Un llibre per descobrir l’església de Sant Pere

0
491

Amb motiu del mil·lenari s’edita un volum que fa un recorregut per la història i l’art de la parròquia


 

Després que el 8 de juny es reprengués el cicle de conferències commemoratives del mil·lenari de la parròquia de Sant Pere, tot i que amb un aforament limitat però amb la possibilitat de seguir-les a través de la pàgina web de La Cate, el passat cap de setmana, coincidit amb la festa del patró de l’església figuerenca, es van celebrar diversos actes, com ara la inauguració de la mostra fotogràfica popular, un concert de sardanes i un altre d’orgue i la missa solemne complementada amb un repic manual de campanes.

També es va presentar el llibre L’església de Sant Pere. Un recorregut per la història i l’art, un volum de més de 200 pàgines que des del primer moment ja es va anunciar que seria una guia per tal d’oferir al visitant un itinerari per l’interior del temple i per tot el seu entorn. L’obra complementa un altre volum, de contingut més històric, editat fa tres anys, i la monografia de mossèn Josep Maria Marquès editada el 2002. Ha estat editat per la Fundació Vergés Ginjaume.

Aquest llibre l’ha escrit l’arqueòloga Anna Maria Puig amb algunes aportacions de Josep Menchón, coordinador dels actes del mil·lenari, i l’assessorament de diversos especialistes. Les fotografies actuals són majoritàriament de Xavi Toral, tot i que també s’ha comptat amb la col·laboració de Xavi Torner. El volum inclou nombroses imatges antigues, procedents de l’arxiu parroquial així com diverses d’inèdites que es van localitzar a l’arxiu del fotògraf Moncanut, que després de la Guerra Civil tenia un establiment situat a la mateixa plaça de l’església.

Durant l’acte de presentació, que va conduir el periodista Francesc Cruanyes, tant Anna Maria Puig com Josep Menchón van remarcar el fet que al llibre, dedicat a l’edifici més antic que hi ha a la ciutat, «hi trobareu referències històriques que ens permeten conèixer l’evolució d’un temple que no només està fet de pedres, sinó també d’una successió de fets i de gent. Com a guia, també vol portar a la memòria, encara que sigui d’una forma esquemàtica, el significat dels principals elements que conformen l’arquitectura religiosa o es recorden algunes tradicions populars ja perdudes, que han configurat el caràcter i la cultura del nostre poble».

La part gràfica és una peça cabdal del volum. En aquest sentit, es presenta un registre molt complet d’imatges de l’edifici actual, tant de vistes generals com de detalls. Un document que, per als autors, tindrà per al futur el mateix valor que les imatges antigues que es publiquen i que recorden com era el temple en el passat, especialment abans del seu parcial enderroc a l’inici de la Guerra Civil.

Xavi Toral, el principal fotògraf del llibre, va explicar que «quan l’Anna Maria Puig em va fer l’encàrrec de les imatges, amb una tarda en vaig tenir prou. En veure el contingut del llibre, però, ràpidament em vaig adonar de la seva magnitud i de la necessitat de fer un treball a consciència. Llavors va ser quan vaig decidir venir-hi unes quantes tardes per poder captar amb precisió els detalls, tant de l’interior com de l’exterior».

L’actual rector de la parròquia, mossèn Miquel Àngel Ferrés, assenyalà que «volem ser dignes de la nostra història i esdevenir una església oberta. Com a signe palpable, el temple de Sant Pere és obert tot el dia per acollir tota persona que entri a pregar, a respirar silenci, a admirar l’art i la bellesa o simplement a reposar l’esperit. Som una església antiga, però no volem ser una església vella. Més enllà del patrimoni artístic, obert a tothom, la vida de les parròquies ha tingut i té un gran patrimoni espiritual que no té preu, format per persones voluntàries que tenen cura amb gratuïtat i generositat de tirar endavant amb la missió que tenim encomanada. Entre elles, els autors d’aquest llibre i tota la gent que ha contribuït a fer possible la celebració d’aquest mil·lenari». L’acte el va cloure el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez, que també va posar en valor el contingut del llibre.

UNA MICA D’HISTÒRIA. Fent un recorregut per les pàgines del llibre, ens trobem que la parròquia de Sant Pere de Figueres té l’origen en una petita església que es considera construïda de forma paral·lela amb la fundació de la vila. D’aquest temple primitiu, previsiblement d’estil romànic, només es disposen de testimonis documentals que determinen la seva consagració al primer quart del segle XI. Tot i això, la primera referència documental fiable de l’existència de l’església i parròquia de Sant Pere de Figueres data del 13 d’octubre de l’any 1020. No va ser fins al segle XIV, després del fort creixement experimentat per la població arran de la Carta Pobla concedida pel rei Jaume I l’any 1267, que l’església es queda petita i comença una important reforma per ampliar-la. Llavors, el temple es construeix seguint les pautes de l’estil gòtic.

A l’inici de la Guerra Civil, i després d’un incendi registrat el juliol de l’any 1936, es va procedir a l’enderroc parcial del temple que va desfigurar la seva estructura. Acabat el conflicte bèl·lic es va iniciar la reconstrucció però només es va poder conservar la nau gòtica, mentre que la capçalera i el campanar, entre altres elements, són de nova execució. Val a dir que una part de les pedres enderrocades de la parròquia van servir per construir un dels murs de contenció dels jardins Enric Morera, al carrer Col·legi, on encara el dia d’avui es poden descobrir vestigis del temple, i als murs de contenció de la riera Galligans.

En qualsevol cas, Anna Maria Puig recorda en el llibre que «l’evolució de l’església de Sant Pere la podem resumir en cinc fases o etapes constructives que no es poden explicar sense emmarcar-les en la història i el desenvolupament de la ciutat. La primera correspon als orígens, i la segona a la fundació de la parròquia el segle XI i la construcció del temple romànica. La tercera es vincula al creixement de la vila real el segle XIV i a l’edificació del temple gòtic; la quarta, a la forta expansió de la ciutat a partir de mitjan segle XVII i a la necessitat d’ampliar l’església. La darrera etapa és el resultat de la reconstrucció que s’inicia l’any 1941 després del greu incendi del 1936». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li