Trumpau

0
568

Tal vegada, la realitat, això que sovint ens sembla tan coneguda. Tant repetitiva, que algunes coses tan dramàtiques com foren en el segle passat, bandejaven per sempre expressions i actituds que menaren al dolor i a la mort a milions de persones. Estorat, vaig poder contemplar com un Hitler ros de cara vermella imitava les expressions d’aïrament que escenificaven una indignació. Mal alumne. Si fos en dibuixos animats, encaixaria força més al model homònim del famós ànec de W.Disney. De fet, garratibat contemplava com una extemporània expressió: “Als Estats Units, els toca guanyar les guerres” no era rebuda amb expressions prudents. Ja m’enteneu. De la mena de “no passa res. És el president dels EUA, encara que no s’entengui que ho sigui; ho és. És temperamental, i sovint se li escalfa la boca”. Tant li fot qui fóra qui ho digués. Un senador, un congressista, qualsevol amb un mínim de coeficient intel·lectual. Així, un comentari com aquest, acabaria en anècdota. Però , no pas! Resulta , tot el contrari. I entre aplaudinents(!!??), ho rebla: “ invertirem en modernitzar i fer més potent el nostre armament nuclear”. Jo esperava com a miním un sorollós silenci. I, no! Altre cop, un incomprensible aplaudiment. De veritat hi ha algú que pensi (no confondre amb “cregui”, perque ja se sap que la fe no té límits). Hi ha algú que tot pensant , arribi a la conclusió: que es pot guanyar una guerra nuclear? On viurien els guanyadors quan amb el 10% de l’armament de qualsevol de les potències, convertiria el planeta en inhabitable? Donald Trump sembla que veient les pelis de Rambo, acaba creient que Rambo va guanyar la guerra del Vietnam on els EUA, van llançar tan acer com per construir un pont intercontinental a l’Atlàntic, per haver d’acabar marxant. Però, pel que sembla no va veure “Juegos de guerra” on un computador arribava a la senzilla conclusió que una guerra nuclear, només es pot guanyar no començant-la.

“Si vis pacem, para bellum”, atribuïda a Juli César, però que en realitat és una adaptació de Virgili, tal vegada podria valer per a les dagues, sagetes, llances o espases. Aleshores els morts sempre eren dels que lluitaven . Tal com fins ara, els autèntics guanyadors, mai eren a les batalles. Vint-i-un segles més tard, encara no hem après que la vida, no la podem deixar en mans dels cobdiciosos sense escrúpols. Però aquesta vegada, és la de tots. Guanyadors, perdedors i els que no en volen saber res. Sort que almenys podem tenir confiança en la seguretat que ens pot garantir algú tan assenyat i humà com D.Trump. Si decideix matar “en defensa pròpia”, tots la palmarem. “Alea jacta est.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li