Tarifes elèctriques

0
1135

Déu me’n guard, amb el panorama que tenim, d’intentar defensar la nova estructuració de les tarifes elèctriques d’aplicació al comú del poble per no dir a la gran majoria. I no per covardia, que tots tenim el dret d’exercir la llibertat d’opinió que no signifiqui l’insult del possible oponent, excepte al Facebook, que tota regla, per ser-ho, ha de contemplar les corresponents excepcions, a on hi ha una espècie de «Gran Germà» que sembla supervisar-ho tot, i que no pot ser sinó un robot amb suposada intel·ligència artificial i, per tant, incapaç de comprendre i dirimir la riquesa del vocabulari emprès, els matisos de les paraules, les metàfores, els eufemismes, i les amfibologies les valora sempre, segons el seu unidimensional programador, i així no només veiem les més estrambòtiques contradiccions en l’aplicació de les seves normes de publicació, sinó inclús vertaders atemptats, perquè «jo ho mano, ordeno i vull que es faci», contra aquest pilar citat de les societats democràtiques.

Però sí m’agradaria aportar una mica de racionalitat al tema, que no vol dir acceptació indiscutible de les decisions preses pel Gobierno, perquè des de sempre he estat un esperit crític i he estimat en públic i en privat, de paraula o per escrit, que la política energètica espanyola (ull, no em facin diferències entre governs perquè la responsabilitat no ha estat moltes vegades solament compartida sinó, a més, impulsada pels autonòmics: només cal recordar l’oposició ferotge dels nacionalismes basc i català a la fusió voluntària d’Iberdrola i Endesa que hagués creat una empresa de primer nivell europeu) ha estat un vertader desastre sense solució de continuïtat.

A Espanya, l’administració de l’energia, en lloc de ser tractada amb criteris estrictament tècnics, econòmics i de servei, s’ha vist sotmesa als vaivens ideològic-partidistes del moment. Vostès han tingut notícies de problemes de les centrals nuclears de l’estat francès? Oi que no, hagi governat la dreta, el centre o l’esquerra? Doncs en aquest encara país de tots (bé, potser d’alguns més que d’altres) ens hem passat més de vint anys, fins al 2020 pagant un recàrrec (en total 5.717 milions d’euros) en el preu de l’electricitat perquè va haver-hi qui va dictar la «moratòria (parón) nuclear». Endevinen qui? Doncs sí, els mateixos que ens governen (?) ara.

Deia que volia aportar una mica de racionalitat, i aquesta es refereix al fet que si s’analitzen les corbes de consum elèctric, es comprova que és entorn de les 14 h i de les 22 h quan la demanda és més elevada. Què significa això? Doncs que les centrals productores «de base» no en fan prou i s’han de posar en funcionament les anomenades «de punta», generalment de combustible fòssil i, per tant, de cost més elevat de producció.

Seria bo intentar traslladar consums a altres hores del dia per abaratir costos de producció? Efectivament. És factible? Això és més dubtós. Hem de ser sempre els mateixos els qui paguem els desequilibris i els desencerts dels dirigents? Això és inacceptable. Rebaixin, per exemple, l’IVA, i apliquin les reduccions corresponents als malbarataments. Ah, però com deia el castís: No nos caerá esa breva!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li