Tremoleda novel·la Llavanera

0
1040

L’arqueòleg i alcalde de Lladó recrea la vida del pintor, que va viure al poble, a partir d’un recull de testimonis orals i escrits


Joaquim Tremoleda (Lladó, 1960) és arqueòleg. Porta escrits diversos llibres i un munt d’assajos sobre la seva especialitat i sobre història de la comarca. Ara acaba de publicar La passió necessària, una novel·la en la qual biografia la figura del pintor Marian Llavanera (Lladó, 1890-1927). El llibre, que té poc menys de 300 pàgines, es presenta a partir d’aquesta setmana (a l’Escala i a Figueres).

L’autor assenyala que “era estrany que en Marian Llavanera no tinguĂ©s encara un llibre. Sense parlar de passiĂł i d’èpica, la seva vida no tindria cap mena de sentit ni d’interès. El tĂ­tol que he escollit per aquesta obra estĂ  manllevat de Josep Pla, que la utilitzĂ  per referir-se precisament al personal, a qui apreciava profundament i al qual finalment va dedicar un dels seus homenots”. Tremoleda explica que “en Llavanera va ser un home apassionat en tot el que va fer: esports, amors, cacera, pintura… en definitiva, en la vida. Però tambĂ© fou una passiĂł de patiment. La seva mort prematura el va privar d’arribar al cim mĂ©s alt de l’ambient artĂ­stic catalĂ  de principis del segle XX”.

L’arqueòleg adverteix que “aquest llibre no Ă©s, però, una biografia, sinĂł una història novel·lada de la seva vida, que s’ha confegit a partir de multitud d’anècdotes i petits relats sobre el seu carĂ cter i la seva particular forma de ser. Malgrat això, la major part de les dades que marquen el seu ritme vital Ă©s rigorosament històrica: la seva famĂ­lia, els personatges, els seus quadres i les seves exposicions, la seva mort…”

L’autor assenyala que “el fet clau que va disparar la intenció d’escriure aquesta novel·la va ser, sens dubtem tot el que va comportar la donació per part de Maria de Puig de Llavanera de la gran tela, “Les noves de Canà”, una mena d’obra pòstuma del pintor, que vàrem restaurar i es va exposar el 2015 al Museu de l’Empordà de Figueres. Aquesta obra es considerava perduda i comissariar aquella exposició em va permetre aprofundir molt més en la personalitat de Llavanera”.

Tremoleda assenyala que “resulta gairebé impossible fer una relació raonada de la bibliografia llegida per tal de documentar diversos aspectes de la novel·la. Tot i això, hi ha alguns textos claus. A més dels de Josep Pla, hi ha tots els textos periodístics que es van dedicar a la figura de Llavaneras amb motiu de la seva mort. A banda d’això, cal destacar les llargues xerrades i l’intercanvi d’impressions personals amb moltes persones de Lladó i de Figueres”.

Del protagonista de la novel·la, l’autor del llibre remarca que “no es va conformar amb la vida còmoda que li proporcionà el fet de ser l’hereu de la petita fortuna llegada pel seu avi. Es va introduir en el món de la intel·lectualitat i de l’art a partir de les seves amistats a Figueres i es va fer un lloc en les principals galeries barcelonines”. Es formà a Olot a l’Escola de Bells Oficis dirigida en aquell moment per Iu Pascual.

Va fer estadesa París, Bèlgica i Itàlia -un fet poc habitual a l’època- i exposà a Barcelona, Girona i Figueres, entre altres llocs. Com a pintor, conreà diversos gèneres –marina, figura, composició. Va destacar en el paisatge, especialment els entorns de Lladó a la zona fronterera entre la Garrotxa i l’Empordà. Aquest fet el convertí en pràcticament el primer pintor destacat que tracta les particularitats del paisatge empordanès i en un dels autors clau de l’escola empordanesa –juntament amb Josep Bonaterra i Eusebi de Puig– i també en precursor de generacions posteriors.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz