Tenim un problema

0
798

La setmana passada es va constituir el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que està format per 33 representants. Els partits els obtenen proporcionalment als vots obtinguts a tota la comarca, i els designen de forma directa. Amb això vull dir que els partits escullen qui seran els seus representants al consell, d’entre tots els càrrecs electes que han obtingut, i no pas a través d’una llista que la gent voti directament, com passa als ajuntaments o la Generalitat.

Existeix una llei que obliga tots els partits a fer llistes paritàries entre homes i dones. Totes les llistes que es presentin a unes eleccions han de contenir, com a mínim, una proporció en percentatge del 60/40 pel que fa a home/dona o dona/home. Gràcies a aquesta obligació legal, s’ha aconseguit que les dones hagin augmentat la seva representativitat en un món que, fins fa molt pocs anys, estava totalment reservat al gènere masculí.

Però què passa quan els partits no tenen aquesta obligació i poden designar representants sense obligacions legals? La setmana passada va quedar molt clar. Dels 33 representants comarcals de l’Alt Empordà: 9 dones i 24 homes. 6 conselleres d’ERC (11 consellers en total i per tant una proporció 6 dones vs 5 homes) i 3 conselleres de JxCat (15 consellers en total i per tant una proporció de 3 dones vs 12 homes). El PSC amb 5 consellers, 0 dones i els consellers únics de Cs i la CUP, 2 homes.

Però no anem tan lluny. Ajuntament de l’Escala: 17 regidors i només 5 dones. 2 dones d’ERC (de 3 regidors totals) i 3 dones del PSC (de 10 regidors totals). La resta, 2 de JxCat, 1 de Gent de l’Escala i 1 d’En Comú, tots homes. I aquí, sí que teníem la llei de quotes.

Sincerament, uns nĂşmeros absolutament vergonyosos.

Però sabeu què? Això no és el més greu. El més greu és trobar-ho normal. Quan el grup comarcal d’ERC denuncia aquesta infrarepresentativitat al Consell Comarcal (que a més tindrà un govern amb 3 dones de 20 consellers amb el pacte JxCat+PSC) i algú respon amb un «ni masclisme ni feminisme», és que tenim un problema. I greu, molt greu. Quan des del grup municipal d’ERC l’Escala demanem al govern que cal una regidoria de Dona i Igualtat i ens contesten que això no fa falta i que no accepten lliçons, ells, que només tenen tres dones de deu regidors, és que tenim un problema. I greu, molt greu.

Les dones som un 51% de la societat i tradicionalment hem ocupat nomĂ©s els espais quotidians, els de la cura de la famĂ­lia i de la llar. Cert. Igual de cert que cal revertir aquesta situaciĂł per aconseguir una societat igualitĂ ria, que no discrimini per raĂł de gènere, ni tampoc per capacitats, per religiĂł, per raça… Quan un col·lectiu Ă©s vulnerable, cal aplicar-li el concepte d’equitat, i no el d’igualtat. Tractar per igual dues persones que tenen les mateixes oportunitats Ă©s just. Tractar per igual dues persones que no tenen les mateixes oportunitats Ă©s injust. I fins que no entenguem, homes i dones, aquest concepte, no ens en sortirem.

«Ni masclisme ni feminisme», sí, senyores i senyors, és MASCLISME.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li