Un 2021 ple de dubtes

0
1309

És habitual plantejar-se quins seran els reptes del nou any. Però després d’un any tant atípic com aquest, és més necessari que mai interpretar el que ens ve a sobre.

Ha estat un any molt dur. Moltes famílies han perdut a un ésser estimat, d’altres han patit per la salut dels seus i molts estan patint una situació econòmica molt dura per les conseqüències d’aquesta pandèmia. Estem a les portes d’una crisi econòmica que està canviant el model que hem tingut les darreres dècades. Almenys a l’Empordà, entreveure cap on aniran els propers mesos és clau per anticipar el que ens espera.

Pel que fa a la pandèmia, el descobriment de les vacunes i l’inici de la vacunació és sens dubte l’inici del final d’aquest episodi tan demolidor. Hem començat l’any veient la llum al final del túnel però essent conscients que aquesta llum està molt lluny i que ens venen dos o tres mesos que poden ser duríssims. Després d’aquestes festes, els positius estan considerablement i la pressió hospitalària s’intensificarà. S’hauran de prendre noves mesures addicionals i el dubte està en si ens tornarem a confinar —encara que sigui breument— o bé podrem aguantar com fins ara. El que està clar és que el gener, febrer i març seran molt durs sanitàriament i econòmicament parlant.

Serà clau veure l’evolució al març-abril en l’àmbit internacional per veure si es pot entreveure una mitja temporada d’estiu o anem a una altra temporada purament «local». La primavera serà més clau que mai. Molts negocis han pogut aguantar, d’altres, no han pogut. Però els que ho han fet, no sé si podran tornar a «perdre la temporada» estiuenca. Necessitem normalitzar els fluxos Barcelona-Empordà i França-Empordà com més aviat millor. Dins l’àmbit comarcal, el que passi aquests mesos serà clau.

Caldrà veure quin rumb pren el nostre teixit socioeconòmic després d’aquesta sotragada. I sobretot, fins a quin punt canvia el nostre model, econòmicament parlant. Queden molts reptes i molts dubtes encara. El model turístic canviarà paral·lelament a la intensitat de la crisi i a la tardança de la recuperació. Si s’allarga el tancament de la frontera, la crisi a casa nostra serà major, sinó, l’impacte, tot i considerable, serà menor. En tot cas, canviaran moltes coses.

Caldrà veure també l’impacte del que ens ha passat en el comerç i els eixos comercials. Ja s’anuncien tancaments importants per després de rebaixes. I sense visitants i amb menys oferta comercial, els centres de les ciutat s’hauran de transformar. Segurament, introduint en els eixos comercials negocis de serveis que fins ara tenien vetada l’entrada al centre pels alts preus dels locals. I a mitjà termini, potenciant la restauració, l’habitatge i els espais de creadors. En tot cas, la transformació no serà fàcil i cal molta visió per part de les associacions de comerciants i les autoritats locals. També serà interessant veure si la distribució de la població sobre el territori canvia amb l’imposició del teletreball. És una oportunitat d’or per atraure residents qualificats de l’àrea metropolitana. De fet, ja està passant.

També serà necessari veure l’evolució de la logística, el creixement de la indústria verda i de la necessària puixança de les TIC.

En tot cas, ens espera un any molt dur i molt incert. Segurament inevitable després d’una patacada de tal calibre. Però també comença un any ple de reptes i oportunitats. Hem de saber aprofitar-ho!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li