Toni Castellar: «L’únic de bo que traiem de la pandèmia és que la gent ha conegut els càmpings»

0
1406

És el director del càmping La Ballena Alegre Costa Brava, actualment considerat el més sostenible d’Europa. El director explica quina és l’aposta del negoci i cap a on mira el futur


Com està el sector del càmping després de l’impacte de la pandèmia de la covid?
Parlo pel que conec de la zona, no puc generalitzar, però comencem a tenir moltes reserves i sembla que comencem a agafar ritme com el 2021, però encara no estem als nivells d’abans de la pandèmia. La temporada passada va començar tard, perquè ens van etiquetar com a zona vermella i la gent no va venir tant. Tot i això, els mesos d’agost, setembre i octubre van ser mesos molt bons. Aquest any calculem, segons les reserves que tenim, que estarem per sota de nivells del 2019, que jo crec que ja serà un bon ritme i la veritat és que, si tot va bé i no surten novetats, l’any pinta bastant bé.

Fa una mica la sensació que des del càmping us vau mirar la crisi com una oportunitat per créixer. És així?
L’únic de bo que traiem d’aquesta pandèmia és que la gent ha conegut els càmpings. Sobretot la gent de Catalunya i això és bo, ja que és una tipologia de clients que li agrada la cultura, la natura… i marxa dels grans complexos. I aquesta pandèmia ha fet que aquesta mena de clients vegin que gaudeixen de la proximitat i la seguretat de pensar que tot és a l’aire lliure. Pel que fa a la sostenibilitat, fa deu anys que piquem pedra amb tot el que inclou el càmping sostenible. El premi que ens han donat és el resultat dels anys que fa que apostem per aquestes polítiques, com ara la recollida selectiva que fem amb vehicle elèctric i després ho dipositem a uns compactadors per reduir el CO2.

Ara que la transició energètica està sobre la taula, vostès ja fa anys que la busquen i fins i tot els han premiat per ser els més sostenibles d’Europa. Com s’encaixa?
Tot va començar perquè volíem uns bungalous que fossin sostenibles al 100%, però és molt complicat i realment ara estem a nivells del 85%.

Com són aquests bungalous?
Vam fer una aposta de futur perquè els bungalous fossin sostenibles per si mateixos i cada bungalou té unes vint plaques fotovoltaiques i un sistema de bateries. Per tant, de dia carrega les bateries i quan marxa la llum solar, com que s’han carregat durant la jornada, tot funciona perquè és elèctric. La cuina dels bungalous és d’inducció i d’alguna manera la gent que els lloga s’ha de reacostumar a gastar l’energia quan hi ha sol i estalviar-ne quan no n’hi ha. Cada client, quan fa la reserva, rep un vídeo explicatiu de com ha de fer-ho i cada bungalou té un panell informatiu amb el percentatge del que està gastant. I, a final de temporada, els clients que més han estalviat, que són uns 10 o 15, entren en un sorteig perquè l’any vinent els surtin les vacances gratuïtes, com a incentiu. Aquests bungalous tenen un al·licient molt positiu i és que tenen carregador de vehicle elèctric, i també es carrega amb l’energia fotovoltaica durant el dia. Cal pensar que en aquests bungalous sempre es carrega tot de dia, i de nit s’estalvia amb les bateries. A més, els carregadors es desconnecten automàticament a la nit i la gent ja sap que ha de carregar el que necessita durant el dia. A més, cada bungalou porta un sistema que està interconnectat amb la resta de bungalous, per tant, si un bungalou necessita energia, n’hi ha un altre que l’hi pot enviar. És com un petit nucli o com una comunitat i el que ens agradaria seria aplicar-ho a tot arreu.

La intenció és que tot el càmping sigui així?
Amb la pandèmia fa dos anys que estem parats, hem millorat els bungalous que ja teníem i estem fent proves per si col·loquem més plaques fotovoltaiques i per si implementem també l’energia geotèrmica individual a tots els bungalous. Estem dissenyant uns bungalous, de cara al futur, que ja siguin 100% sostenibles i ja els tenim més o menys dissenyats. A més, aquest any estrenem un total de 285 plaques fotovoltaiques a la zona central, per fer que la cuina del càmping sigui autosuficient i també la zona comercial. I ara, això és el que estem treballant i amb aquestes 285 plaques generarem uns 130 kW aproximadament.

I pel que fa a la temporada, deia que s’augura un bon estiu, oi?
Sí, sembla que la previsió és bona i al final s’ha animat molt. Va haver-hi un moment que, quan la situació era tan dura a la resta d’Europa, la gent estava molt parada, però ara ja es veu que sembla que arribem al final del túnel i la veritat és que ho hem notat molt quan a la resta d’Europa han començat a obrir restriccions. De fet, és quan han començat a entrar-nos les reserves. També el que deia anteriorment, amb la pandèmia hem guanyat molts clients d’aquí Catalunya que abans no teníem.

Sembla que s’ha trencat el perfil campista que hi havia tan marcat?
Hi ha dos factors importants: aquí el càmping sempre ha tingut mala fama perquè s’ha pensat que «el càmping és barat» i «és dormir a una tenda de campanya sobre les formigues» i aquesta és una mica la mentalitat que té la gent aquí i això és, precisament, el que intentem canviar i s’està treballant molt en aquest sentit a través de l’Associació de Càmpings de Girona. El càmping no és així, el càmping són unes vacances diferents. I evidentment, hi ha càmpings de tota mena: d’una estrella, de quatre i de cinc. Igual que d’hotels. Nosaltres sempre hem apostat per la sostenibilitat i sobretot per donar un bon servei i una bona qualitat. És per això que, en aquest sentit, també oferim moltes activitats relacionades amb el medi ambient per a la mainada i intentem fer moltes propostes encarades en aquest sentit.

Ens emmirallem molt amb Europa i precisament allà el món del càmping està molt més ben valorat.
Val a dir que ara hem augmentat molt la clientela de Catalunya i la gent ha descobert els càmpings. Cal pensar que els anys 2020 i el passat, 2021, venia gent que s’havia comprat una caravana i no sabia ni com anava. Els havíem d’ajudar quan arribaven i ara el problema és que no hi ha estoc i hi ha més demanada que oferta. I sobre els bungalous, molta gent ha descobert que existeixen i el nostre punt positiu és que som destí familiar i que els nostres clients són famílies amb criatures que els agrada l’esport, la natura i l’entorn. Cada càmping és diferent i nosaltres ens distingim pel turisme familiar.

A més, l’entorn natural dels Aiguamolls ajuda i convida a aquesta tipologia de turisme, no?
Tenim un país que és espectacular, en aquest sentit . Tenim el mar i la muntanya a només 100 km, per això som l’enveja [entre riures].

Ara que s’ha posat tant de moda les campers, passa factura als càmpings aquesta dèria per les furgonetes?
Penso que no. Al final, qui no vol anar de càmping, per barat que sigui, tampoc hi anirà. Crec que són clienteles molt diferents, el que sí que crec és que cal regular-ho. No pot ser que la gent acampi allà on li surt dels nassos. Cal ordenar-ho una mica perquè no sigui campi qui pugui. Aquí penso que no ens afecta perquè igualment són un perfil que no vol anar de càmping, per tant, no perdem clientela. Nosaltres no hem notat cap efecte, de fet, aquí nosaltres fem una concentració de furgonetes Volkswagen, que esperem tornar a fer aquest any, i venen unes nou-centes furgonetes. I el que deia, sé que els ajuntaments ho estan regulant amb petites àrees i s’han de dotar amb més serveis, cal que aquestes zones tinguin serveis perquè no sigui un campament ben descontrolat.

Parlant de futur, cap a on mira el càmping?
Nosaltres busquem l’eficiència i volem posar el nostre gra de sorra per a la reducció de CO2 a través de més plaques. També hem començat una campanya que es diu Vacances Responsables i aquest any també hem començat amb l’aposta de proveïdors km 0, així comptem amb pagesos d’aquí a la vora i tot el que tenim és de proximitat. I la idea és anar creixent amb aquesta mena d’apostes. En aquest sentit, estem fent una campanya de bones pràctiques amb els clients i també amb els treballadors del complex. I la idea de futur? Què seria ideal? Doncs ser autosuficients, però és molt difícil. Si seguim amb les plaques, ja estem contents i és una aposta de futur. L’any vinent posarem el doble de plaques i ja arribarem gairebé a les cinc-centes als teulats. Enguany fem la meitat i a mesura que surtin innovacions, ens anirem posant al dia i avançant el màxim, sobretot en no tenir cap mena d’impacte. Primer perquè paisatgísticament serà bo i també perquè estem a una zona que és el Parc Natural i és el millor que tenim i cal intentar fer el mínim impacte paisatgístic i intentar reduir el màxim possible.

El nom de Ballena Alegre d’on ve?
El nom ve perquè als anys seixanta els càmpings van començar a arribar a la zona de Castelldefels i estava de moda posar noms com El Cocodrilo Llorón, La Tortuga Ligera, El Pato No Se Què, El Toro Bravo, El Delfin Verde, i el primer càmping que es va fer d’aquest grup, que és d’una empresa familiar d’aquí Catalunya, es va fer a Castelldefels i li van posar La Ballena Alegre. I, el 1976, quan es va obrir aquest de Sant Pere Pescador, se li va posar el mateix nom, l’únic que era La Ballena Alegre II i nosaltres ho vam canviar per Costa Brava. I d’aquí neix el nom. Com que ve de molt enrere, vam mantenir aquesta moda dels anys seixanta perquè ja havíem agafat un nom. I la veritat és que la mascota del càmping és un èxit entre la mainada que ens visita.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li