Tothom a la mani!

0
779

La manifestació de l’onze de setembre d’aquest any a Barcelona té una significació política molt especial. La imminent sentència contra els presos polítics, que tothom preveu que serà condemnatòria i molt dura (perquè el judici no ha estat sinó una farsa, com han reconegut observadors internacionals i experts vinculats a l’ONU ), fa que la concentració de dimecres sigui la primera prova de la capacitat de resposta contra aquesta injustícia per part del moviment independentista i democràtic. Així mateix, es posarà també a prova la possibilitat que aquesta resposta tingui un caràcter unitari, tal com la ciutadania reclama.

El lema de la manifestació, organitzada com és habitual per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), és molt nítid: «Objectiu: independència». I és al voltant d’aquest horitzó polític que es vol articular l’acció unitària que un propòsit d’aquesta ambició reclama. De fet, el missatge de l’acte és doble. D’una banda, es vol evidenciar de cara tothom que ens mantenim ferms en el nostre objectiu d’obtenir la independència. De l’altra, que cal fer efectiva, més que mai, una acció unitària de partits i entitats de la societat civil que faci possible assolir la nostra llibertat com a poble i que planti cara a la repressió de l’Estat espanyol. Així, doncs, independència i unitat són les dues grans reivindicacions del nostre ara i aquí que val la pena defensar aferrissadament.

Sobretot en aquests moments, perquè és una evidència que, fins el dia d’avui, els principals partits no han estat capaços d’instituir una instància de direcció política unitària que actuï, des de l’interior, de manera coordinada amb l’exili. Ni tan sols s’ha assolit un full de ruta compartit per abordar els reptes més immediats que tenim planejats. És cert que encara s’hi és a temps, de corregir aquesta mancança. Però també és evident que haurà de ser la mateixa gent la que, amb la seva acció, empenyi partits i entitats cap aquesta doble reivindicació de lluita per la independència i de restabliment de la unitat política. Com ha estat sempre.

Precisament ara celebrem també els deu anys de la consulta d’Arenys de Munt, realitzada el 13 de setembre del 2009, que va obrir, contra pronòstic i per sorpresa de tothom, el seguit de consultes populars arreu del país que foren la base del procés actual que culminà en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Fou la gent i no pas les organitzacions polítiques d’aleshores qui va prendre la iniciativa. I ara, com abans, la gent torna a tenir la clau de tot. Tot depèn de nosaltres mateixos. No podem defallir en el nostre compromís. L’aportació figuerenca i empordanesa cal que sigui, com en els anys anteriors, substantiva. Dimecres, tothom a la mani!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li