Un artista per descobrir

0
1428

Aquest dissabte passat, dia 9 d’abril, es va inaugurar al Museu de l’Exili de La Jonquera (MUME) l’exposició «Joaquim Vicens Gironella. Viure en temps convulsos i crear des dels marges». Una iniciativa conjunta entre el MUME i el Museu del Suro de Catalunya, de Palafrugell, que ha estat comissariada per Narcís Selles i amb disseny de Marcel Dalmau. S’estarà a la Jonquera fins al setembre d’aquest any per anar després a Palafrugell.

És la mostra més ambiciosa feta a Catalunya sobre la producció i la personalitat de Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911 – Tolosa de Llenguadoc , 1997), un artista que tot i haver adquirit un notable relleu internacional, encara avui és molt desconegut a Catalunya, el seu país d’origen.

Exiliat el 1939, va iniciar la seva carrera com a escultor, de manera autodidacta, a la segona meitat dels anys quaranta, després de la Segona Guerra Mundial. La seva obra tingué una particularitat molt especial pel que fa al material utilitzat, ja que fou el suro la base de les seves peces. No en va, era originari d’Agullana, una població amb una important indústria surera, per a la qual ell havia treballat en la seva joventut.

Ja en els inicis de la seva trajectòria com a escultor, entrà en contacte, el 1948, amb el prestigiós artista i teòric Jean Dubuffet, que fou l’impulsor de l’anomenat «art brut» (un dels corrents artístics més potents de l’art de la postguerra europea i de part de la segona meitat del segle xx). Dubuffet animà Vicens Gironella a continuar la seva producció, el seleccionà en exposicions sobre aquell corrent artístic que es feren a Europa i Amèrica , i posteriorment integrà peces seves al prestigiós Museu de l’Art Brut, a Lausana (Suïssa). Precisament arran de la mort de l’escultor, aquest centre li dedicà una exposició d’homenatge. Segons Narcís Selles, Vicens Gironella és l’autor català més representatiu de l’Art Brut i també un dels noms centrals, en una consideració internacional, de tot aquest important moviment.

L’exposició i la publicació d’un catàleg detallat de l’obra de l’artista i de la seva trajectòria vital (que ha estat fruit d’una intensa recerca i que aborda també el vessant literari de la seva producció), suposa un pas molt important en la recuperació d’una figura ben significativa de l’art de la segona meitat del segle xx. Així mateix, suposa un pas més en la recuperació del llegat artístic de l’exili català (encara avui amb buidors clamoroses i amb ben pocs estudis que l’hagin tractat de manera conjunta), ja que ell n’és un exemple paradigmàtic. No tan sols es forjà com a artista durant la seva expatriació, sinó que, com afirma Selles, «la idea d’exili, en tota la pluralitat de les seves significacions, amara gran part de la producció visual de Vicens».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li