Un congrés sobre els exilis

0
2056

Aquest cap de setmana ha tingut lloc, al Museu de l’Exili (MUME) de La Jonquera, el congrĂ©s «Exilis polĂ­tics a l’ùpoca contemporĂ nia (segles xix i xx). Territoris de partida, territoris d’acollida». La trobada, que va reunir de manera presencial una vuitantena d’especialistes i de gent interessada en aquesta temĂ tica, va ser organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i el mateix MUME. Les sessions es van obrir divendres a la tarda amb una conferĂšncia que feu un ampli balanç de la recerca feta sobre l’exili del 1939 en l’àmbit local arreu dels territoris de parla catalana, a cĂ rrec de Jordi Font, Jordi Gaitx i Miquel Serrano.

Naturalment, moltes de les intervencions i de les comunicacions presentades es van centrar en l’exili provocat per la Guerra Civil del 1936-1939, perĂČ, d’acord amb un dels objectius bĂ sics del congrĂ©s, no es van limitar a aquest perĂ­ode histĂČric, sinĂł que tambĂ© abastaren d’altres etapes. AixĂ­, n’hi va haver de referides al segle xix (una centĂșria farcida d’exilis) i d’altres de mĂ©s acostades al nostre temps, com les que van fer referĂšncia als exilis provocats durant la intensificaciĂł de la lluita antifranquista dels anys seixanta i setanta del segle xx.

Tres foren els grans Ă mbits que van estructurar les aportacions al congrĂ©s. Un de centrat en els estudis locals; un altre, en els exilis polĂ­tics i culturals, i un tercer, en la temĂ tica de la memĂČria de l’exili, els vestigis i els oblits que han existit.

Entre les conclusions mĂ©s rellevants del congrĂ©s, cal remarcar que la trobada va ratificar algunes de les hipĂČtesis de partida, com ara la força i les potencialitats de l’anĂ lisi del tema de l’exili des de l’àmbit local i comarcal, la necessitat d’anar mĂ©s enllĂ  de l’ùxode del 1939 (per mĂ©s que sigui el mĂ©s gegantĂ­ de tota la histĂČria contemporĂ nia) o la importĂ ncia d’utilitzar els PaĂŻsos Catalans com a Ă mbit territorial d’estudi. TambĂ© es va poder constatar la urgĂšncia de tractar qĂŒestions habitualment negligides, com ara la perspectiva de gĂšnere aplicada a la temĂ tica de l’exili o la necessitat de posar noms a la immensa massa de gent que va haver d’exiliar-se i no limitar-se nomĂ©s a l’estudi de les figures rellevants.

Ni el passat mĂ©s recent ni l’actualitat polĂ­tica no van ser absents a la trobada. AixĂ­, en la conferĂšncia de cloenda a cĂ rrec d’AgustĂ­ Alcoberro, que duia com a tĂ­tol «L’exili com a constant histĂČrica dels PaĂŻsos Catalans», es va fer referĂšncia a l’exili dels lĂ­ders polĂ­tics catalans desprĂ©s de la proclamaciĂł d’independĂšncia del 2017. I, en el debat que es produĂ­ tot seguit, el conferenciant arribĂ  a afirmar que si no fos per la repressiĂł de l’Estat, que encara perdura, ja serĂ­em independents. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li