Temptació autoritària

0
1478

Per bé o per mal , la nostra societat és, cada vegada més, un nou modelrelacionat amb el producte d’allò que comunament anomenem “xarxes socials”. Això per tant, no em sembla pas honest, ni menystenir-les, ni en cap cas desconsiderar-les. Tenen la gran qualitat de ser un mitjà eficaç, immediat i multiplicador d’informacions, denúncies i convocatòries. Malgrat tot, i com sempre passa al llarg de la història, un gran avantatge sol tenir una gran quantitat (gairebé simètrica) d’inconvenients. Recorda la fàbula d’Esop. El seu amo li va encarregar comprar el millor i el pitjor del mercat. En els dos casos, li va portar llengua. El millor, pel fet de ser transmissora de saviesa i amor; el pitjor per la seva capacitat de transmetre falsedats i odi. “I doncs ?” li va dir l’amo. Doncs que el fet de saber quan és una cosa o l’altra no depèn de l’objecte. Depèn del seu criteri en cada cas. Això mateix cada vegada és més palès en algunes comunicacions. En cito una que vaig trobar particularment tòxica:

“Noves mesures a Holanda” -té un afegitó que ja avisa- HONOR AL GOVERN I EL POBLE HOLANDÈS. Segueix, el 6% de la seva població és musulmana i els obliga a rebutjar el seu actual sistema multicultural. Els acusa de crear una societat en paral·lel nociva per al país (mes o menys com els jueus a l’Alemanya dels anys trenta). Segueix amb consideracions on es barregen limitacions comprensibles en l’àmbit públic (aprendre l’idioma, vestimenta admesa i no admesa en els espais institucionals) però immediatament els extern als límits de la llibertat individual. Segueix amb un conegut seguit d’afirmacions cercant la criminalització d’un col·lectiu, i acaba per dir que posen en perill el model de societat i “els valors fonamentals del poble holandès” (sempre és bo que algú tingui la llista de quins són). Jo pensava que en les societats democràtiques, la Declaració Universal dels drets Humans els resumia. No vull deixar passar però el controvertit tema del vestuari. La mesura és senzilla. Ens definim com a un estat laic. Però sense trampes. Res de subvencionar escoles privades o religioses (les catòliques tampoc). En l’escola pública, per tant, l’educació física i la seva vestimenta serà la mateixa per a nois i noies. Però, això sí. Qui vulgui que les seves filles vesteixin de forma diferent, és molt lliure de crear les seves escoles, amb el mateix programa educatiu però finançat íntegrament pels pares que ho escullin.

Són aquesta mena de decisions les que calen . No posen en risc els drets d’associació, reunió, expressió i llibertat religiosa i no vulnera la declaració universal dels drets humans.

Deixeu-me recordar-vos, quan us arribin coses així, que “una bona mentida, per tal que no sigui detectada, ha de tenir elements parcials de veritat”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li