Totes les fotografies del procés

0
729

Un col·lectiu de fotògrafs gironins va iniciar l’any 2012 un projecte conjunt per captar les imatges del camí cap a la independència


 

La història del procés cap a la independència de Catalunya segurament té moltes pàgines per escriure, i moltes de les que s’han viscut -i escrit- fins ara segurament s’hauran de reinterpretar en el futur per l’aparició de nous elements informatius fins ara desconeguts. El que no variarà mai -ni ara, ni més endavant- són les imatges que s’han captat al carrer de tots aquells esdeveniments que s’han qualificat d’històrics i que, sens dubte, configuren el camí iniciat pel poble català en la reivindicació dels seus drets.

L’agència de fotonotícies Iconna documenta els grans moments d’efervescència cívica i política que s’han viscut a Catalunya des del 2012 per reivindicar el dret a decidir lliurement el seu futur, amb fotografies de Jordi Ribot Puntí, Joan Castro i Rubèn Garcia Carballo. Fruit d’això va haver-hi, fa dos anys, l’exposició «Tossudament. Imatges del procés català», que es va estrenar al Jardí del Palau Robert, de Barcelona, i que prèviament s’havia plasmat en un llibre.

L’agència va començar a treballar en aquest tema amb la Diada del 2012 arran de la gran manifestació que va omplir el centre de Barcelona, amb milers i milers de senyeres i estelades. Un procés que ha tingut continuïtat amb altres grans mobilitzacions que han aconseguit molt ressò internacional per la seva magnitud i pel civisme amb què s’han desenvolupat, fins al referèndum de l’1 d’octubre i la concentració de Brusel·les del passat 7 de desembre, amb el president Puigdemont i quatre consellers a l’exili.

Un dels promotors de la iniciativa, Joan Castro, acompanyat pel també fotògraf Jack Gou, van oferir divendres una xerrada organitzada per la societat Diafragma, que tiren endavant Martí Dacosta i Josep Serra, a La Cate de Figueres, i que va acollir un nombrós públic desitjós de conèixer de primera mà les vivències de dos fotògrafs que han seguit de ben a prop totes les grans concentracions del procés. «Ens va semblar transcendental explicar progressivament, a través de la fotografia com a document històric, aquells fets que ens estaven superant. No havíem viscut res semblant. El poble volia fer un pas endavant i, per fi, els polítics, i, sobretot, un president que exercia d’autèntic líder, havien entès que no hi podien girar l’esquena», va explicar Joan Castro.

LES IMPRESSIONS PERSONALS. Juntament amb la projecció de desenes de fotografies sobre aquestes concentracions, els dos fotògrafs van comentar les seves impressions personals viscudes de primera mà durant tots aquests anys. Jordi Ribot, que va presentar l’acte, assenyalà que «la primera manifestació, la del 2012, realment ens va sobtar. No esperàvem veure tanta gent i que semblava tant compromesa, tal com ha estat fins al dia d’avui. Per això des d’aquell moment ens vam decidir a cobrir tots aquests actes fins a la independència de Catalunya. Volem fer-ho fins que tinguem un nou país i ho fem al costat de la gent, fotografiant-vos a tots vosaltres. Portem cinc exposicions diferents i dos llibres i seguirem fins al final, tot i tenir clar que no serà fàcil».

Joan Castro va ser l’encarregat d’anar comentant la majoria de les imatges que començaven amb la sortida del tren que l’11 de setembre del 2012 van llogar els ajuntaments de Figueres i Girona per transportar els ciutadans que volien anar a la manifestació de Barcelona. Van seguir amb el Concert de la Llibertat al Camp del Barça, la Via Catalana, la V gegant i la Via Lliure a Barcelona, el referèndum del 9-N, la concentració de Salt per la Diada del 2016, el judici pel 9-N, la campanya per l’1 d’octubre, el setge a la conselleria d’Economia, les tractorades, l’assalt de les forces policials al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis la jornada del darrer referèndum, i la concentració davant del Parlament el dia que s’esperava que es proclamés la independència. Les imatges acabaven amb la manifestació de Brusel·les, de suport al govern exiliat i a la presó. Jack Gou va projectar, per la seva banda, una selecció de fotos en blanc i negre més artístiques, centrades en el detall, i on acoloreix alguns detalls de les imatges.

Al final de la projecció, els assistents es van interessar per alguns aspectes més anecdòtics de la feina dels fotògrafs durant aquestes jornades històriques, especialment el dia del referèndum de la independència i la darrera concentració a la capital belga. «Crec que les fotos reflecteixen els diferents estats d’ànim de les persones: angoixa, esperança, intriga, celebració, emoció… A Brussel·les potser es va notar més el sentiment d’angoixa amb polítics a la presó, polítics exiliats i la incògnita de les eleccions», assenyalà Castro. Gou, per contra, va acabar amb un missatge molt positiu: «Això són les imatges de la il·lusió i a tot arreu hem vist que la gent està esperançada, i molt especialment el jovent, i això no es dona enlloc més que a Catalunya i s’ha mantingut al llarg de tot el procés». Malgrat tot, doncs, no perdem la il·lusió.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz