“Tot el que he aconseguit ha estat amb molt de treball. Estic satisfet, ho he donat tot”

0
470

Comença una nova etapa per a Javier Marrón. Quan decideix posar el punt final a la seva trajectòria esportiva?
Fa uns sis mesos. Després del campionat d’Espanya vaig decidir deixar el CAR (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat), ja que no estava d’acord amb unes decisions que va prendre la directiva tècnica, i he tornat a casa. He començat una nova vida i a buscar-me un sou. Se m’han obert algunes portes. Des del setembre m’encarrego de la part de taekwondo d’un gimnàs de Girona, i n’estic molt content, ja que vénen molts nens. També imparteixo cursos de combat des de fa uns dos o tres anys i ja ha vingut a Figueres un competidor internacional, el peruà Brayan García, que es preparava per entrar a la selecció i ho ha aconseguit. Ara opta per classificar-se per a la Universíada i, si ho aconsegueix, ell i un altre company vindran a entrenar amb mi durant un o dos mesos, i després jo aniré a Corea per fer-li d’entrenador. D’altra banda, mentre estava al CAR vaig treure’m els títols de pilates, de monitor de musculació, abdominals hipopressius i entrenador de taekwondo. Ara imparteixo classes de pilates, pilates terapèutics i gimnàstica terapèutica al gimnàs de la família, el Magisport i Jan-Su de Figueres.

Quin balanç fa de la trajectòria com a esportista?
No ho he tingut fàcil. Tot el que he aconseguit ha estat amb molt de treball, per assaig-error. Estic satisfet, ja que he donat tot el que he pogut a cada entrenament i he sortit a guanyar totes les competicions amb la mentalitat de donar el màxim en tot el que faig. He aconseguit ser medallista mundial i europeu, fet que a Espanya no hi ha molts taekwondistes que puguin dir que ho han fet. He estat en un podi internacional, i realment ho valoro més ara que no quan estava entrenant i competint. Haig d’agrair el suport que he rebut tant de l’Ajuntament de Figueres com de la família. Un no aconsegueix res sense el suport familiar, és la columna bàsica per arribar a dalt.

El bronze al Campionat del Món del 2009 a Copenhaguen és el seu millor record?
Sí. I també quan vaig estar amb en Joel (González) als Jocs Olímpics de Londres. La medalla de Copenhaguen i els jocs olímpics com a suplent han estat els moments més rellevants de la meva carrera esportiva. De fet, tots els podis, tots els campionats, han tingut les seves coses bones. També em quedo amb l’oportunitat que he tingut amb l’esport de viatjar. He estat a Corea, la Xina, l’Iran, l’Azerbaidjan… A tot el món, gràcies a l’esport. I tinc amics a tot arreu amb els que mantinc el contacte. És gratificant. Si no hagués estat pel taekwondo, això no hagués estat possible.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li