Un repositori recull més de 2.000 articles escrits entre 1968 i 2017 pel catedrà tic figuerenc de la UPF
Per a mĂ©s d’una generaciĂł de periodistes el nom del figuerenc Jaume Guillamet ens va unit a allò que en dirĂem un referent, una icona, en definitiva un mestre amb majĂşscules. En aquest cas ho Ă©s per partida doble, perquè Guillamet tĂ© al seu darrere una brillant carrera com a professional de la comunicaciĂł, però tambĂ© perquè ha estat catedrĂ tic de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ara Ă©s notĂcia perquè ha donat la seva col·lecciĂł particular de textos publicats al llarg de 50 anys i s’ha digitalitzat. Es tracta d’un recull en format paper que s’ha incorporat a la Biblioteca/CRAI del Poblenou de Barcelona, on resta identificada com a «Fons PeriodĂstic Jaume Guillamet», complementat amb la seva digitalitzaciĂł que es pot consultar a travĂ©s del repositori «Memòria Digital de Catalunya» (MDC), al qual tambĂ© s’hi pot accedir des d’una pĂ gina web creada per la biblioteca.
Fent un recorregut pel fons, trobem uns quants articles publicats a HORA NOVA –on Guillamet va formar part del seu equip fundador, al 1977, i hi va col·laborar fins fa poc mĂ©s d’una dècada– i els de la seva etapa al capdavant d’EmpordĂ Federal, una capçalera recuperada com a revista mensual a les acaballes del segle XX, però que no va tenir continuĂŻtat. TambĂ© hi ha reportatges a la premsa barcelonina relacionats amb la seva terra natal, com un de publicat al diari Tele/eXprĂ©s ara fa 50 anys, concretament el 21 de febrer del 1969, on sota el tĂtol El Museo DalĂ en Figueras: proyecto a punto y contenido misterio. El seu autor es qĂĽestionava sobre les obres del pintor que acolliria aquell espai, ja que fins aleshores no n’havia concretat ni una de sola tot i el munt d’idees per al recinte que s’anaven explicant.
La col·lecciĂł inclou tota la producciĂł periodĂstica que Jaume Guillamet va escriure entre els anys 1968 i 2017, formada per 2.182 articles de gairebĂ© tots els gèneres periodĂstics i de temĂ tica variada, que proporcionen, a travĂ©s de la mirada del periodista, una visiĂł de la història polĂtica, cultural i social de Catalunya durant aquest perĂode.
Durant l’acte de donaciĂł es va destacar que l’accĂ©s obert al recull de l’obra periodĂstica de Jaume Guillamet Ă©s una manera de recuperar la memòria històrica del nostre paĂs aixĂ com destacar la importĂ ncia de la premsa local i comarcal, sovint poc valorada, la reivindicaciĂł d’un estil d’escriure curĂłs, detallista, poc freqĂĽent en l’època actual, marcada per l’acceleraciĂł. «Sempre he escrit sobre Catalunya. Crec que aquest fons Ă©s una bona mostra del que ha passat en aquest paĂs al llarg de cinquanta anys», va afirmar Jaume Guillamet.
El recull es pot dividir en dues etapes: una primera, des de l’any 1968 fins a mitjans dels anys vuitanta, quan va ser periodista actiu de redacciĂł: «Durant aquest perĂode feia feina de redactor, eren els fets i l’actualitat el que em feien tocar un tema o un altre», ha comentat. Un segon perĂode engloba des de mitjans dels anys 80 i fins al 2017, una etapa en què ha escrit articles de col·laboraciĂł: «En aquests anys soc jo que opino i decideixo sobre què escric, amb el vistiplau dels directors, i aquĂ Ă©s quan ja començo a tocar temes relacionats amb la història del periodisme», afegeix el catedrĂ tic.
NISSAGA FIGUERENCA. Jaume Guillamet va nĂ©ixer a Figueres l’any 1950. Fill del professor i escriptor Joan Guillamet (Figueres, 1922 – Barcelona, 2014), va començar a col·laborar de ben jove a la premsa i rĂ dio locals, concretament al setmanari Vida Parroquial – VP, la revista CanigĂł i a RĂ dio Popular de Figueres, una veritable escola de periodistes durant quasi tres dècades. Quan marxa a estudiar a Barcelona mantĂ© aquesta activitat i a partir del 1969 ja s’hi dedica professionalment, compaginant la feina amb els estudis.
Comença de redactor al diari vespertĂ Tele/eXprĂ©s, on passarĂ a ser subdirector, i a partir d’aleshores desplega una extensa carrera periodĂstica a Barcelona que el porta, entre molts altres mitjans, als diaris Catalunya ExprĂ©s i Avui –on tambĂ© va ser sotsdirector– i al setmanari El MĂłn. Exerceix de professor a l’Escola de Periodisme i a la Facultat de Ciències de la InformaciĂł de la Universitat Autònoma fins a esdevenir professor i posteriorment catedrĂ tic de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Durant uns anys tambĂ© va exercir com a professor i cap de premsa de diversos cĂ rrecs polĂtics socialistes com Raimon Obiols, Joaquim Nadal i Pasqual Maragall.
Ha escrit desenes de llibres, sobretot relacionats amb la docència periodĂstica, però tambĂ© ha fet recerca històrica en aquest Ă mbit. Entre altres, cal destacar La nova premsa catalana (1975), La Premsa Comarcal (1983), Història de la Premsa, la RĂ dio i la TelevisiĂł a Catalunya (1994), Premsa, franquisme i autonomia (1996), Història del Periodisme (2003) i Els orĂgens de la premsa a Catalunya (2003). Aquesta producciĂł posa en evidència, tambĂ©, el seu interès per la premsa comarcal, que ha posat de model a tota la penĂnsula i mĂ©s enllĂ . Guillamet ha mantingut la seva relaciĂł amb Figueres i l’Alt EmpordĂ i l’ha plasmat, tambĂ©, en llibres com L’EmpordĂ dels escriptors i Història de la premsa escrita de Figueres, aquest darrer amb tres historiadors mĂ©s.
Leave a Reply