‘Totsants’

0
973

El Dia dels Difunts i Tots Sants. No sé pas ben bé perquè, però sento una mena de resistència a adoptar aquest nou nomenclàtor de Halloween.

Els humans som uns éssers que, tant si ens n’adonem com si no pas, reaccionem i canviem depenent de la llum. Semblant al que passa amb la nit i el dia, que ens activa o desactiva, també tenim un cicle anual que ens fa sortir o recollir-nos. Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l’1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc, l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. L’arribada del cristianisme en terres cèltiques va acabar expandint la festa a tots els territoris cristians i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts. Per mi, però, que no en soc pas gaire, de rituals religiosos, té una versió més prosaica. Em fa mandra. Tan bon punt detecto l’olor de fusta cremada de les llars o les estufes de llenya ja m’ensopeixo. Tant, que em sembla que les castanyades, els moniatos i ja no diem els panellets, semblen un consol per afrontar la tristor de l’obligat recolliment.

Em sembla que ja he deixat prou clar que soc conscient d’aquesta realitat cíclica especialment basada en la biologia. Malgrat tot, l’impuls evolutiu: avançar, mirar endavant, progressar, també es topa amb una mena d’impuls involutiu. I això, que biològicament sembla inevitable em fa esgarrifor quan sembla traslladar-se al món del pensament, de les opinions. I enguany especialment, perquè el dia 10 hi ha eleccions. Tancar-se, girar-se d’esquena als altres, fantasiejar que val més el que és segur i conegut que no pas un entorn diferent, preocupa. Involutiu és enrocar-se, pensar que caixa o faixa, que tot es pot resumir en un sol problema i amb una sola solució. A Catalunya, ara, tenim molts i punyents problemes. Alguns, com el tema dels presos polítics, que sí que exigeixen una resposta de rebuig, no poden bandejar la injusta situació social que sembla cronificar-se en no pas pocs àmbits. I aquests, l’escola, els aturats, la sanitat, els pensionistes però també els sectors productius necessiten atenció urgent. Els problemes complexos no poden ser resolts amb una sola solució. Espanya no, independència, sí. Si voleu i voteu, sí. Però, com se suposa que evolucionarem cap a una situació millor ? Involutius i reaccionaris, n’hi ha per tot arreu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li