Un nou any nou

Aquest article surt pocs dies després d’haver-se encetat l’any 2021 i a les acaballes de les festes nadalenques, enguany molt atípiques i que desitjo hagueu passat el millor possible. Per justificar el seu títol, recordo encara i actualitzo les classes de Lengua Española (ara diríem Castellà) de la magnífica catedràtica de Lengua Española y Literatura, Carmina Pleyán, a l’institut R. Muntaner de Figueres pels anys cinquanta; més en concret, ens feia entendre el valor semàntic d’un mateix adjectiu precedint un substantiu i el mateix qualificatiu posposat, amb dos exemples clàssics, òbviament en aquella època, en castellà: «un pobre hombre» i «un hombre pobre» o «un nuevo libro» i «un libro nuevo» que hom pot aplicar al català i, per tant, al títol que encapçala l’article.

Entrem en un any nou, el 2021, que desitjo de tot cor sigui nou, bo de debò, molt diferent, distint i distant al finit: nou pel que ens pugui aportar de coses positives, solucions definitives, replantejaments seriosos, reflexions de caire econòmic, ètic, humanitari, social, que serveixin per superar aspectes negatius: crisis, egoismes injustificables, idees preconcebudes de tota mena, injustĂ­cies, prejudicis, lleis obsoletes, pors … Vull expressar-me en termes d’esperança, desig sincer, profund, Ă­ntim, si voleu, sempre pensant en positiu, en un to de moderat realisme optimista. Tant de bo que l’adjectiu nou precedint el sintagma Any Nou connoti valors i no contravalors; aporti moltes novetats amb cĂ rregues positives i solucions factibles, amb un regeneracionisme ètic, un rearmament d’humanisme i d’humanaciĂł (facultat humana per la qual tota persona com cal regalima i encomana valors humans), que ens facin oblidar, de forma progressiva i definitiva, l’annus horribilis que hem viscut. Heus aquĂ­ algunes que s’albiren:

Que la Covid-19 deixi ja de castigar tota la humanitat d’arreu i que les vacunes de les quals tant es parla esdevinguin un remei eficaç i ràpid per eradicar aquest virus tan microscòpic, tan invisible, però que ha afectat molt a molts. Que la seva comercialització —sigui la que sigui i vingui d’on vingui— sigui eficaç, sempre amb finalitat sanitària, terapèutica i no mercantilista.

Que el canvi polític viscut als EEUU ajudi a crear un clima de pau intercontinental i de cooperació internacional des dels valors democràtics més genuïns i que faciliti la reducció o eliminació de situacions bèl·liques.

Que les properes eleccions catalanes es puguin celebrar amb tota normalitat; que els seus resultats ajudin a fer una Catalunya sense exiliats i presos, més pròspera, més europeista, més democràtica, més solidària, més humanitària, més defensora de valors ètics i estètics des d’una futura independència acollidora i oberta.

Que la cultura sigui respectada i potenciada en totes les seves manifestacions i àmbits amb protecció oficial, institucional per tal de superar el llarg parèntesi d’inactivitat i que recuperi vitalitat i programacions amb tota normalitat.

Que resolgui, o almenys ajudi a resoldre, les diferències socials entre rics i pobres; que minvin les grans fortunes i la pobresa, massa freqüents i abundoses ambdues, i que se superi la crisi econòmica i social amb mesures justes i solidàries.

Que es redueixi el nombre, cada cop major, de rodamons, captaires, sense sostre que dormen al carrer en condicions infrahumanes; que s’aturi la tragèdia dels emigrants al Mediterrani; que es prenguin mesures encertades per reduir la contaminació i els efectes del canvi climàtic.

Que la tercera edat, i especialment la més vulnerable, tingui els serveis assistencials necessaris. Dos exemples concrets: unes pensions dignes, actualitzades d’acord amb l’IPC, i accés amb comoditat a les poques oficines (a molts pobles ja no n’hi ha) de bancs i caixes, sense cues ni comissions, tema que per se mereix un proper article. Avanço que em sorprèn molt negativament la supressió o reducció d’oficines i em neguiteja veure pensionistes amb bastó esperant el seu torn per fer la seva gestió, així com comprovar en persona que els hipotètics interessos han esdevingut comissions.

Enguany és el 175è aniversari del naixement del polític aragonès Joaquin Costa (Monsó 1846- Graus 1911): recuperem la seva assenyada proposta «Escuela y despensa» i el tancar amb set claus el sepulcre del Cid. Ergo, cal potenciar l’educació, el civisme, amb un col·lectiu de docents d’excel·lent formació pedagògica, científica, humanística, tècnica i responsabilitat professional; l’alimentació, pilar bàsic d’una bona salut, lligada a la sanitat. En definitiva, el benestar i la prosperitat depenen del trinomi: educació, alimentació i sanitat.

Tant de bo que tots aquests desitjos siguin aportacions tangibles del nou Any Nou! I no especulacions utòpiques i arcàdiques d’un empordanès tocat per la tramuntana, però que també en els seus anys figuerencs (1945-1962) rebé efluvis democràtics i europeistes procedents de la veïna França i que arrelaren fortament i marcaren la seva personalitat.