
L’excĂ©s de tacticisme Ă©s un dels principals problemes de la polĂtica catalana. Ho hem evidenciat aquests anys en l’à mbit nacional i lamentablement sembla que tambĂ© Ă©s habitual en l’à mbit municipal. Tots pensen en el titular, en el desgast, en l’acciĂł brillant.
Fins que els governants –i tambĂ© l’oposició– no siguin capaços d’aixecar la mirada i deixar enrere el regat curt, el paĂs, les ciutats, el territori no deixaran de perdre oportunitats. Això Ă©s especialment greu en l’à mbit municipal, ja que es diposen de moltes menys eines per generar oportunitats i engegar projectes que en Ă mbits supramunicipals.
Quants municipis tenen «problemes enquistats» que s’hereden d’un govern a un altre i que no es resolen mai? Quants municipis no tenen clar cap on han d’anar ni quin és el seu model? Quants van tirant i qui dia passa, any empeny? Molts.
Sembla però, que alguna cosa estĂ canviant i en Ă mbits com la destrucciĂł del paisatge o l’urbanitzaciĂł massiva, hi comença a haver una consciència crĂtica prou sòlida, i Salvem l’EmpordĂ n’és l’exemple mĂ©s reeixit.
Seria injust carregar les culpes nomĂ©s als polĂtics, tambĂ© la societat civil tĂ© una responsabilitat en això. Hi ha tambĂ© molt de curtplacisme en el nostre teixit social i es pensa molt poc en les generacions posteriors.
Els paĂŻsos que funcionen, les ciutats que van bĂ©, sĂłn aquelles que tenen lideratges amb mirada llarga. Els que saben interpretar la situaciĂł actual però que sobretot pensen en la ciutat dels propers 20 anys. I quan parlo de lideratges no nomĂ©s parlo dels governants, sinĂł dels lĂders socials. Per saber quin EmpordĂ ens espera, per saber quin futur tenen els nostres pobles i ciutats, hem de demanar a qui hi ha al davant de les institucions, del teixit econòmic, social, educatiu i cultural. En el seu sector però tambĂ© del conjunt del territori. Cap on ha d’anar l’EmpordĂ en els propers anys? Hi ha un projecte compartit sobre cap on cal anar? O es continuen reivindicant els mateixos projectes que fa 20 anys?
I és que aquesta és la segona part de la reflexió. Tenim projectes estratègics de futur clars? Sabem quines han de ser les inversions que necessitem per les properes dècades?
Fa la sensació que continuem tirant d’unes reivindicacions analògiques en plena expansió de la tecnologia 5G.
Va essent hora que en cada Ă mbit, ja sigui municipal o supramunicipal, es produeixi aquesta reflexiĂł sobre cap on hem d’anar i on voldrĂem ser d’aquĂ a 20 anys. I dic 20 per tenir prou perspectiva. És una reflexiĂł que afecta els polĂtics però va molt mĂ©s enllĂ d’aquests. És una reflexiĂł col·lectiva i sobretot necessĂ ria, perquè a dia d’avui, si ens ho pregunten, tots sabem la resposta.
Leave a Reply