Teresa Jordà: ‘El Govern ha d’entendre la política agroalimentària com una política transversal’

0
831

És la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de la Generalitat de Catalunya i en aquesta entrevista, que va ser registrada abans de l’anunci d’ajornament de les eleccions catalanes, desgrana algunes de les «polítiques valentes» que s’han de desenvolupar al sector de la pesca, per exemple. Jordà també fa la valoració de la situació agrària i pesquera empordanesa


En la seva presentació diu que el municipalisme és «l’origen i la força» per canviar-ho tot. Per què és tan difícil fer política municipal, doncs?
Perquè malauradament en aquest país, i per extensió, a l’Estat espanyol, els ajuntaments no tenen el que es mereixen, i això vol dir el finançament adequat per fer polítiques des de la proximitat i el coneixement, que és des d’on s’hauria de fer sempre. Prendre decisions que afecten els nostres municipis des d’un despatx de Barcelona es fa molt més difícil que prendre les decisions des d’un despatx d’alcaldia de qualsevol municipi o ciutat, que coneixen la realitat del seu territori. I encara m’ho poses més bé si parlem de l’Alt Empordà, que hi ha una quantitat ingent de pobles i micropobles. En parlem molt amb l’Anna Torrentà, que el seu és un exemple de micropoble. Penso que hi ha tantíssima desafecció, per més que ens n’omplim la boca des del govern, sigui quin sigui el govern, entre el món rural i el món urbà, que afecta molt els ajuntaments. És imprescindible que qualsevol política que es prengui des de qualsevol institució, estigui coparticipada amb el municipalisme, i un el municipalisme entès des del poblet més «micro» del país. I és vital que la gent que, en aquest cas, està a la llista d’ERC, vingui del món municipalista, perquè es nota molt quan un diputat o diputada ve del món municipalista.

A l’Alt Empordà s’ha vist, una vegada més, que la gestió que fa el govern de la pandèmia és la mateixa pels pobles petits que per Barcelona.
Correcte, la gestió de la pandèmia n’és un exemple. Al final sempre es pensa en la gran majoria de ciutadans i és difícil fer-ho d’una altra manera, però és possible. Com dic, sempre es pensa en la majoria i oblidem que hi ha molts pobles que tenen les seves economies, les seves dificultats socials, les seves potencialitats, els seus riscos… Si les decisions es prenen amb un prisma metropolità o urbà, els efectes en positiu o negatiu no es tenen en compte, i considero que és moment de començar a canviar aquestes dinàmiques.

Com a consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, com analitza la situació pesquera, a la comarca? A Port de la Selva està morint.
El tema pesca és un tema complex. A Catalunya, sortosament, tenim una política pesquera molt clara des de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de Catalunya , com a país, el litoral de l’Alt Empordà i per extensió el gironí, la nostra joia de la corona són les confraries i la pesca d’arrossegament i l’artesanal. La feina que s’ha fet des de les confraries és abismal. I és cert que podem trobar casos concrets com el d’el Port de la Selva, però en qualsevol cas, de ports de referència a totes les comarques del litoral en tenim i estan ben organitzats. I precisament, tocant a la cogestió pesquera, puc dir que hem fet els deures i s’estan fent molt bé, a través de les vedes. En aquests moments el que ens preocupa més són les polítiques que s’estan desenvolupant des de la Comissió Europea, hem de diferenciar bé la pesca del Mediterrani de la de l’Atlàntic, que és totalment diferent. El que estem gestionant amb el Ministeri i, de la mà de la Federació Nacional de Pesca del país, que precisament el seu president és de Roses, l’Antoni Abad, és defensar que no pot ser que els esforços els faci només Catalunya, hem de deixar allò del «café para todos». I em refereixo als de pesca que es volen treure per evitar la manca de recursos pesquers al nostre mar. En aquest sentit, exigirem el mateix que tenen per Andalusia o altres territoris de l’Estat, perquè Catalunya no ha de pagar els plats trencats. No volem desballestar cap embarcació més, al contrari, s’han de mimar i fer que els nostres pescadors, que són pocs, puguin mantenir-se i seguir bategant per portar-nos el millor peix de llotja a les nostres cases.

Un dels problemes que té el sector és el poc relleu generacional. Com s’hauria de revertir?
En el món pesquer, agrícola i ramader, una de les grans preocupacions és el relleu generacional i passa perquè aquells que vulguin dedicar-se al sector, puguin guanyar-hi la vida, aquest és el problema del relleu generacional. Ningú escull una professió que és dura, difícil i està exposada a les inclemències meteorològiques, sense poder-se guanyar la vida. Hem de fer polítiques prou valentes i ambicioses, l’administració ha de ser capaç d’acompanyar aquest sector, que és fantàstic i fa una feina ingent. I em refereixo a ordenar tot el que són les confraries, donar-los suport, intentar que les polítiques pesqueres que venen d’Europa s’acoblin a les necessitats del territori, entre altres. Si aconseguim això, el relleu està assegurat, i és el que estem treballant. Aconseguirem que totes les confraries del país segueixin vives i bategant? Potser totes no, però, potser, les dinàmiques de la societat són les que són, i en comptes d’haver-hi quinze confraries n’hi haurà la meitat, però el cas és que aquestes funcionin.

Parlàvem de pesca, però, pel que fa a l’agricultura, la comarca també n’és un bon motor econòmic. S’hauria de canviar el model econòmic i centrar-se més en aquests sectors?
L’Alt Empordà té un potencial increïble, primer per la seva situació privilegiada a la porta d’Europa, però el potencial no és només logístic. Té un potencial econòmic, social i cultural, turístic i, evidentment, agrícola, molt potent. Penso també amb el sector de la fruita, el del vi, hi ha cooperatives molt ben musculades que hem de ser capaços de reforçar. De fet, hi estem treballant i traurem, de manera immediata i de cara al pressupost 2021, una ajuda molt més important per la competitivitat de les cooperatives. En aquest sentit, a l’Alt Empordà n’hi ha moltes d’importants i, sobretot pel que representen les cooperatives en zones com aquesta comarca que, al final, les cooperatives són el que sustenta la vida dels municipis; hi estem extremadament decidits. Hem de seguir fent polítiques valentes per posar en valor els productes de proximitat, el confinament ha ajudat que la ciutadania prengui consciència del producte de proximitat que es fa a les nostres comarques i, sens dubte, l’Alt Empordà és un rebost importantíssim per a la resta del país. Hem de fer que el govern del país entengui que el sector de l’alimentació, i l’alimentació de proximitat, que representa el Departament d’Agricultura, ha d’estar molt més ben dotat, i és el compromís del vicepresident, Pere Aragonès, perquè és un sector clau en la reconstrucció del país.

Són alguns dels sectors més importants, però pel que fa a ajudes o plans econòmics, a vegades, són del més menystinguts.
El sector agrícola i ramader necessita sempre ajudes, per això hi ha la Política Agrària Comuna (PAC), sinó és molt possible que no poguéssim comprar aquelles pomes fantàstiques que ens agraden, perquè no les podríem pagar. El Departament el que ha de fer és acompanyar aquests sectors i posar-los les coses fàcils, i sobretot el govern del país ha de fer una altra cosa: entendre la política agroalimentària com una política transversal, és a dir, qualsevol decisió de qualsevol altre departament afecta el sector agrícola i s’ha de tenir en compte, perquè és vital. Totes les polítiques que venen d’Europa ens diuen que la sostenibilitat és importantíssima pel sector agroalimentari, i allà on el tenim, que és l’Alt Empordà, l’hem de preservar. I això no es fa només amb subvencions sinó tenint-los en compte i acompanyant-los. Guanyaríem moltíssim només amb què simplement se’ls tingués en compte des de qualsevol política transversal. El Departament fa la seva feina, els podríem acompanyar millor si tinguéssim més pressupost, però no subvencionant, sinó fent polítiques que realment siguin valentes.

I quines són aquestes «polítiques valentes»?
Han de passar, per exemple, per la Llei dels espais agraris. Aquesta llei es necessitava tant en aquest país com l’aire que es respira. I és una llei que hauria d’haver arribat fa deu anys, però ha arribat ara. Aquesta llei vol dir que per primera vegada a la història els espais agraris passen a un lloc preferent. Ningú posarà en dubte que per aquell espai no pot passar una variant, sempre que sigui una causa de primer ordre, ja que aquella terra és d’alt interès agrícola. Polítiques valentes vol dir convèncer el govern espanyol perquè faci, d’una vegada, una llei de la cadena alimentaria de veritat. Això vol dir que cap pagès ni cap ramader pugui percebre per allò que produeix un preu per sota del preu de cost. Polítiques valentes vol dir això, algunes depenen del nostre Departament, però asseguro que totes les que depenen d’aquest Departament estan en solfa, algunes ja acabades i en procés d’elaborar el reglament, i altres, òbviament i malauradament, depenen del govern de Madrid. La Política Agrària Comuna, en aquest cas, la demanem regionalitzada, i que cada regió de l’estat pugui prendre les seves decisions i polítiques concretes, perquè són realitats molt diferents.

Des del seu partit, ERC, diuen que hi ha d’haver un plantejament per «revertir les conseqüències socials i econòmiques derivades de la pandèmia.» Quin és?
Primer de tot, no deixar ningú enrere i pensar en tothom. És evident que ERC gestiona les conselleries de més pes pel que fa a la pandèmia de la covid-19. Malgrat que formem part d’un Govern, on s’hauria de d’entendre que té un pla de govern genèric i estem tots concernits a complir-lo i fer les millors de les polítiques que un dia vam pactar. És per això que paga la pena puntualitzar que els dos departaments, tant Educació com Salut, han assolit màxims històrics en inversió i s’han revertit retallades de governs anteriors. El que ara ens ve a sobre, sense precedents, de la sotragada sanitària i humanitària, són unes conseqüències socials i econòmiques brutals. Cal pensar que ens arribaran molts diners des d’Europa , i amb això el que hem de fer és ser capaços de tenir un govern fort i amb les idees clares per derivar i invertir aquests diners, i així canviar alguns dels models que tenim actualment, ja que estan esgotats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li