Un món distòpic?

0
1608

La setmana passada es va informar que s’havia espiat a polítics i advocats relacionats amb l’independentisme català. Se’ls ha espiat utilitzant un programa israelià denominat Pegasus i que només es ven als estats. No entraré a dissertar sobre l’espionatge a representants de la ciutadania en un país democràtic, no val la pena fer-ho, no mentre l’Estat utilitzi els seus serveis secrets per servir a un pensament únic, el que l’Estat té del que ha de ser Espanya i no del que realment és; la meva opinió ni tan sols els ajudarà a qüestionar-se per què tants centenars de milers de persones no tenen la mateixa visió i opinió que ells: Espanya no és una, ni gran ni lliure quan actuen com ho fan els poders de l’Estat, així ho crec.

La informació m’ha portat a recordar un succés que es va produir l’any 1984: el Consell d’Europa va reunir a Estrasburg, al mes d’abril, a prop de dues-centes personalitats del món de la cultura, la política i la ciència d’Europa i Amèrica per debatre sobre la novel·la de George Orwell. El resum d’aquelles intervencions es van recollir en el llibre I estimava al Gran Germà.

Recordem l’argument de la novel·la 1984: es desenvolupa l’any que li dona títol, a la ciutat de Londres, ciutat que forma part d’una regió que abans s’anomenava Anglaterra; la regió està integrada en un estat col·lectivista anomenat Oceania. Hi ha dos estats més, Euràsia i Àsia Oriental, que estan permanentment en guerra entre si i amb Oceania.

A Oceania, la societat es divideix en tres grups: els membres externs del Partit Únic, que són la burocràcia de l’aparell estatal, i que viuen vigilats, sotmesos i asfixiats mitjançant una propaganda que els impedeix pensar críticament; els membres del partit, que ostenten i controlen el poder i una massa proletària a la qual es manté pobra i ignorant per tal que no pugui rebel·lar-se.

George Orwell va escriure 1984 entre 1947 i 1948. La novel·la es va publicar al juny de 1949 i l’autor moria el 1950 sense saber que des de la seva publicació, la seva novel·la exerciria una influència notable en el pensament polític, i la seva repercussió ha estat i és de summa importància. El gènere literari és de ficció política i una de les primeres novel·les distòpiques.

Oceania, com a estat totalitari suprimeix tot dret de pensament crític i qui s’aventura a tenir-lo és torturat fins a sotmetre la seva voluntat o a perdre la vida per no mostrar fidelitat i adhesió a la causa nacional. Els traïdors són exposats a la ira de la gent, que vocifera el seu fanatisme contra els deslleials. El Gran Germà ho controla tot a través de la Policia del Pensament. L’estructura està organitzada per quatre ministeris: el Ministeri de l’Amor, que administra els càstigs i reeduca els membres del partit perquè estimin el Gran Germà i la seva ideologia; el Ministeri de la Pau, que és l’encarregat de tot el relacionat amb la guerra i procura que la guerra sigui permanent perquè el país estigui en pau amb si mateix; el Ministeri de l’Abundància, que planifica l’economia amb l’objectiu que els proletaris tinguin únicament el necessari per subsistir; el Ministeri de la Veritat, que manipula i destrueix documents històrics perquè el passat coincideixi amb els interessos del present i amb la versió oficial que manté l’Estat.

En aquella reunió d’Estrasburg, a la qual m’he referit, es va dissertar sobre els paral·lelismes que la novel·la 1984 tenia amb la societat d’aquell moment. Crec que la irrupció de les tecnologies de la informació i l’ús de programes com Pegasus sí que acosten la distopia d’Orwell al nostre món. En la nostra societat es manipula la informació amb notícies falses, mentides que es fan veritats i veritats que es converteixen en mentides, es repeteixen consignes fins a l’avorriment per crear faules que es llancen a les xarxes socials i ningú es molesta a desmentir, i es practica una vigilància massiva que comporta una repressió política i social. Els membres de les anomenades clavegueres de l’Estat han perseguit mitjançant l’espionatge rivals polítics i utilitzant tot l’aparell de l’Estat els han empresonat i han confiscat els seus béns amb multes milionàries. No fa falta ser un expert en ciències polítiques per veure la similitud entre la novel·la 1984 i el que des de 2017 està succeint amb els polítics i líders socials de l’independentisme.

Abans de la novel·la de George Orwell, l’escriptor rus Yevgueni Zamiatin va escriure el 1920 la novel·la distòpica Nosaltres, la qual va inspirar l’autor britànic, on es relataven les experiències que abans i després de la Revolució de 1917 va viure l’escriptor rus, al qual no se li va publicar Nosaltres a Rússia fins al 1988. Zamiatin és menys popular i no ha tingut l’èxit de vendes d’Orwell, però la seva novel·la narra les actituds totalitàries i repressores d’organitzacions que fomenten l’odi i la por cap a l’altre, el que no és igual, sigui per motiu religiós, perquè és un immigrant o simplement com a fórmula per aconseguir el poder alimentant les baixes passions de la gent.

I, aconseguit el poder, si es qüestiona al Gran Germà —pot ser el cas de Vladimir Putin?—, s’organitza una invasió i es declara la guerra contra un altre país amb la voluntat de mantenir-se a la poltrona i evitar revoltes socials internes.

A 1984, els lemes del Partit són: «Guerra és pau, llibertat és esclavitud, ignorància és força». El significat d’aquests lemes és: La Guerra és pau perquè si lluites contra un altre país, el temor a l’enemic evita que els ciutadans s’aixequin contra l’Estat. La llibertat és esclavitud perquè els esperits esclaus no coneixen una altra cosa i se senten lliures. La ignorància és força atès que viure en la ignorància evita qualsevol rebel·lió contra el partit. I, si per un casual, et rebel·les, com el protagonista de la no-vel·la, i lluites contra una societat que es vigila a si mateixa i arribes a la conclusió que el poder té mecanismes per manipular-te, comprendràs que aquest món narrat s’assembla massa al món que vivim, que es disfressa de neoliberal per ocultar pràctiques totalitàries.

Si per un casual hem après que un esperit lliure no ha d’aprendre ni comportar-se com un esperit esclau, si perseverem en el nostre desig de mantenir la nostra intimitat i la nostra capacitat de lliure pensament, hem de ser conscients que, en una societat que es vigila a si mateixa, el Gran Germà pot enviar-nos la Policia del Pensament perquè ens rentin el cervell i utilitzin tècniques psicològiques per continuar mantenint el control mental i físic de les nostres vides.

Creuen que la nostra societat, que el nostre món actual, s’assembla a la distopia orwelliana?

Abans de transcriure el que el mateix escriptor opinava de la seva obra, citaré el que va opinar l’autor de La por a la llibertat, Erich Fromm: «Els llibres d’Orwell són severs advertiments, i seria lamentable que el lector interpretés presumptuosament 1984 com una altra descripció més de la barbàrie estalinista, i no veiés que també està dirigida a nosaltres». També, Isaac Asimov va escriure una crítica a la Field Newspaper Sydicate, en la qual es preguntava: «Com expressarem les nostres pors a cada aspecte de la vida que ens omple d’aprensió? Quina altra data podem inventar per reemplaçar 1984?». Respecte a la seva novel·la, Orwell va dir: «Jo no crec que el gènere de societat que descric hagi a succeir forçosament, però el que sí que crec és que pot ocórrer una cosa semblant. També crec que les idees totalitàries han fet arrel en els cervells dels intel·lectuals a tot arreu del món i he intentat portar aquestes idees fins a les seves lògiques conseqüències».

Vivim en un món distòpic?

No hi ha una resposta de sí o no, la realitat és prou complexa en una societat en la qual hem perdut la idea de veritat objectiva. Orwell es va preguntar com s’escriuria la història de la Guerra Civil Espanyola, pregunta que encara no té una resposta clara, hi ha massa mentides en la història d’aquell conflicte que ens han explicat, massa ocultacions i molts llibres amb falsedats que han estat acceptades com a veritats universals; la història de la veritat objectiva de la Guerra Civil de 1936 a 1939 encara no ha estat escrita i molt menys divulgada.

Explicaran els llibres d’història la veritat de la invasió russa a Ucraïna?

Els corresponsals de guerra, els analistes del conflicte diuen el que veuen, però fins i tot la nostra mirada pot ser subjectiva. En els mitjans de comunicació podem llegir, escoltar i veure comentaris de tot ordre, alguns de ben documentats, uns altres de més ideològics i partidaris que fonamentats. Sigui com sigui, la setmana passada, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, en declaracions a la BBC, va dir: «Alguns països europeus estan fent diners de la sang». En els pròxims dies es continuarà lluitant, les batalles seran cada vegada més acarnissades i l’odi i les seves conseqüències, més duradores en el temps.

Sigui com sigui, repetirem l’axioma que la primera víctima de la guerra és la veritat, sobretot, la veritat dels morts.

I, ara, diguin vostès si vivim en un món distòpic o no.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li