Tots els municipis de l’Alt Empordà

0
1342

Es publica el primer volum de la mítica edició de bibliòfil escrita per la poetessa Montserrat Vayreda entre els anys 1971 i 1987


 

Durant 15 anys -entre 1971 i 1987- l’escriptora Montserrat Vayreda i Trullol (Lladó, 1924 – Figueres, 2006) va escriure Els pobles de l’Alt Empordà. Va trepitjar tots i cada un dels 68 municipis de la comarca més els seus agregats -un centenar de nuclis en total-, es va documentar sobre ells, va escriure un text descriptiu exhaustiu, però proporcional a la seva importància històrica i poblacional i fins i tot els va dedicar una poesia. Aquest dimarts (19 h, a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Empordà) es presenta el primer volum de la reedició d’aquesta magna obra, tot i que en format més reduït de mida, i s’ha suprimit la reproducció de moltes de les obres d’art que el complementaven.

La filòloga i escriptora figuerenca Anna Maria Velaz, que farà la presentació de la col·lecció, recorda que «l’estiu del 1978 Vayreda emprèn la publicació de l’obra, que entre els anys 1978 i 1990 es publica en fascicles, aplegats en 138 carpetes de gran format distribuïdes en sis capses-estoig. Il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics il·lustren el text. Editada a Figueres per ART 3 i comercialitzada per subscripció, l’obra va suscitar curiositat i interès a la comarca. Però a causa de les especials característiques de l’edició i de la seva difusió, restringida als subscriptors».

Reconeix que Els pobles de l’Alt Empordà, com a una peça de bibliòfil que era, «va esdevenir amb el temps una obra introbable i, per tant, d’accés molt limitat. Calia, doncs, tant pel seu perdurable valor com a document com per la seva qualitat literària, promoure’n novament el coneixement i posar-la, definitivament, a l’abast del lector actual. De fet, ens consta que Montserrat Vayreda ja havia manifestat el seu interès de divulgar-la amb una nova edició més manejable i assequible».

Ara ha estat possible gràcies a un llegat econòmic que va deixar la bibliotecària Maria Perxés, amiga de Vayreda, que el gestionen com a marmessores la mateixa Velaz i la cosina de l’escriptora, Maria Pilar Vayreda. De moment es presenta el primer volum -que inclou els municipis d’Agullana a Darnius- i a finals d’any està previst que surti el segon. Per al 2019 s’espera que estiguin al carrer els dos volums que falten, sempre que les vendes i les ajudes institucionals complementin els diners del llegat.

EL LLIBRE. Velaz explica que «l’obra Els pobles de l’Alt Empordà inclou la descripció de tots els pobles que componen la comarca, amb els seus agregats, ermites, paratges i llocs d’interès de cada municipi, que Montserrat Vayreda descriu en els seus trets més significatius, amb considerables referències de caire històric, arquitectònic i artístic, social, geogràfic o paisatgístic. I, naturalment, a través de la seva peculiar mirada, que ella mateixa defineix “entre poètica i realista”. Amb una afinada sensibilitat literària ens descriu un paisatge, però també amb un desacomplexat i agut sentit de la realitat alça una veu crítica davant tot allò que d’impropi, inadequat o negligent percep en el seu recorregut per la geografia empordanesa».

Afegeix que per escriure l’obra, Vayreda «es documenta en els arxius i es recolza en una bibliografia rigorosa, que s’especifica en l’aparat de notes de cada fascicle; però el que té més mèrit és que l’autora recorre tots els pobles i llogarrets, trepitja carrers costeruts i empedrats, puja a turons i campanars, emprèn els emboscats camins d’ermites i esglesioles abandonades, conversa amb la gent dels pobles que feineja o que li surt al pas de manera espontània. Perquè s’havia proposat d’escriure una obra que respirés vitalitat i dinamisme, que fos atractiva al lector i que transmetés, amb rigor i elegància, coneixements sobre l’Alt Empordà».

ÀNGEL REYNAL

Velaz acaba explicant, en referència al llibre, que «Montserrat Vayreda no vacil·la a l’hora de dreçar la seva denúncia davant el que considera atemptats al bon gust i al respecte a les peculiaritats del lloc, i a tot allò que malmet l’harmonia del paisatge i l’entorn arquitectònic. No s’està tampoc de suggerir solucions pràctiques. En aquests paràgrafs, l’estil esdevé incisiu, amb un llenguatge clar, sovint amarat de fina ironia. De fet, el seu clam apel·la, sens dubte, a l’establiment d’un pla director pel que fa als edificis i les façanes, que de ben segur ja existeix ara en cada municipi. En aquest sentit, Els pobles de l’Alt Empordà posseeix avui, a més del seu valor essencial, un indubtable valor documental, ja que mostra l’evolució, majoritàriament positiva, que han experimentat els nostres pobles a través dels temps».

La filòloga figuerenca recorda que «Vayreda ha cantat l’Empordà en vers també mantes vegades i el leitmotiv de bona part dels seus poemes és la terra i el paisatge humà que la configura. Segurament, fins avui, és com a poeta que és més coneguda. Però a l’obra que ara tenim a les mans, escrita en prosa, ens descriu els pobles i la seva gent, el paisatge que els envolta, el patrimoni artístic, des d’una altra mirada que no és la del somni o l’evocació més lírica i sensible de la poesia, i ho fa en una prosa literària atractiva i sobretot planera i efectiva per donar forma artística a aquest gran projecte literari».

Afegeix que «tot i que l’edició d’Els pobles de l’Alt Empordà es va allargar en el temps, l’autora va aconseguir mantenir en tots els textos aquelles característiques que els fan plenament unitaris. D’una manera efectiva i metòdica, que infon un estil propi al conjunt, els components estructurals i descriptius són comuns i compartits al llarg de l’obra».

«D’antuvi, trobem la descripció física de cada un dels pobles, on el lector pot resseguir íntegrament, de la mà de l’escriptora, carrers i camins i arribar als punts més allunyats de les ermites o els llocs de difícil accés. Són també ressaltades les peculiaritats, les formes de vida de cada lloc, en el moment de la redacció de l’obra i en el passat, quan activitats i oficis -ja extingits- formaven part de la vida i l’economia dels habitants», conclou Velaz.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li