Tradició

0
422

Quan fa ben pocs dies a això que es va batejar com Aliança de les Civilitzacions, la van subscriure països com l’Aràbia Saudita, Qatar, el Vietnam, etcètera (i ja es poden imaginar a quina de mena d’etcètera em refereixo), ja em va semblar que aquesta mena d’Arca de Noè de les civilitzacions feia aigües per tots costats. La poca precisió que embolcalla la paraula “Civilitzacions” feia que societats dipositàries de civilitzacions com la Babilònia -persa o hebraica- siguin en l’actualitat força llunyanes a una societat “civil-itzada”. Al bell mig d’aquest batibull, hi ha la desgràcia d’una nena de 14 anys forçada pels seus pares a casar-se i mantenir relacions sexuals amb un home de quaranta anys que l’havia comprada seguint “la tradició”. I ja es veia a venir la immediata reivindicació sota el títol “Respecte per les tradicions”. Una mena d’aliança de les tradicions en podríem dir. Mentalment, vaig fer un repàs de tot allò “tradicional” que em passava pel cap. Són tradicionalment coneguts un fermosíssim bloc de costums: la reducció dels cranis dels jívaros, l’antropofàgia d’algunes tribus de Nova Guinea, l’ablació del clítoris, la circumsició, la lapidació per castigar l’adulteri o l’homosexualitat, les curses de braus o les flagel·lacions o execucions públiques, i allò de “Por Dios, por la Patria y el Rey (…) defendiendo la bandera de la Santa Tradición”, que no puc traduir perquè perdria el seu sentit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li