Tarradellas a quaranta anys del seu retorn

0
480

Aquest any es commemorarà el quarantè aniversari del restabliment de la Generalitat de Catalunya i del retorn del seu president, Josep Tarradellas, de l’exili. Per això s’ha creat una comissió presidida per Montserrat Catalán, que ha estat durant anys responsable de l’Arxiu Tarradellas de Poblet. No ha de sorprendre que institucionalment s’hagi volgut celebrar aquest aniversari, ja que fou l’acte més important de tot el procés de derogació del franquisme a Catalunya, ja que implicà l’oficialització de l’autogovern català més d’un any abans de l’aprovació de la constitució espanyola del 1978. I suposà també, implícitament, un reconeixement dels drets històrics catalans, ja que es respectà la línia de continuïtat amb la institució política establerta el 1931, arran de la instauració del règim republicà.

Aquesta valoració històrica del fet l’he defensat en el llibre de recent publicació Josep Tarradellas. El retorn de president (Ed. Dau, Barcelona), que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’obra, realitzada a partir de material inèdit conservat a l’Arxiu Tarradellas, d’estudis especialitzats i d’un seguit de testimonis d’època, reivindica el paper clau que va representar el president exiliat en aquest procés, sense el qual, senzillament, no hauria estat possible.

És veritat que l’actuació que Tarradellas va dur a terme amb el govern espanyol presidit per Adolfo Suárez, el 1977, suscità crítiques soterrades (perquè públicament li donaren sempre suport tots els partits democràtics catalans), I que aquestes crítiques seguiren quan constituí el primer i únic govern d’unitat nacional que ha existit fins avui. Això, junt amb una actuació presidencial que sorprengué més d’un (especialment aquells no acostumats al normal funcionament d’una institució democràtica de govern), féu que es convertís en una figura polèmica i discutida.

Quaranta anys després, amb major distanciament històric i major informació, penso que cal fer-ne una valoració més serena, del personatge. Considero que, enllà del posicionament polític que en aquells moments s’adoptés, avui Tarradellas ha de ser reconegut com un dels grans presidents que ha tingut la Generalitat. I que, per això, ha de ser una figura referencial per a tots els catalans.

I més ara, en un moment politic que també és de transició i de canvi de règim. Com aleshores, estem enmig d’una reivindicació pacífica, democràtica i massiva. I, com abans, necessitem el màxim d’unitat interpartidista, d’implicació de la societat civil i de suport dels representants de les nostres institucions polítiques autòctones per poder fer un pas decisiu a favor del nostre autogovern, que ara volem plenament lliure i sobirà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li