Un monestir medieval que fa poble

0
656

Des del 2013 Sant Miquel de FluviĂ  organitza una vetllada musical per recollir fons per a la parrĂČquia


El mĂ­tic abat Oliba, nascut a BesalĂș el 971 i mort a Sant Miquel de CuixĂ  el 1046, estĂ  considerat com un gran impulsor de l’art romĂ nic a Catalunya. A l’EmpordĂ , perĂČ, Oliba nomĂ©s va crear un monestir, el de Sant Miquel de FluviĂ , que es va consagrar l’any 1066 i que fa tres anys va celebrar, per tant, el 950Ăš aniversari. El passat 3 d’agost, a la nit, amb un ple total de pĂșblic, es va celebrar a l’interior de l’esglĂ©sia la VII Nit d’Estiu, impulsada per un grup de gent del poble que va engrescar mossĂšn Carles SĂĄnchez des de la seva arribada a Sant Miquel. Cantants i mĂșsics del poble (o vinculats) van compartir cartell amb el cantautor Samuel Arderiu. Un petit festival, entre pedres mil·lenĂ ries, amb una finalitat solidĂ ria.

Aquest esdeveniment, perĂČ, tĂ© com a objectiu obtenir beneficis destinats a l’esglĂ©sia. El conjunt, tal com explica SĂ nchez, «necessita constants remodelacions. Fa set anys, en un context de necessitat de pressupost, van iniciar-se els concerts de nit. Sant Miquel de FluviĂ  sempre ha organitzat moltes activitats pel poble i des de la parrĂČquia tambĂ© volĂ­em unir-nos a aquestes activitats i se’ns va acudir organitzar una nit d’estiu». La iniciativa va quallar i enguany va aplegar mĂ©s de 250 persones.

L’objectiu principal de la 7a Nit d’Estiu va ser aconseguir donatius per a la parrĂČquia, a partir d’una entrada voluntĂ ria de cinc euros. L’any passat es va canviar la megafonia grĂ cies a les ajudes dels assistents, perĂČ SĂĄnchez assenyala que aquest esdeveniment «és una gran oportunitat per obrir les portes de l’esglĂ©sia a la gent del poble. La parrĂČquia forma part del poble, no se l’ha de separar de la poblaciĂł, han d’estar unides. A la Nit d’Estiu hi venen freqĂŒents vilatans que acudeixen a les misses i gent que no, aixĂ­ com veĂŻns d’altres municipis de la comarca o estiuejants de la zona».

EL CONCERT. El concert del passat 3 d’agost es va dividir en dues parts. La primera va servir per presentar artistes del poble o vinculats, amb Esteve Esparch, que va cantar temes tan clĂ ssics com Granada, MĂ©jico o Pel teu amor, RosĂł. Tot seguit, Antonio i Sergio, amb guitarres flamenques i acompanyats de la veu de la Charo, van oferir quatre temes. Van seguir un grup de quatre mĂșsics, format per Àngel a la percussiĂł, Conrad a la guitarra elĂšctrica, Francesc al piano i Josep Maria a la guitarra, tots ells tambĂ© veĂŻns del poble.

A la segona part del concert va actuar el cantautor Samuel Arderiu, que va oferir un repertori de les seves cançons i que en aquest cas ja formen part d’un artista professional. Van destacar dos temes propis, Aquí dalt del Canigó i Algues, onades i curculles.

LA HISTÒRIA. A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs podem fer un breu recorregut per la histĂČria del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de CuixĂ  i on hi figura tambĂ© una esglĂ©sia. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictĂ­ de Sant Miquel, acte en el qual van participar d’una manera o altra personalitats de l’ùpoca, com el bisbe i abat de CuixĂ , Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’EmpĂșries i Gausfred de RossellĂł.

L’esglĂ©sia monĂ stica es va consagrar l’any 1066, data en quĂš es confirma tambĂ© la seva dependĂšncia de CuixĂ . El monestir va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’EmpĂșries i tambĂ© del comtat de Barcelona (segles XI i XII), i a mĂ©s fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (RossellĂł).

Badia assenyala que aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, de Girona, fet del qual hom tĂ© constĂ ncia, almenys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monĂ stica fins a l’exclaustraciĂł del 1835. Ara Ă©s l’esglĂ©sia parroquial de la poblaciĂł del mateix nom que s’estĂ©n al seu voltant. Es conserva l’esglĂ©sia de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sĂšrie de capitells amb funcions arquitectĂČniques, a mĂ©s d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gĂČtica de la Mare de DĂ©u.

L’historiador empordanĂšs recorda que la fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificaciĂł que es va afegir a l’edifici original, potser de l’ùpoca de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Al sud de l’esglĂ©sia hi havia el claustre, espai recuperat actualment com a jardĂ­ perquĂš la construcciĂł va ser enderrocada. TambĂ© es conserven altres dependĂšncies d’ùpoca molt posterior a l’esglĂ©sia, que desprĂ©s es van transformar en habitatges.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li