Tremolor de cames

Tot va anar segons el guió, i gairebé ningú no es va moure del paper. El govern municipal ha aprovat per àmplia majoria el pressupost del 2018, en bona mesura i segons es pot interpretar per la tremolor de cames que li devia agafar a ERC de pensar que si no l’alcaldessa presentaria una moció de confiança. Pot semblar estrany, i ho és, però el govern més que fer política dona la sensació de jugar una partida de pòquer contra ell mateix mentre els socis republicans els xiulen les cartes per l’esquena; per ara va guanyant i se l’ha de felicitar.

I dir tremolor de cames està justificat quan les demandes al govern eren, entre altres coses, petites partides gairebé imperceptibles en un pressupost de més de 56 milions d’euros, dur a terme coses que ja tenien pactades per al 2017, com la segona fase del Ferran Sunyer, acceptant l’incompliment com a fórmula de govern o reclamar projectes que hauria de sortir del mateix govern executar-los si realment hi creguessin, com el projecte de l’escola Carme Guasch.

La realitat la va desgranar tant la CUP com Ciutadans, que van abstenir-se en el passat pressupost i que han comprovat que el govern pacta però no compleix, ni té previst fer-ho. A hores d’ara, el pacte tàcit de PDeCAT, PP i ERC permet arribar al 2019 tranquil·lament i, així, allunyar el fantasma d’una moció de confiança que tanta por fa a ERC i que només hauria posat en evidència a qui l’hagués proposat. Els tres regidors no adscrits donen suport amb diverses demandes menors, que tampoc es compliran més enllà d’un «hi estem treballant».

I el que hauria de fer tremolor de cames és aprovar uns pressupostos a cegues, sense conèixer l’informe sobre la pobresa a Figueres que el mateix govern va encarregar, forçat per grups de l’oposició, i que considera demolidor; donada la frivolitat amb què tracta aquests temes la pròpia alcaldessa, el mínim que hauria de generar és certa desconfiança per dir sí a segons què. Però vindran més plens, més comissions i veurem més coses, que no s’han debatut en el Ple de pressupostos però que probablement s’hi han pactat, i veurem que informes com aquest, en realitat, molts, els consideren secundaris.