Torna el llop

0
1742

Fa pocs dies han estat notícia dos fets extraordinaris, impensables fa només uns anys i que evidencien que la gran fauna de mica en mica va retornant al nostre territori. Són només dues notícies però van acompanyades de molts més ímputs que ens mostren que els nous signes del temps.

Fa uns dies el Departament de Territori de la Generalitat anunciava que enguany han nascut sis nous cadells d’os bru als Pirineus, augmentant així la població d’aquest gran animal a quaranta-sis exemplars als Pirineus, vint-i-cinc dels quals són en el Pirineu català. Lluny queda la quasi desaparició d’aquesta espècie dels Pirineus i la reintroducció dels tres exemplars joves que es va fer el 1996 amb el suport del programa Live de la Unió Europea. Avui, l’os torna allà on mai no hauria d’haver desaparegut.

L’altra notícia publicada fa escassament un mes és l’atropellament d’un llop a Mont-ras. Més enllà del fet en si, el que sí que confirma no és només que el llop ha tornat a Catalunya, sinó que a més corre per les Gavarres i per tant que ha travessat l’Empordà. Fa temps que es té constància que esporàdicament apareixen llops per les muntanyes catalanes, la majoria provinents dels Alps italians, el que és rellevant és que hagin arribat fins a la plana i estiguin recuperant espais que havien estat seus fins fa poques dècades.

Estem parlant dels dos depredadors més grans que hi ha a Europa i que gairebé havien desaparegut de l’Europa occidental per la persecució de l’home. Dos grans depredadors que han viscut amb nosaltres durant segles i que el seu nom està molt present en la nostra toponímia, com és el cas del municipi de Cantallops.

Aquest retorn es produeix en un moment en què Catalunya ha deixat de ser eminentment agrària com ho era quan es va produir la seva extinció –finals del s. XIX, inicis del XX– i que unida a l’abandonament del camp i l’expansió de la massa forestal, s’ha produït una superpoblació d’altres espècies que històricament servien d’aliment als grans depredadors.

I és que no només s’ha produït una repoblació d’aquests grans animals, sinó que paral·lelament han tornat altres grans animals i s’ha produït una explosió d’espècies que mai no havien desaparegut. La sobrepoblació del porc senglar és endèmica de fa anys i any rere any augmenta, fins al punt d’esdevenir una de les principals causes d’accidents en carretera i un dels principals maldecaps de molts agricultors. També el cabirol ha anat repoblant el territori en els darrers anys. I ambdós, en no tenir depredadors naturals, de mica en mica s’estan convertint en un veritable problema. L’arribada del llop podria ser una bona notícia pel control d’aquestes poblacions.

Altres grans espècies europees han anat recuperant espais que van ser seus en els darrers anys. La visualització d’espècies com el cérvol o la daina cada vegada són més habituals en les nostres muntanyes. La natura, doncs, a poc a poc va recuperant els seus espais i això és una molt bona notícia.

Davant l’arribada –i si pot ser la reintroducció– dels grans depredadors cal molta mà esquerra i una política preventiva clara i ambiciosa. Com s’ha vist en el cas de l’os als Pirineus, cal que l’Administració Pública lideri i s’anticipi a aquesta arribada i que, amb la gent del territori –alcaldes, pagesos, productors, etc.– planifiqui la gestió d’aquesta arribada. Pactant compensacions justes, subvencionant mesures preventives pel bestiar, com la instal·lació de tancats o la compra de gossos pastor i ajudant els qui més contacte tenen amb l’hàbitat on es mouen. El pitjor que pot passar és que es torni a produir el xoc atàvic. Sembla que el govern podria fer molt més en aquest aspecte.

La fauna està tornant i depèn de nosaltres que sigui per quedar-se. És una bona notícia pel nostre ecosistema i no podem renunciar-hi. Només ens hem de fixar en com ho fan en les zones que no només conviuen amb harmonia amb aquest tipus d’animals, sinó que a més, han sabut convertir la fauna i la natura en un dinamitzador econòmic.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li