Tot el llegat Anglada a la biblioteca

0
760

La família de l’escriptora ha lliurat a Figueres el darrer fons documental que encara conservava a casa


 

L’atzar va voler que tant Josep Pla com Maria Àngels Anglada -els dos escriptors empordanesos contemporanis amb major projecció- morissin el dia de Sant Jordi. El primer, el 23 d’abril del 1981, i la segona, justament avui fa 20 anys, és a dir, el 23 d’abril del 1999. Coincidint amb aquesta efemèride, la família Geli Anglada ha fet donació a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres de documentació de l’autora que restava a l’arxiu familiar, un conjunt de documents que completen el fons dipositat i custodiat des de fa anys al mateix espai.

Cal recordar que, durant els anys vuitanta, Maria Àngels Anglada va adoptar el costum de dipositar els manuscrits i alguns dels materials preparatoris de les seves obres a la biblioteca de Figueres, i així ho va seguir fent al llarg de la seva vida. Arran de la donació del mecanoscrit original d’El Violí d’Auschwitz, el desembre del 1995, l’escriptora deia: «Vaig prendre aquesta decisió en veure les dificultats que tenien alguns estudiosos, com per exemple Jordi Pla, per fer un estudi sobre Fages de Climent. En canvi, jo vaig trobar moltíssimes facilitats per estudiar l’obra de Carme Montoriol, ja que tot el seu fons es troba a la biblioteca. Llavors, vaig pensar que una bona manera de fer-lo accessible seria portant tot el meu fons a la biblioteca. Si algú s’hi vol entretenir, ho trobarà tot».

En aquest sentit, la biblioteca ha rebut al llarg dels darrers anys documentació personal, manuscrits i biblioteques particulars de personatges destacats de la vida empordanesa, especialment escriptors. Amb el desig de fer accessible a tothom aquest fons de fràgil conservació, la biblioteca està digitalitzant una part d’aquesta col·lecció. En aquests moments es pot consultar totalment o parcialment, a bans del fons Anglada, els de Carles Costa i Pujol, Caterina Albert, Carles Fages de Climent, Jaume Maurici, Carme Montoriol, Ramon Reig, Montserrat Vayreda i Rafael Ramis. També es disposen de diversos fons fotogràfics digitalitzats com l’emblemàtic Àlbum Rubaudonadeu i una singular col·lecció de postals del setmanari figuerenc La Veu de l’Empordà.

Coincidint amb el vintè aniversari de la mort de l’escriptora empordanesa, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona publica el llibre El llegat de Maia Àngels Anglada. La presentació es farà properament a Girona i el 24 de maig, a Atenea de Figueres. Es dona la circumstància que la impulsora del volum ha estat la fins fa poc directora de la càtedra i actual consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga. En el volum hi participen diversos autors empordanesos, coneixedors de l’obra i la personalitat de l’escriptora, com Eusebi Ayensa, Francesc Canet, Antoni Cobos, M. Mercè Cuartiella, Joan Ferrerós, Àngels Gardella, Rosa Geli Anglada, Assumpció Heras Trias, Jordi Pla Planas, Joan Manuel Soldevilla, Josep Tero, Joan Vallès i Anna M. Velaz.

MECANOSCRITS. El donatiu de Rosa i Mariona Geli, filles de Maria Àngels Anglada i gestores dels drets d’autor, suposa, en total, més d’un metre lineal de documentació datada entre els anys 1945 i 1999. Segons explica la directora de la Biblioteca Fages de Climent, Nati Vilanova, «inclou mecanoscrits d’obra narrativa, com ara Nit de 1911 o L’àngel i altres contes, publicats pòstumament. També hi ha originals i fotocòpies dels poemes que l’autora anava aplegant amb el títol provisional d’Arietta II i que es publicaren després de la seva mort».

També hi ha el llibre Defensa de Dolores Batlle y Caritg: viuda de Geli (1868), que Anglada va consultar per escriure Les closes així com retalls de premsa amb entrevistes, ressenyes i notícies aparegudes amb motiu de la publicació dels seus llibres. El fons es complementa amb originals i fotocòpies d’invitacions i programes de mà d’actes on va participar, documentació sobre alguns dels cursos que va impartir, fotocòpies de pregons, discursos i conferències impartides per l’autora, àudios d’algunes entrevistes i gravacions d’actes on va participar, articles i comentaris sobre la seva obra, entre altres documents.

Vilanova assenyala que «pel que fa a la correspondència, com bé va explicar Rosa Geli en el VII Fòrum del Patrimoni Literari: els papers dels escriptors -celebrat el 30 de novembre del 2017 i organitzat per la Càtedra de la UdG-, Maria Àngels Anglada volia que la seva correspondència quedés en l’àmbit de la privacitat. Tanmateix, el donatiu inclou unes poques cartes relacionades amb la publicació de les seves obres i el recull de cartes enviades per Salvador Espriu, entre els anys 1970 i 1983».

A partir d’aquest donatiu, la Biblioteca Fages de Climent ha procedit a inventariar, classificar i catalogar la documentació i aviat donarà a conèixer el fons per mitjà de la mostra d’alguns dels documents i fent accessible per internet l’inventari i la descripció de l’arxiu. Tot plegat, una notícia significativa per commemorar el vintè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada, nascuda el 9 de març del 1930 a Vic i que, per tant, ens va deixar precipitadament als 69 anys en la seva Figueres adoptiva.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li