José Luis Bartolomé fa una exhaustiva investigació sobre aspectes etnogrà fics relacionats amb l’arbre
Primer van ser els goigs de Sant Onofre, ara les oliveres de l’Empordà . José Luis Bartolomé, un inquiet professor jubilat de secundà ria que viu a Palau-saverdera, acaba de publicar el segon llibre en un any. L’arbre evitern. Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa es presenta aquest dimarts (19 h) a la Biblioteca Fages de Climent, a cà rrec del biòleg i naturalista Josep Maria Dacosta. Tot i que nascut en un poble de l’Aragó l’any 1954, de jove va venir a viure a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor de diversos llibres, alguns d’ells en anglès, llengua de la qual n’és professor, i col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.
Explica que «aquest treball d’aplegar materials etnològics i literaris diversos sobre l’olivera tĂ© una justificaciĂł de carĂ cter personal. Amb el blat i la vinya constitueixen la trilogia mediterrĂ nia de la nostra dieta i dels nostres conreus ancestrals. Havia imaginat que un arbre com aquest hauria d’haver produĂŻt moltes collites de cultura popular (literatura, costums, supersticions, creences, llenguatge, eines de treball i d’artesania, mĂşsica, cançons, balls, festes, jocs…)».
Però a l’hora de la veritat, Bartolomé no va trobar massa documentació. «Vaig quedar decebut i frustrat en no trobar contalles, tradicions i llegendes relacionades amb aquest arbre i l’Empordà », reconeix. A partir d’aquà va iniciar «una tasca de perdiguer folklòric que ha estat en part satisfactòria per l’abast de la recerca en biblioteques, arxius, cercadors de premsa comarcal i local, a més de revistes d’alguns municipis». Fruit de tot plegat és el llibre que acaba de publicar, de més de 250 pà gines, amb nombroses il·lustracions, referències documentals i abundant bibliografia complementà ria.
EL CONTINGUT. Parlant de l’obra, l’autor assenyala que «al principi faig un recull d’informaciĂł relacionada amb el tema del llibre a mena de calaix de sastre. A continuaciĂł, en els diferents capĂtols, faig un recull d’informaciĂł sobre materials de recerca filològica relacionats amb l’oli. TambĂ© incloc un recull selectiu sobre la poesia de l’olivera d’autors literaris catalans i una antologia, al mĂ©s exhaustiva possible, sobre autors mĂ©s o menys coneguts de la comarca que han escrit sobre l’olivera empordanesa. El capĂtol final Ă©s una activitat lĂşdica per revisar i puntuar la comprensiĂł del llibre, un joc recreatiu que es pot fer de forma individual, en parelles o famĂlia, com si es tractĂ©s del popular joc del tauler de l’oca».
Josep Maria Dacosta escriu l’epĂleg de l’obra, on remarca que «el lector que s’hagi deixat guiar per JosĂ© Luis BartolomĂ© haurĂ descobert molts plaers literaris sobre l’olivera i haurĂ après o recordat –segons la seva edat– diversos secrets de l’elaboraciĂł de l’oli. Cal felicitar l’autor per la tasca ingent, d’aquelles que requereixen tota una vida d’estudi i recerca, en aplegar una documentaciĂł enciclopèdica sobre el mĂłn de l’oliverada».
Afegeix que «qui gaudeixi d’aquesta obra arribarĂ a la conclusiĂł tĂ cita que persegueix el seu autor i que Ă©s què cal consumir oli d’oliva, perquè a mĂ©s de ser un gran aliment, saludable i gustĂłs, Ă©s la garantia de la pervivència dels olivets, conreus propis de la MediterrĂ nia i peça fonamental de la seva cultura i el seu paisatge. De fet, l’oliver, a mĂ©s produir or lĂquid, Ă©s un vegetal amb moltes propietats, per la qual cosa Ă©s qualificat d’arbre 10».
Donant un cop d’ull a les pĂ gines del volum, trobem dites tan curioses com la que diuen a Palau-saverdera: «Quan les oliveres giren la fulla, senten pluja». TambĂ© apareixen referències diverses com poemes i corrandes relacionades amb aquest arbre, alguna tan còmica com aquesta que es diu per CadaquĂ©s: «A sa muntanya des PenĂ una dona collia olives, i de tant vent que feia li aixecava les faldilles». TambĂ© hi ha referències a temĂ tiques tan diferents com la mitologia, els ocells que acullen les oliveres o les festes religioses i fires relacionades amb l’oli. TambĂ© hi apareix algun apartat mĂ©s lĂşgubre com el que explica que l’olivera Ă©s un dels arbres mĂ©s escollits per aquells que se suĂŻciden. ToponĂmia, fotografies, obres d’art i poemes relacionats amb el tema complementen el volum.
Leave a Reply