant de color, en funció de si representava que es tractava de la nit o del dia. Els motors que feien funcionar les figures estaven instal·lats a dins de pots de conserva i per compensar el pes estaven plens de terra volcànica. El realment espectacular era ajupir-se i veure el funcionament de tota la part de sota. Quan va estar exposat a la galeria Canaleta hi hagué aquesta possibilitat.

Després que Canaleta se’l quedés, va estar molts de temps tancat amb el progressiu deteriorament. Després el va cedir al Patronat de la Catequística i amb el suport de l’Ajuntament es va restaurar. Si al principi va ser una recuperació dels components més emblemàtics del pessebre, perquè tingués una unitat, darrerament s’han anat restaurant figures i peces més aviat complementàries. L’any 2010 el pessebre va recuperar bona part de la seva esplendor.

Aquell any va assistir a l’acte inaugural de la Mostra Antoni Trèmols, un figuerenc que aleshores tenia 96 anys, resident a Suïssa des dels anys cinquanta, del qual s’ignorava el seu parador, i fins i tot si encara era viu. Ell va ser el primer creador d’aquest pessebre articulat que va iniciar justament ara fa 70 anys, el 1949, i que en marxar a treballar a l’estranger va lliurar als pares Paüls.

El testimoni directe d’Antoni Trèmols va servir aleshores per saber l’origen exacte d’aquesta històrica representació nadalenca. «Les primeres peces les vaig muntar a casa fins a l’any 1945 i les exhibia en el meu domicili del carrer Colom. Tot i treballar a indústries Fita, la situació econòmica em va empènyer a marxar a treballar cap a Suïssa. Llavors va ser quan vaig deixar totes les peces articulades a la comunitat religiosa de l’Asil Vilallonga. Em sorprèn que encara funcionin», assenyalà Trèmols en aquell moment. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li