Tots contents, o no

0
956

Ja és habitual que, després de l’escrutini, els capitosts dels partits facin declaracions dient que tots han guanyat… Alguns per ser la llista més votada, altres per ser els que més han pujat, altres perquè es pensaven perdre més, altres perquè malgrat ser republicans i antisistema podran viure com reis a costa de l’Estat espanyol; un èxit tot plegat per tots, menys pels qui hem pagat la festa de repetir eleccions, amb el patiment de les campanyes electorals i de sentir promeses que mai arribaran.

De fet, els experts, tertulians, llepaesfinters, politòlegs de barra de bar i la premsa del règim degudament subvencionada que defensa els brètols de les barricades i s’escandalitzen per l’increment del vot de la dreta, no veuen que al Congrés hi tindrem terroristes, convictes, delinqüents de tota mena i una cúpula corrupta que vol trencar allò que hem aconseguit fa 40 anys i pel que tanta gent va lluitar i es va quedar pel camí.

Avui no entraré a valorar els programes ni les candidatures, ja que se m’escapa el riure veient alguns fòssils reciclats, salvadors de la pàtria dels altres, canvis de jaqueta i gent sense més currículum que Floquet de Neu o Monica Lewinsky, ja que fins i tot una persona que ha exercit d’advocat de l’Imam que va adoctrinar els terroristes de les Rambles, que ha defensat l’assassí d’un ciutadà que portava tirants amb la bandera d’Espanya i va deixar tetraplègic un guàrdia urbà i fins i tot va aconsellar al valent mantingut que marxés a Waterloo, arriba ara a ser Ministre.

El que no arribo a entendre és que gent que reclamava la democràcia i votar ha anat a votar i, malgrat tot, no estan contents dels resultats ni de les sentències judicials que garanteixen les llibertats de tots; espero que el següent no sigui demanar la llibertat d’assassins, pederastes, violadors, delinqüents reincidents… Ai, no, que això també ho estan demanant, ja.

Ens haurem d’acostumar dins de la normalitat que argumenten des de Madrizz que supremacistes, professionals de l’odi adoctrinats i grupuscles terroristes imposin la seva voluntat, tallin les carreteres, les vies dels trens, els principals carrers de les nostres ciutats, destrossin el mobiliari urbà, saquegin els comerços, agredeixin la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, policies municipals, mossos i fins i tot ciutadans impunement sota les ordres del supremacista major del 3% , que més que el president de la Gencat, ho sembla de l’ANC, Òmniun, Tsunami i CDRs, així com del valent fugit i d’altres esbirros mantinguts, tot vulnerant els drets i les llibertats de la ciutadania, com anar a treballar o poder parlar amb llibertat, sense ser agredit o insultat.

Mentrestant, el ministre de torn passeja el seu cul ministerial per Chueca amb el seu xicot i Mister Falconetti no té prou arguments necessaris per donar les ordres per tallar tot aquest disbarat; deu ser que hi ha una hipoteca pel suport nacionalista a la moció de censura que encara no està resolta i ara farà falta l’abstenció per la seva investidura i com premi addicional, accedir al poder judicial per tal d’obrir les portes al convictes. No ens podem queixar gaire, ja que ni Marianico ni els seus hereus tampoc han fet gaire, i menys convocant unes eleccions l’endemà de l’1-O i sense escoltar els constitucionalistes que viuen a Catalunya, deixant-nos a la nostra sort amb tota l’estructura del partit malmesa, ja que només es fa servir de pont per anar a Madrizz o Sevilla, com malauradament ja estem acostumats.

No obstant això, Falconetti s’ha autoproclamat «emperador del regne» sense respectar les preceptives i reglamentàries rondes de consultes del rei, que és a qui li correspon proposar el candidat per ser votat o no, tal com regula l’article 99 de la Carta Magna.

L’Ibex-35 es desploma als pocs segons de conèixer el pacte dels Picapiedra, sectors com el comerç, el turisme (ni tan sols els de l’Inserso volen venir a Catalunya), la restauració, les vendes immobiliàries a estrangers i per descomptat el transport, pateixen pèrdues milionàries per les bretolades dels de sempre (i a sobre, orgullosos), però es clar, no hem de patir gens ni mica, ja que ara lligarem gossos amb llonganissa, viurem tots d’ajuts i subvencions de l’Estat. Això no té cap importància i en no haver de treballar, tindrem més temps per manifestar-nos i sortir als carrers per protestar per qualsevol ximpleria. Està tot científicament calculat.

Malgrat tot, ara que està de moda la memòria històrica, recordem que Espanya ha sobreviscut als romans, als àrabs, a Napoleó, a la II República, a Zapatero i ben segur es refarà de les malifetes dels marquesos de Galapagar, de Falconetti, de verduleres recautxutades, de borderlines de tota mena, de la nova classe burgesa que ara ha conegut el gel de dutxa, els adoctrinats de la Gencat, etc. Com va dir un cap d’Estat: «El tiempo lo cura todo».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li