Teixit social i projecte de futur

0
1127

L’excés de tacticisme és un dels principals problemes de la política catalana. Ho hem evidenciat aquests anys en l’àmbit nacional i lamentablement sembla que també és habitual en l’àmbit municipal. Tots pensen en el titular, en el desgast, en l’acció brillant.

Fins que els governants –i també l’oposició– no siguin capaços d’aixecar la mirada i deixar enrere el regat curt, el país, les ciutats, el territori no deixaran de perdre oportunitats. Això és especialment greu en l’àmbit municipal, ja que es diposen de moltes menys eines per generar oportunitats i engegar projectes que en àmbits supramunicipals.

Quants municipis tenen «problemes enquistats» que s’hereden d’un govern a un altre i que no es resolen mai? Quants municipis no tenen clar cap on han d’anar ni quin és el seu model? Quants van tirant i qui dia passa, any empeny? Molts.

Sembla però, que alguna cosa està canviant i en àmbits com la destrucció del paisatge o l’urbanització massiva, hi comença a haver una consciència crítica prou sòlida, i Salvem l’Empordà n’és l’exemple més reeixit.

Seria injust carregar les culpes només als polítics, també la societat civil té una responsabilitat en això. Hi ha també molt de curtplacisme en el nostre teixit social i es pensa molt poc en les generacions posteriors.

Els països que funcionen, les ciutats que van bé, són aquelles que tenen lideratges amb mirada llarga. Els que saben interpretar la situació actual però que sobretot pensen en la ciutat dels propers 20 anys. I quan parlo de lideratges no només parlo dels governants, sinó dels líders socials. Per saber quin Empordà ens espera, per saber quin futur tenen els nostres pobles i ciutats, hem de demanar a qui hi ha al davant de les institucions, del teixit econòmic, social, educatiu i cultural. En el seu sector però també del conjunt del territori. Cap on ha d’anar l’Empordà en els propers anys? Hi ha un projecte compartit sobre cap on cal anar? O es continuen reivindicant els mateixos projectes que fa 20 anys?

I és que aquesta és la segona part de la reflexió. Tenim projectes estratègics de futur clars? Sabem quines han de ser les inversions que necessitem per les properes dècades?

Fa la sensació que continuem tirant d’unes reivindicacions analògiques en plena expansió de la tecnologia 5G.

Va essent hora que en cada àmbit, ja sigui municipal o supramunicipal, es produeixi aquesta reflexió sobre cap on hem d’anar i on voldríem ser d’aquí a 20 anys. I dic 20 per tenir prou perspectiva. És una reflexió que afecta els polítics però va molt més enllà d’aquests. És una reflexió col·lectiva i sobretot necessària, perquè a dia d’avui, si ens ho pregunten, tots sabem la resposta.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li