Un altre que Ă©s com jo

0
572

Quan em sembla que m’enyoro potser massa de l’Empordà i la seva gent, quan passen gaire dies i no puc baixar a Figueres, me’n vaig a les Preses (a 9 quilòmetres del meu poble) a veure l’amic pintor Miquel Duran i ens consolem mútuament, perquè aquesta mena de nostàlgia a ell també li arriba força sovint.
En Miquel Duran va fer el servei militar al castell de Figueres, i això no li resultà pas gratuït o sense conseqüències. A l’inrevés del que sol produir (que solia produir) la mili, per a en Miquel, l’estada a Figueres com a soldat de les espanyes va ser l’inici d’una època fecunda i entusiasta que encara li dura, i de quina manera. L’any 1961 conegué el pintor i gravador Joan Sibecas, que va arribar a ser el seu gran mestre i amic. I aquesta amistat en portà d’altres i diverses coneixences: Sibecas li presentà Carles Fages de Climent, i a partir d’aquí en Miquel s’anà endinsant en la quotidianitat i les trobades d’aquella tropa que formaven part d’un moviment intel·lectual i artístic empordanès de l’època: Felip Vilà, Evarist Vallès, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, Maria Perxés, Maria Àngels Anglada, Narcís Sala, Pilar Nierga… que sovint es trobaven al que en podríem dir el santuari laic figuerenc del moment, la famosa (aleshores famosa) pensió Roca del carrer Joan Maragall. El seu contacte empordanès ha estat retingut i mantingut durant sempre. L’any 1997, la presidenta del Casino Menestral Figuerenc, Marta Subirós, deia públicament que Miquel Duran és l’ambaixador de l’Empordà a la Garrotxa, en ocasió d’un homenatge de l’entitat figuerenca al pintor.
Algú podria dir o pensar que els paisatges de la Garrotxa i l’Empordà són com oposats, i que el pintor que es dedica a un paisatge no pot dedicar-se a l’altre. Res de tot això, en el cas del nostre home. En Miquel ho capta tot, i sempre acompanyat o amanit amb una gran dosi de voluntat i tenacitat, però sobretot d’observació i ofici. Això fa que en els seus quadres apareguin les vinyes empordaneses que a la tardor tenen colors d’aram, sienes i vermells encesos, i també hi aparegui el seu entorn més immediat: el pla de les Preses, els voltants d’Olot i les seves valls. I és exactament el que també em passa a mi. Per això, a més de ser amics, ens entenem perfectament i no ens calen paraules de convenciment a l’hora de parlar de l’Empordà, el seu paisatge i la seva gent.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li