Top manta

Tots aquells que tenim responsabilitats de govern en municipis turístics ens posem en alerta quan arriba “la temporada�. La població es multiplica fins i tot per cinc, com és el cas de Roses, i els serveis que oferim els ajuntaments són els mateixos que durant la resta de l’any. Com a molt, podem contractar personal de suport en àrees com la policia local o informadors turístics.

Ja fa uns quants anys, però, que al neguit d’esperar que cada dia passi amb les mínimes complicacions derivades dels possibles excessos de l’estiu, s’ha d’afegir la preocupació pel fenomen top manta.

A Roses s’arriben a concentrar en el passeig de Santa Margarita (3 km) més de 400 venedors. S’han arribat a fer tot tipus d’actuacions per provar d’evitar que s’instal·lin, des de ruixar el terra del passeig fins a pintar un carril bici. Ens hem reunit amb advocats, jutges, representants de les grans marques, defensors de les propietats industrials, Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, sempre amb la intenció de buscar una solució que acabés amb aquest desori i alhora pogués donar resposta als comerciants, principals afectats per aquest afer.

Fa dos anys, als municipis afectats se’ns va convocar a diverses reunions a la seu del Síndic a Barcelona, conjuntament amb els departaments de Comerç, de Serveis Socials i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Semblava que unint esforços, fent una campanya informativa dirigida al comprador, buscant alternatives de feina als immigrants o doblant les hores de vigilància policial, ens en podíem sortir. No ha estat així.

No ha estat així per diverses raons:

NO, quan la mateixa llei qualifica aquesta activitat com una falta administrativa. Requisar el material i imposar als venedors una multa (que mai no pagaran), no soluciona gairebé res. Ni tan sols va prosperar la sol·licitud presentada pel departament d’Interior de la Generalitat en el Congrés dels Diputats que demanava la reiteració de la falta fos penal. Ni PP ni PSOE ho van acceptar.

NO, quan pels jutges no és un greu problema, ja que, segons s’interpreti la llei, els articles no són considerats falsificacions de productes, sinó imitacions en què el comprador sap que no l’estan enganyant, precisament pel baix preu del producte.

NO, quan els mateixos representants de les propietats industrials, que ens reclamen mà dura i fan les denúncies pertinents en els casos de venda en mercats i botigues, semblen no estar afectats quan aquesta venda és al carrer.

NO, quan sabem que la solució no és policial. Si multem al comprador, cal seguir tot el procediment administratiu, aixecar acta, identificar la persona… Si confisquem gènere (que ho fem), també cal seguir totes les passes necessàries. Però, en considerar-se falta administrativa, la persona denunciada torna, la mateixa tarda, al punt de venda amb gènere nou. En aquest punt, cal esmentar també la tensió que ha de viure la policia local dia sí dia també per intentar dissuadir al venedor que no posi la manta. Crec que tothom pot entendre que ens caldria un cordó policial al llarg del passeig per poder evitar l’estesa de la manta, ja que el principi de proporcionalitat no existeix per molts efectius que arribem a contractar (a Roses, el reforç durant la temporada és de 10 agents de policia durant 6 mesos, més 6 vigilants privats durant 3 mesos).

NO, quan se sol·liciten permisos als jutges per accedir a baixos o domicilis (prèvia investigació) i aquests no arriben. Preval el dret de la propietat privada?

NO, quan reunits amb manters que viuen tot l’any a Roses (pocs), se’ls ofereixen els serveis municipals de recerca de feina (com a la resta d’empadronats a la vila) i els rebutgen.

NO, quan arriben grans quantitats de venedors de temporada (la majoria), venedors que s’estableixen allà on hi ha més turistes i les condicions i situació del punt de venda és excel·lent. Es donen casos, fins i tot, de venedors que tenen feina al llarg de tot l’any i venen a fer “l’agost�.

NO, quan hi ha qui els ajuda a establir-se a la vila, llogant-los pisos i locals.

NO, quan hi ha turistes que els defensen i escridassen la policia local per fer la seva feina.

NO, quan escoltem dia rere dia que tants immigrants han creuat l’estret buscant una vida millor i resulta que el nostre país no té resposta per a totes aquestes persones i, tot i saber que estan entre nosaltres, mira cap a una altra banda sense pensar que han de menjar, dormir, viure…

En definitiva NO ha estat possible trobar la solució. Perquè no ho pot solucionar l’administració “més petitaâ€�. Perquè és un problema estructural i de país!!! Perquè ens han deixat sols…