Un David entre Goliats

El Club Atletisme Ventalló, que entrena al camp de futbol de gespa natural, continua sumant èxits

Entrenen en un gimnàs improvisat, salten tanques prefabricades per ells mateixos o disposen d’un calaix de fusta manufacturat amb quatre fustes i amb la millor de les voluntats. El Club Atletisme Ventalló és una entitat atípica, però no precisament per la modèstia del seu material o de les seves instal·lacions –els atletes es preparen al camp de futbol–, sinó pels grans resultats que obtenen malgrat –o gràcies a– les circumstàncies.

Per exemple, el club va ser, amb set medalles, la tercera millor entitat durant el Campionat de Catalunya sots-14 de fa uns dies, només superada per entitats de ciutats com Manresa (75.152 habitants) o Igualada (38.987). Ventalló no arriba als 800 veïns.

«L’evolució del club és gaire gran, vam començar com una activitat extraescolar de l’escola de Ventalló i amb el pas dels anys ens hem convertit en una escola de base que mou un centenar de joves», diu Elena Poquet, qui juntament amb el seu marit, Toni Ayuste, va fundar el club. «Els nostres resultats s’assoleixen pel fet de tenir les coses una mica més complicades que els altres, això et fa superar les mancances i et fa ser més creatiu, i també gràcies als bons entrenadors que tenim», afegeix. Un d’aquests entrenadors, en Roberto Rosell, ha liderat els èxits dels sots-14.

UNA CANTERA INESGOTABLE. El CA Ventalló és un club de planter. Així ho demostren atletes com Lydia i Patricia Ayuste o Àfrica Radsma, esportistes formades a terres ventallonines que han pujat a podis catalans i estatals defensant clubs amb més múscul com el Lleida UA. «Qui sap si haguessin tingut aquesta evolució en un club amb una infraestructura més potent. Aquí el secret és que cuidem molt la mainada, que primer juga i després va aprenent la tècnica», diu l’Elena abans de descriure com és un dia qualsevol d’entrenament: «Nosaltres cada dia hem de mesurar amb un metre la distància per posar les tanques, per exemple. Són coses que ja tenim assimilades, forma part del nostre dia a dia, però no és habitual en la resta de clubs». Aquestes limitacions fan impossible, per exemple, que es puguin preparar amb plenitud proves com els 400 metres tanques.

Tot i això, aquest context més modest és, precisament, el factor que retroalimenta l’evolució de l’entitat. Un exemple: la Patricia i la Lydia Ayuste, que es van formar a Ventalló des de petites, ara són entrenadores del club.

L’HORITZÓ. «A Ventalló hem tocat sostre», diu Poquet, qui destaca que malgrat que l’entorn és «increïble» la infraestructura no acompanya el creixement. En aquest sentit, el club ha iniciat fa poc converses amb l’Ajuntament de l’Escala per estudiar la possibilitat d’utilitzar la futura pista d’atletisme projectada. «Seria un pas endavant per a nosaltres sempre que la pista sigui de material sintètic, només canviarem per millorar», diu Poquet.