Testimoni de Montserrat AbellĂł

0
554

La Biblioteca Fages de Climent, de Figueres, acull un acte d’homenatge a la poetessa en el centenari del seu naixement


 

Enguany, coincidint amb el centenari del naixement de la poeta i traductora, es commemora l’Any Montserrat Abelló. Referent de les lletres catalanes, al llarg del 2018, es reivindicaran les vessants d’Abelló com a poeta, traductora, defensora del feminisme i el seu compromís de país. Dimecres passat, com a preludi dels actes del Dia Internacional de les Dones, la biblioteca de Figueres va recordar la seva figura amb l’espectacle musical «Espero meravelles», de Mirna Vilasís Camarasa i Xavi Múrcia, basat en l’obra poètica d’Abelló.

Laura Borràs, comissària de l’Any Abelló i actual diputada de Junts per Catalunya al Parlament, va fer una dissertació sobre la figura d’aquesta poeta, traductora, defensora del feminisme i dona compromesa amb el seu país. També fins al 16 de març es pot veure a la biblioteca de Figueres la mostra itinerant, organitzada per la Institució Lletres Catalanes, que pretén fer un recorregut significatiu per la trajectòria vital i literària de la poeta i traductora nascuda a Tarragona el 1918 i que va morir a Barcelona el 2014. Tant Borràs com Vilasís l’havien conegut personalment.

La recordaven com una treballadora incansable. La seva tasca va merèixer premis i distincions, entre els quals hi ha el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria artística (2008). Els seus darrers tres poemaris foren: Memòria de tu i de mi (2006), El fred íntim del silenci (2009) i Més enllà del parlar concís (2014). La seva obra ha estat traduïda en volums antològics al castellà, al romanès, l’hebreu i el croat, i ella mateixa va autotraduir-se a l’anglès: Fifty Love Poems.

Autora d’una dotzena de llibres, d’una trentena de títols traduïts i d’autotraduccions, Montserrat Abelló va viure la República, la Guerra Civil i l’exili –com «unes vacances massa llargues» d’una vintena d’anys a Xile– i el retorn a Catalunya, l’any 1960, desitjosa de veure el seu país amb l’assoliment dels màxims drets socials, culturals i polítics. D’aquí arrenca, en primer lloc, la reivindicació feminista i, simultàniament, el seu catalanisme ferm i cívic.

Els reconeixements a partir d’haver complert 80 anys van anar succeint-se amb les màximes distincions literàries del país. La seva presència regular en tot tipus d’actes i activitats literàries, la proximitat a les poetes de generacions més joves i, sobretot, la seva jovialitat i vitalitat personals, feien d’ella una persona estimada i propera a la conversa càlida.

La cantant Mirna Vilasís va arribar a conèixer la dimensió més profunda i humana d’Abelló, la que només es pot assolir a través de vincles com l’amistat que les va unir durant molts anys. Tan forta era aquesta amistat que poeta i cantant van arribar a treballar plegades en una producció conjunta, un espectacle musical basat en l’obra de la poeta. Un projecte engrescador en què totes dues van treballar fins poc abans de la mort d’Abelló. Espero meravelles és el testimoni d’aquest projecte, que inclou tretze poemes de Montserrat Abelló, cantats per Mirna Vilasís i musicats per Xavi Múrcia. Uns versos que van fer les delícies del públic, tant per la seva qualitat literària com per la seva reivindicació crítica.

DARRERES VISITES. El curs de literatura catalana, que anualment organitza la delegació de l’Alt Empordà d’Òmnium Cultural, es va obrir el mes de febrer del 2010 amb la sessió inaugural que cada any compta amb la participació d’un nom il·lustre de la literatura. En aquella edició la intervenció va anar a càrrec de Montserrat Abelló, que amb els seus 92 anys va demostrar una clarividència extraordinària i una vitalitat inaudites en una persona de la seva edat. Llicenciada en Filologia Anglesa, poeta i traductora, Abelló va confessar aleshores que quan el 2008 Òmnium Cultural li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va quedar desagradablement sorpresa en comprovar que, en 40 anys, només s’havia concedit el guardó a tres dones. «La figuerenca Maria Àngels Anglada, per exemple, hi havia de ser. I com ella tantes altres. Espero que amb les poques escriptores consagrades que hi ha, i que es mereixen aquest guardó, no tardin gaire a donar-los-el», va comentar.

ABELLĂ“, EN UNA XERRADA DEL FEBRER DE 2010

Aquell acte, celebrat a la Biblioteca Fages de Climent, va ser presentat per Lluís Casadellà, president de la delegació comarcal d’Òmnium, i Anna Maria Velaz, filòloga i coordinadora del curs. La poeta va advertir d’entrada que no li agradava ser qualificada de poetessa -un terme que considera pejoratiu i que també havia rebutjat Anglada- i va confessar a l’inici de la seva intervenció que «m’he dedicat a escriure poesia perquè ha estat una passió que em colpeix i em neguiteja des de sempre i perquè m’ha servit per intentar respondre preguntes tan transcendentals com qui som i cap on anem».

Al llarg de la seva intervenció va delectar els assistents amb la lectura de diversos poemes. Abelló va recordar que «un fet personal em va abocar a escriure tot el temps que podia, a principis dels anys seixanta, i des d’aleshores ja no he parat mai». Una de les seves darreres produccions va ser publicada per edicions Vitel·la, dedicada a glossar la figura de Maria Àngels Anglada, «la poeta que escrivia novel·les», com li agradava autodefinir-se, amb la qual la va unir una bona amistat i una reivindicació constant del paper de la dona en la societat. Sobre aquest tema, assenyalà que quan se li va lliurar la Creu de Sant Jordi, l’any 1998, es remarcava la seva contribució al feminisme.

El seu discurs al curs de literatura catalana d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà duia per títol «Passió o necessitat de sobreviure. Poesia, noves tendències». Tot i que el portava escrit, la nonagenària poeta va improvisar sovint evidenciant que, malgrat la seva, edat disposava d’una memòria prodigiosa. Dos anys abans d’aquella intervenció, el maig del 2008, va participar en una xerrada amb alumnes de l’institut de l’Escala. Aquestes serien les seves dues darreres estades a la comarca, amb 90 anys i evidenciant la seva extraordinària vitalitat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz