Un llibre entre un miler

0
1345

L’estiu és una època que es presta a llegir alguns d’aquells llibres que ens han cridat l’atenció durant els mesos anteriors i que no hem tingut ocasió, a causa del treball quotidià, ni tan sols de fullejar. L’inconvenient és que, sovint, el cúmul de títols és tan immens que no sabem ni per on començar. És com haver d’escollir un llibre d’entre un miler.

Aquest estiu, però, és força peculiar i, contra allò que és habitual, ve carregat d’una intensitat política molt alta. Per això crec que aquest cop no totes les lectures que considerem han de ser de pura evasió de la realitat. Només unes quantes, però totes no. Cal també triar un llibre que, encara que sigui entretingut i que no sigui de pura erudició, sí que serveixi per poder reflexionar sobre el nostre “ara i aquí” personal i col·lectiu.

És per això que us aconsello Íngrida-Àfrica, de Manuel Costa-Pau (ed. Lllibres del Segle), el darrer títol de la seva trilogia “Encontres amb Thànatos”, constituïda per dues altres obres més: Janna (2011) i Diana Palmer (2015). El llibre recull les vivències del protagonista, Nazari, que, en bona part, transcorren durant el procés final d’oposició al franquisme. Crec que les vivències d’aquell moment tenen molt a veure amb les de l’actualitat. Són dues etapes de transició, de gran canvi polític, d’incertesa i de grans esperances. En un moment determinat de la trama, Nazari diu que la seva generació havia arribat a un punt de maduresa (d’”adultesa”, segons el terme que apareix en la narració), que fou el que va permetre als seus integrants fer un pas endavant i intervenir decididament i decisivament en la superació de la dictadura.

Actualment sembla que, de manera col·lectiva, hem arribat també a un altre d’aquests moments d’adultesa. Ara caldrà veure, doncs, si les generacions actuals sabem actuar amb una fermesa i un encert similar als d’aquells que feren possible el final del franquisme. En aquest sentit, penso que el llibre que ens ocupa pot ser un bon estímul, ja que és una crida al compromís amb el moment històric que es viu. I, a més a més, és una obra fresca i original, molt ben escrita, en un català molt pròxim a l’oralitat (per bé que depurat i exigent), que constitueix tota una mostra de la maduresa de l’autor, que ja havia demostrat també el seu bon ofici en cadascun dels dos títols anteriors de la trilogia. En aquesta ocasió, però, la crònica de la realitat no es desdiu de la realitat del somni. El mateix M. Costa-Pau va deixar apuntat que, sobretot els escrits del capítol final, “integren passat, futur i somni”. Bé, potser ara és el moment d’integrar aquests tres elements per poder entendre l’actual realitat que ens ha tocat viure.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li