Es publica el primer volum de la mĂtica ediciĂł de bibliòfil escrita per la poetessa Montserrat Vayreda entre els anys 1971 i 1987
Durant 15 anys -entre 1971 i 1987- l’escriptora Montserrat Vayreda i Trullol (LladĂł, 1924 – Figueres, 2006) va escriure Els pobles de l’Alt EmpordĂ . Va trepitjar tots i cada un dels 68 municipis de la comarca mĂ©s els seus agregats -un centenar de nuclis en total-, es va documentar sobre ells, va escriure un text descriptiu exhaustiu, però proporcional a la seva importĂ ncia històrica i poblacional i fins i tot els va dedicar una poesia. Aquest dimarts (19 h, a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ ) es presenta el primer volum de la reediciĂł d’aquesta magna obra, tot i que en format mĂ©s reduĂŻt de mida, i s’ha suprimit la reproducciĂł de moltes de les obres d’art que el complementaven.
La filòloga i escriptora figuerenca Anna Maria Velaz, que farĂ la presentaciĂł de la col·lecciĂł, recorda que «l’estiu del 1978 Vayreda emprèn la publicaciĂł de l’obra, que entre els anys 1978 i 1990 es publica en fascicles, aplegats en 138 carpetes de gran format distribuĂŻdes en sis capses-estoig. Il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics il·lustren el text. Editada a Figueres per ART 3 i comercialitzada per subscripciĂł, l’obra va suscitar curiositat i interès a la comarca. Però a causa de les especials caracterĂstiques de l’ediciĂł i de la seva difusiĂł, restringida als subscriptors».
Reconeix que Els pobles de l’Alt Empordà , com a una peça de bibliòfil que era, «va esdevenir amb el temps una obra introbable i, per tant, d’accés molt limitat. Calia, doncs, tant pel seu perdurable valor com a document com per la seva qualitat literà ria, promoure’n novament el coneixement i posar-la, definitivament, a l’abast del lector actual. De fet, ens consta que Montserrat Vayreda ja havia manifestat el seu interès de divulgar-la amb una nova edició més manejable i assequible».
Ara ha estat possible grà cies a un llegat econòmic que va deixar la bibliotecà ria Maria Perxés, amiga de Vayreda, que el gestionen com a marmessores la mateixa Velaz i la cosina de l’escriptora, Maria Pilar Vayreda. De moment es presenta el primer volum -que inclou els municipis d’Agullana a Darnius- i a finals d’any està previst que surti el segon. Per al 2019 s’espera que estiguin al carrer els dos volums que falten, sempre que les vendes i les ajudes institucionals complementin els diners del llegat.
EL LLIBRE. Velaz explica que «l’obra Els pobles de l’Alt EmpordĂ inclou la descripciĂł de tots els pobles que componen la comarca, amb els seus agregats, ermites, paratges i llocs d’interès de cada municipi, que Montserrat Vayreda descriu en els seus trets mĂ©s significatius, amb considerables referències de caire històric, arquitectònic i artĂstic, social, geogrĂ fic o paisatgĂstic. I, naturalment, a travĂ©s de la seva peculiar mirada, que ella mateixa defineix “entre poètica i realista”. Amb una afinada sensibilitat literĂ ria ens descriu un paisatge, però tambĂ© amb un desacomplexat i agut sentit de la realitat alça una veu crĂtica davant tot allò que d’impropi, inadequat o negligent percep en el seu recorregut per la geografia empordanesa».
Afegeix que per escriure l’obra, Vayreda «es documenta en els arxius i es recolza en una bibliografia rigorosa, que s’especifica en l’aparat de notes de cada fascicle; però el que té més mèrit és que l’autora recorre tots els pobles i llogarrets, trepitja carrers costeruts i empedrats, puja a turons i campanars, emprèn els emboscats camins d’ermites i esglesioles abandonades, conversa amb la gent dels pobles que feineja o que li surt al pas de manera espontà nia. Perquè s’havia proposat d’escriure una obra que respirés vitalitat i dinamisme, que fos atractiva al lector i que transmetés, amb rigor i elegà ncia, coneixements sobre l’Alt Empordà ».

Velaz acaba explicant, en referència al llibre, que «Montserrat Vayreda no vacil·la a l’hora de dreçar la seva denúncia davant el que considera atemptats al bon gust i al respecte a les peculiaritats del lloc, i a tot allò que malmet l’harmonia del paisatge i l’entorn arquitectònic. No s’està tampoc de suggerir solucions prà ctiques. En aquests parà grafs, l’estil esdevé incisiu, amb un llenguatge clar, sovint amarat de fina ironia. De fet, el seu clam apel·la, sens dubte, a l’establiment d’un pla director pel que fa als edificis i les façanes, que de ben segur ja existeix ara en cada municipi. En aquest sentit, Els pobles de l’Alt Empordà posseeix avui, a més del seu valor essencial, un indubtable valor documental, ja que mostra l’evolució, majorità riament positiva, que han experimentat els nostres pobles a través dels temps».
La filòloga figuerenca recorda que «Vayreda ha cantat l’EmpordĂ en vers tambĂ© mantes vegades i el leitmotiv de bona part dels seus poemes Ă©s la terra i el paisatge humĂ que la configura. Segurament, fins avui, Ă©s com a poeta que Ă©s mĂ©s coneguda. Però a l’obra que ara tenim a les mans, escrita en prosa, ens descriu els pobles i la seva gent, el paisatge que els envolta, el patrimoni artĂstic, des d’una altra mirada que no Ă©s la del somni o l’evocaciĂł mĂ©s lĂrica i sensible de la poesia, i ho fa en una prosa literĂ ria atractiva i sobretot planera i efectiva per donar forma artĂstica a aquest gran projecte literari».
Afegeix que «tot i que l’ediciĂł d’Els pobles de l’Alt EmpordĂ es va allargar en el temps, l’autora va aconseguir mantenir en tots els textos aquelles caracterĂstiques que els fan plenament unitaris. D’una manera efectiva i metòdica, que infon un estil propi al conjunt, els components estructurals i descriptius sĂłn comuns i compartits al llarg de l’obra».
«D’antuvi, trobem la descripciĂł fĂsica de cada un dels pobles, on el lector pot resseguir Ăntegrament, de la mĂ de l’escriptora, carrers i camins i arribar als punts mĂ©s allunyats de les ermites o els llocs de difĂcil accĂ©s. SĂłn tambĂ© ressaltades les peculiaritats, les formes de vida de cada lloc, en el moment de la redacciĂł de l’obra i en el passat, quan activitats i oficis -ja extingits- formaven part de la vida i l’economia dels habitants», conclou Velaz.
Leave a Reply