Testimoni de Montserrat AbellĂł

0
748

La Biblioteca Fages de Climent, de Figueres, acull un acte d’homenatge a la poetessa en el centenari del seu naixement


 

Enguany, coincidint amb el centenari del naixement de la poeta i traductora, es commemora l’Any Montserrat AbellĂł. Referent de les lletres catalanes, al llarg del 2018, es reivindicaran les vessants d’AbellĂł com a poeta, traductora, defensora del feminisme i el seu compromĂ­s de paĂ­s. Dimecres passat, com a preludi dels actes del Dia Internacional de les Dones, la biblioteca de Figueres va recordar la seva figura amb l’espectacle musical «Espero meravelles», de Mirna VilasĂ­s Camarasa i Xavi MĂșrcia, basat en l’obra poĂštica d’AbellĂł.

Laura BorrĂ s, comissĂ ria de l’Any AbellĂł i actual diputada de Junts per Catalunya al Parlament, va fer una dissertaciĂł sobre la figura d’aquesta poeta, traductora, defensora del feminisme i dona compromesa amb el seu paĂ­s. TambĂ© fins al 16 de març es pot veure a la biblioteca de Figueres la mostra itinerant, organitzada per la InstituciĂł Lletres Catalanes, que pretĂ©n fer un recorregut significatiu per la trajectĂČria vital i literĂ ria de la poeta i traductora nascuda a Tarragona el 1918 i que va morir a Barcelona el 2014. Tant BorrĂ s com VilasĂ­s l’havien conegut personalment.

La recordaven com una treballadora incansable. La seva tasca va merĂšixer premis i distincions, entre els quals hi ha el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectĂČria artĂ­stica (2008). Els seus darrers tres poemaris foren: MemĂČria de tu i de mi (2006), El fred Ă­ntim del silenci (2009) i MĂ©s enllĂ  del parlar concĂ­s (2014). La seva obra ha estat traduĂŻda en volums antolĂČgics al castellĂ , al romanĂšs, l’hebreu i el croat, i ella mateixa va autotraduir-se a l’anglĂšs: Fifty Love Poems.

Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de tĂ­tols traduĂŻts i d’autotraduccions, Montserrat AbellĂł va viure la RepĂșblica, la Guerra Civil i l’exili –com «unes vacances massa llargues» d’una vintena d’anys a Xile– i el retorn a Catalunya, l’any 1960, desitjosa de veure el seu paĂ­s amb l’assoliment dels mĂ xims drets socials, culturals i polĂ­tics. D’aquĂ­ arrenca, en primer lloc, la reivindicaciĂł feminista i, simultĂ niament, el seu catalanisme ferm i cĂ­vic.

Els reconeixements a partir d’haver complert 80 anys van anar succeint-se amb les mĂ ximes distincions literĂ ries del paĂ­s. La seva presĂšncia regular en tot tipus d’actes i activitats literĂ ries, la proximitat a les poetes de generacions mĂ©s joves i, sobretot, la seva jovialitat i vitalitat personals, feien d’ella una persona estimada i propera a la conversa cĂ lida.

La cantant Mirna VilasĂ­s va arribar a conĂšixer la dimensiĂł mĂ©s profunda i humana d’AbellĂł, la que nomĂ©s es pot assolir a travĂ©s de vincles com l’amistat que les va unir durant molts anys. Tan forta era aquesta amistat que poeta i cantant van arribar a treballar plegades en una producciĂł conjunta, un espectacle musical basat en l’obra de la poeta. Un projecte engrescador en quĂš totes dues van treballar fins poc abans de la mort d’AbellĂł. Espero meravelles Ă©s el testimoni d’aquest projecte, que inclou tretze poemes de Montserrat AbellĂł, cantats per Mirna VilasĂ­s i musicats per Xavi MĂșrcia. Uns versos que van fer les delĂ­cies del pĂșblic, tant per la seva qualitat literĂ ria com per la seva reivindicaciĂł crĂ­tica.

DARRERES VISITES. El curs de literatura catalana, que anualment organitza la delegaciĂł de l’Alt EmpordĂ  d’Òmnium Cultural, es va obrir el mes de febrer del 2010 amb la sessiĂł inaugural que cada any compta amb la participaciĂł d’un nom il·lustre de la literatura. En aquella ediciĂł la intervenciĂł va anar a cĂ rrec de Montserrat AbellĂł, que amb els seus 92 anys va demostrar una clarividĂšncia extraordinĂ ria i una vitalitat inaudites en una persona de la seva edat. Llicenciada en Filologia Anglesa, poeta i traductora, AbellĂł va confessar aleshores que quan el 2008 Òmnium Cultural li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va quedar desagradablement sorpresa en comprovar que, en 40 anys, nomĂ©s s’havia concedit el guardĂł a tres dones. «La figuerenca Maria Àngels Anglada, per exemple, hi havia de ser. I com ella tantes altres. Espero que amb les poques escriptores consagrades que hi ha, i que es mereixen aquest guardĂł, no tardin gaire a donar-los-el», va comentar.

ABELLÓ, EN UNA XERRADA DEL FEBRER DE 2010

Aquell acte, celebrat a la Biblioteca Fages de Climent, va ser presentat per LluĂ­s CasadellĂ , president de la delegaciĂł comarcal d’Òmnium, i Anna Maria Velaz, filĂČloga i coordinadora del curs. La poeta va advertir d’entrada que no li agradava ser qualificada de poetessa -un terme que considera pejoratiu i que tambĂ© havia rebutjat Anglada- i va confessar a l’inici de la seva intervenciĂł que «m’he dedicat a escriure poesia perquĂš ha estat una passiĂł que em colpeix i em neguiteja des de sempre i perquĂš m’ha servit per intentar respondre preguntes tan transcendentals com qui som i cap on anem».

Al llarg de la seva intervenciĂł va delectar els assistents amb la lectura de diversos poemes. AbellĂł va recordar que «un fet personal em va abocar a escriure tot el temps que podia, a principis dels anys seixanta, i des d’aleshores ja no he parat mai». Una de les seves darreres produccions va ser publicada per edicions Vitel·la, dedicada a glossar la figura de Maria Àngels Anglada, «la poeta que escrivia novel·les», com li agradava autodefinir-se, amb la qual la va unir una bona amistat i una reivindicaciĂł constant del paper de la dona en la societat. Sobre aquest tema, assenyalĂ  que quan se li va lliurar la Creu de Sant Jordi, l’any 1998, es remarcava la seva contribuciĂł al feminisme.

El seu discurs al curs de literatura catalana d’Òmnium Cultural a l’Alt EmpordĂ  duia per tĂ­tol «PassiĂł o necessitat de sobreviure. Poesia, noves tendĂšncies». Tot i que el portava escrit, la nonagenĂ ria poeta va improvisar sovint evidenciant que, malgrat la seva, edat disposava d’una memĂČria prodigiosa. Dos anys abans d’aquella intervenciĂł, el maig del 2008, va participar en una xerrada amb alumnes de l’institut de l’Escala. Aquestes serien les seves dues darreres estades a la comarca, amb 90 anys i evidenciant la seva extraordinĂ ria vitalitat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz