Tres hores fora del bosc de les penes

0
613

Els concerts al Fòrum Romà arrenquen amb Jorge Drexler, que va acabar la gira a l’Escala, i Judit Neddermann


 

«Somos una especie en viaje, no tenemos pertenencias, sino equipaje». Amb aquests versos de la cançó Movimiento va irrompre dalt de l’escenari d’Empúries Jorge Drexler, divendres a la nit. El cantautor va obrir els concerts al Fòrum Romà, mentre que ell, tancava la gira del disc Salvavidas de hielo, que va iniciar a Girona la tardor passada i després de vuitanta-vuit actuacions.

La flamant Judit Neddermann, vestida amb una túnica llarga i blanca adient per a l’ocasió, va ser la telonera de la vetllada presentant l’àlbum Nua, i Drexler es va desfer en elogis per ella, exclamant que potser un dia seria ell el seu teloner. Neddermann va oferir un concert de petit format -amb Pau i Arnau Figueres a la percussió i a la guitarra- i va dedicar les últimes cançons a les seves germanes, Mireia i Voldria que fossis aquí.

I si bé la maresmenca va néixer en una família de músics, Drexler en prové d’una de metges de Montevideo. De fet, era otorrino, fins que fa més de vint-i-dos hiverns, després de trepitjar quatre bars i a les sis de la matinada, Joaquín Sabina el va convèncer perquè deixés la medicina i s’instal·lés a Madrid. I així ho va fer i la història, que li va canviar la vida, és la que narra a Pongámos que hablo de Martínez -aquest és, en realitat, el primer cognom del músic andalús-. La seva influència és prou palpable. Les cançons de Drexler, merescut guanyador d’un Goya i d’un Oscar a millor banda sonora, també són com poemes exquisidament musicats. I amb un punt nostàlgic: Que la flor de la poesía no hay melancolía que no la riege, entona el metge, convertit en cantautor, a Abracadabras. Ja va advertir al públic que les seves cançons i concerts són com un pèndol oscil·lant a banda i banda del fòrum: amb lletres que van des de la més irresponsable felicitat, com assenyalaria refeint-se a la de Estalactitas, fins al cert decaïment de temes com 12 segundos en la oscuridad o Despedir a los glaciares, un cant contra el canvi climàtic i un record al ja desaparegut Leonard Cohen. L’uruguaià, de gestos atents, també va convidar Neddermann a cantar dos temes amb ell i va picar l’ullet als espectadors cantant en català Club Tonight, de Gossos; el guitarrista de la banda, Oriol Farré, es trobava entre les files del públic.

L’ambient sota el cel d’Empúries era ple de capteniment. El públic es va mostrar respectuós, d’eufòria continguda fins que, al final del concert, va sonar Bailar en la cueva i aixecar-se de les cadires va resultar inevitable. I Drexler va aprofitar per agrair al públic i a Neddermann aquella vesprada «de més de tres hores fora del bosc de les penes». I, seguidament, va cridar «que ens n’anem de vacances!», perquè el de Montevideo i la seva banda, un cop acabada la gira a l’Escala i havent recorregut setze països en deu mesos, descansaran una temporada.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz