Tot Guillamet, penjat a la xarxa

Un repositori recull més de 2.000 articles escrits entre 1968 i 2017 pel catedràtic figuerenc de la UPF

Per a més d’una generació de periodistes el nom del figuerenc Jaume Guillamet ens va unit a allò que en diríem un referent, una icona, en definitiva un mestre amb majúscules. En aquest cas ho és per partida doble, perquè Guillamet té al seu darrere una brillant carrera com a professional de la comunicació, però també perquè ha estat catedràtic de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ara és notícia perquè ha donat la seva col·lecció particular de textos publicats al llarg de 50 anys i s’ha digitalitzat. Es tracta d’un recull en format paper que s’ha incorporat a la Biblioteca/CRAI del Poblenou de Barcelona, on resta identificada com a «Fons Periodístic Jaume Guillamet», complementat amb la seva digitalització que es pot consultar a través del repositori «Memòria Digital de Catalunya» (MDC), al qual també s’hi pot accedir des d’una pàgina web creada per la biblioteca.

Fent un recorregut pel fons, trobem uns quants articles publicats a HORA NOVA –on Guillamet va formar part del seu equip fundador, al 1977, i hi va col·laborar fins fa poc més d’una dècada– i els de la seva etapa al capdavant d’Empordà Federal, una capçalera recuperada com a revista mensual a les acaballes del segle XX, però que no va tenir continuïtat. També hi ha reportatges a la premsa barcelonina relacionats amb la seva terra natal, com un de publicat al diari Tele/eXprés ara fa 50 anys, concretament el 21 de febrer del 1969, on sota el títol El Museo Dalí en Figueras: proyecto a punto y contenido misterio. El seu autor es qüestionava sobre les obres del pintor que acolliria aquell espai, ja que fins aleshores no n’havia concretat ni una de sola tot i el munt d’idees per al recinte que s’anaven explicant.

La col·lecció inclou tota la producció periodística que Jaume Guillamet va escriure entre els anys 1968 i 2017, formada per 2.182 articles de gairebé tots els gèneres periodístics i de temàtica variada, que proporcionen, a través de la mirada del periodista, una visió de la història política, cultural i social de Catalunya durant aquest període.

Durant l’acte de donació es va destacar que l’accés obert al recull de l’obra periodística de Jaume Guillamet és una manera de recuperar la memòria històrica del nostre país així com destacar la importància de la premsa local i comarcal, sovint poc valorada, la reivindicació d’un estil d’escriure curós, detallista, poc freqüent en l’època actual, marcada per l’acceleració. «Sempre he escrit sobre Catalunya. Crec que aquest fons és una bona mostra del que ha passat en aquest país al llarg de cinquanta anys», va afirmar Jaume Guillamet.

El recull es pot dividir en dues etapes: una primera, des de l’any 1968 fins a mitjans dels anys vuitanta, quan va ser periodista actiu de redacció: «Durant aquest període feia feina de redactor, eren els fets i l’actualitat el que em feien tocar un tema o un altre», ha comentat. Un segon període engloba des de mitjans dels anys 80 i fins al 2017, una etapa en què ha escrit articles de col·laboració: «En aquests anys soc jo que opino i decideixo sobre què escric, amb el vistiplau dels directors, i aquí és quan ja començo a tocar temes relacionats amb la història del periodisme», afegeix el catedràtic.

NISSAGA FIGUERENCA. Jaume Guillamet va néixer a Figueres l’any 1950. Fill del professor i escriptor Joan Guillamet (Figueres, 1922 – Barcelona, 2014), va començar a col·laborar de ben jove a la premsa i ràdio locals, concretament al setmanari Vida Parroquial – VP, la revista Canigó i a Ràdio Popular de Figueres, una veritable escola de periodistes durant quasi tres dècades. Quan marxa a estudiar a Barcelona manté aquesta activitat i a partir del 1969 ja s’hi dedica professionalment, compaginant la feina amb els estudis.

Comença de redactor al diari vespertí Tele/eXprés, on passarà a ser subdirector, i a partir d’aleshores desplega una extensa carrera periodística a Barcelona que el porta, entre molts altres mitjans, als diaris Catalunya Exprés i Avui –on també va ser sotsdirector– i al setmanari El Món. Exerceix de professor a l’Escola de Periodisme i a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma fins a esdevenir professor i posteriorment catedràtic de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Durant uns anys també va exercir com a professor i cap de premsa de diversos càrrecs polítics socialistes com Raimon Obiols, Joaquim Nadal i Pasqual Maragall.

Ha escrit desenes de llibres, sobretot relacionats amb la docència periodística, però també ha fet recerca històrica en aquest àmbit. Entre altres, cal destacar La nova premsa catalana (1975), La Premsa Comarcal (1983), Història de la Premsa, la Ràdio i la Televisió a Catalunya (1994), Premsa, franquisme i autonomia (1996), Història del Periodisme (2003) i Els orígens de la premsa a Catalunya (2003). Aquesta producció posa en evidència, també, el seu interès per la premsa comarcal, que ha posat de model a tota la península i més enllà. Guillamet ha mantingut la seva relació amb Figueres i l’Alt Empordà i l’ha plasmat, també, en llibres com L’Empordà dels escriptors i Història de la premsa escrita de Figueres, aquest darrer amb tres historiadors més.