Un acord entre la propietat i el llogater acaba amb el tancament del Cafè Royal

A finals de 2013, a proposta del grup municipal d’ICV, es va aprovar la declaració del local com a bé cultural d’interès local (BCIL)

La voràgine de les festes nadalenques i el neguit a la ciutat per la vaga d’escombraries van fer passar desaparcebut el tancament definitiu d’un dels locals més emblèmàtics de Figueres, el Cafè Royal. El 22 de desembre del 2016 els clients habituals de l’establiment feien l’última cervesa o la darrera partida d’escacs o dominó. Ja es pot dir que el Cafè Royal –a la cruïlla de la Rambla amb el carrer Sant Pau– passa a la història. Si més no, tanca una etapa per afrontar-ne una altra que, de ben segur, serà diferent.

El Cafè Royal ha estat notícia en els darrers anys per la polèmica entre el llogater i la propietat. Litigis, acusacions, debat social i patrimonial. El problema principal arrenca del 2014 quan acabava el contracte d’arrendament del local, un acord que suposava el final dels anomenats lloguers antics. Josep Matas, el darrer llogater, va lluitar per evitar el desnonament. Els propietaris, la immobiliària Nova Cadieisa de la família Miquel, van portar Matas al jutjat però se’ls va desestimar la demanda de desnonament. I és que Matas tenia un às a la màniga, al·legava que podia prorrogar el contracte cinc anys més (fins al 2020) perquè abans del 1994 es va fer un traspàs. Això estava establert en el contracte i per això la justícia va donar la raó al llogater.

Ara, però, el tancament s’ha fet sense fer soroll perquè hi ha hagut un acord entre la propietat i el llogater. No se’n saben els detalls però el cas és que la immobiliària Nova Cadieisa ja hauria presentat un projecte de rehabilitació de l’edifici a l’Ajuntament. La part superior de l’immoble es destinaria a oficines i la planta baixa, on hi havia el Cafè Royal, es reformarà per acollir-hi una activitat econòmica. La reforma però tindrà condicionants perquè s’han de mantenir diversos elements catalogats i protegits. Quina serà l’activitat econòmica, pot ser un dubte o no, però qualsevol franquícia pagaria una bona xifra per llogar un local en una zona tan ben situada de la ciutat. Si els elements a protegir s’han de mantenir i les reformes són costoses pels límits de la catalogació, aquest no seria un gran problema tampoc per aquells que vulguin llogar el local i fer-se càrrec de les reformes. De tota manera, això només ho sabran ara els mateixos interessats.

BÉ CULTURAL D’INTERĂ�S LOCAL. A finals del 2013, a proposta del grup municipal d’ICV, es va aprovar la declaraciĂł del Cafè Royal com a bĂ© cultural d’interès local (BCIL). Això protegia diversos elements com ara penjadors, el marbre del taulell, miralls, el paviment i anuncis comercials. D’aquesta manera es va donar reconeixement a la història del local que va obrir portes el 1917 i pel qual hi van passar personatges de la cultura com DalĂ­, Buñuel o Pla. Des de la declaraciĂł del 2013 fins ara el local no sortia de la seva decadència malgrat la celebraciĂł de reunions de les JERC, la CUP o d’altres col·lectius. Durant els Ăşltims anys s’han fet concerts de petit format i activitats culturals però el Cafè Royal ha anat morint a poc a poc. Ara, potser, toca una nova etapa que millori la imatge d’aquesta cruĂŻlla i tant de bo que la nova activitat econòmica tingui efectes positius i dinamitzadors per la ciutat.