
Aquest diumenge passat, amb un grup d’amics, vam anar a la presó de Lledoners a visitar Jordi Sà nchez. Personalment el coneixia poc, però l’havia tractat durant l’etapa en què era dirigent de la Crida a la solidaritat (no la d’ara, sinó la dels anys vuitanta). Alguns dels qui hi anà rem sà que el coneixien bé, també d’aquella època, i foren ells que em convidaren a afegir-me a la comitiva.
Un cop ens van assignar el dia i l’hora, vam haver d’anar-hi una hora abans per complir tots els requisits de seguretat. Un dels amics comentĂ , quan ja Ă©rem a dins, que els dispositius i els espais de control de la presĂł eren molt semblants als dels aeroports, sobretot als dels EUA, on sĂłn especialment minuciosos en aquestes qĂĽestions. DesprĂ©s de passar per diferents dependències, les visites es fan en unes sales individualitzades amb cubicles de vidre, amb un petit altaveu connectat amb un telèfon, que es talla quan s’acaba el temps concedit. Afortunadament, quan hi vam entrar, vam poder saludar tambĂ©, a travĂ©s dels vidres, Oriol Junqueras i Raul Romeva, que rebien d’altres visites en aquell mateix moment. Vam trobar un Jordi SĂ nchez molt animat i distès, amb moltes ganes de parlar de polĂtica. Ens diguĂ© que tant ell com la resta de presos polĂtics valoraven molt les grans concentracions de suport que han rebut i que no han defallit en tots aquests anys. TambĂ© estava molt orgullĂłs de la mobilitzaciĂł general a favor del procĂ©s que ha persistit tot aquest temps: «Qui ens havia de dir que desprĂ©s de la repressiĂł del 2017 la gent es mantindria massivament mobilitzada mĂ©s de dos anys desprĂ©s!», ens diguĂ©. I Ă©s que precisament Ă©s la gent, segons ell, el gran actiu del moviment independentista. Es mostrĂ crĂtic pel fet que no s’hagi realitzat una valoraciĂł d’errors i encerts compartida per tots els partits i organitzacions de la societat civil implicades. Ens explicĂ que tenia escrit un llibre sobre els esdeveniments anteriors i posteriors a l’u d’octubre del 2017, però que no s’havia decidit a publicar-lo per no suscitar mĂ©s polèmiques pĂşbliques.
CoincidĂrem que es troba a faltar, ara i abans, una direcciĂł polĂtica conjunta. I lamentĂ rem que una hipotètica actuaciĂł unitĂ ria semblava cada cop mĂ©s llunyana, en uns moments en què les estratègies polĂtiques, en el mateix si del moviment, semblen mĂ©s divergents que mai. ComentĂ rem tambĂ© els efectes que podria tenir, en el procĂ©s, la negociaciĂł que sembla que s’inicia i valorarem la seva incerta viabilitat. AixĂ mateix, considerĂ rem la necessitat que existeixi una alternativa polĂtica sòlida, al mĂ©s Ă mplia possible, sobretot en el cas que aquesta negociaciĂł no arribi a bon port. L’hora de visita que ens havien concedit ens va passar volant.Â
Leave a Reply