Tot el que cal saber sobre l’olivera

0
519

José Luis Bartolomé fa una exhaustiva investigació sobre aspectes etnogràfics relacionats amb l’arbre


 

Primer van ser els goigs de Sant Onofre, ara les oliveres de l’Empordà. José Luis Bartolomé, un inquiet professor jubilat de secundària que viu a Palau-saverdera, acaba de publicar el segon llibre en un any. L’arbre evitern. Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa es presenta aquest dimarts (19 h) a la Biblioteca Fages de Climent, a càrrec del biòleg i naturalista Josep Maria Dacosta. Tot i que nascut en un poble de l’Aragó l’any 1954, de jove va venir a viure a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor de diversos llibres, alguns d’ells en anglès, llengua de la qual n’és professor, i col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.

Explica que «aquest treball d’aplegar materials etnològics i literaris diversos sobre l’olivera tĂ© una justificaciĂł de carĂ cter personal. Amb el blat i la vinya constitueixen la trilogia mediterrĂ nia de la nostra dieta i dels nostres conreus ancestrals. Havia imaginat que un arbre com aquest hauria d’haver produĂŻt moltes collites de cultura popular (literatura, costums, supersticions, creences, llenguatge, eines de treball i d’artesania, mĂşsica, cançons, balls, festes, jocs…)».

Però a l’hora de la veritat, Bartolomé no va trobar massa documentació. «Vaig quedar decebut i frustrat en no trobar contalles, tradicions i llegendes relacionades amb aquest arbre i l’Empordà», reconeix. A partir d’aquí va iniciar «una tasca de perdiguer folklòric que ha estat en part satisfactòria per l’abast de la recerca en biblioteques, arxius, cercadors de premsa comarcal i local, a més de revistes d’alguns municipis». Fruit de tot plegat és el llibre que acaba de publicar, de més de 250 pàgines, amb nombroses il·lustracions, referències documentals i abundant bibliografia complementària.

EL CONTINGUT. Parlant de l’obra, l’autor assenyala que «al principi faig un recull d’informació relacionada amb el tema del llibre a mena de calaix de sastre. A continuació, en els diferents capítols, faig un recull d’informació sobre materials de recerca filològica relacionats amb l’oli. També incloc un recull selectiu sobre la poesia de l’olivera d’autors literaris catalans i una antologia, al més exhaustiva possible, sobre autors més o menys coneguts de la comarca que han escrit sobre l’olivera empordanesa. El capítol final és una activitat lúdica per revisar i puntuar la comprensió del llibre, un joc recreatiu que es pot fer de forma individual, en parelles o família, com si es tractés del popular joc del tauler de l’oca».

Josep Maria Dacosta escriu l’epíleg de l’obra, on remarca que «el lector que s’hagi deixat guiar per José Luis Bartolomé haurà descobert molts plaers literaris sobre l’olivera i haurà après o recordat –segons la seva edat– diversos secrets de l’elaboració de l’oli. Cal felicitar l’autor per la tasca ingent, d’aquelles que requereixen tota una vida d’estudi i recerca, en aplegar una documentació enciclopèdica sobre el món de l’oliverada».

Afegeix que «qui gaudeixi d’aquesta obra arribarà a la conclusió tàcita que persegueix el seu autor i que és què cal consumir oli d’oliva, perquè a més de ser un gran aliment, saludable i gustós, és la garantia de la pervivència dels olivets, conreus propis de la Mediterrània i peça fonamental de la seva cultura i el seu paisatge. De fet, l’oliver, a més produir or líquid, és un vegetal amb moltes propietats, per la qual cosa és qualificat d’arbre 10».

Donant un cop d’ull a les pàgines del volum, trobem dites tan curioses com la que diuen a Palau-saverdera: «Quan les oliveres giren la fulla, senten pluja». També apareixen referències diverses com poemes i corrandes relacionades amb aquest arbre, alguna tan còmica com aquesta que es diu per Cadaqués: «A sa muntanya des Pení una dona collia olives, i de tant vent que feia li aixecava les faldilles». També hi ha referències a temàtiques tan diferents com la mitologia, els ocells que acullen les oliveres o les festes religioses i fires relacionades amb l’oli. També hi apareix algun apartat més lúgubre com el que explica que l’olivera és un dels arbres més escollits per aquells que se suïciden. Toponímia, fotografies, obres d’art i poemes relacionats amb el tema complementen el volum.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz