Tarda d’Òscars amb Josep Pérez

0
373

El periodista figuerenc va fer la preestrena del documental “La Pemba torna a Goli”, a La Cate, amb el reconeixement del públic  


Mentre a Hollywood estaven fent els preparatius per iniciar la cerimònia de concessió dels premis Òscar de cinema, a la sala de La Cate de Figueres es presentava el documental “La Pemba torna a Goli”. Es tracta d’un treball del periodista figuerenc Josep Pérez, que n’ha escrit el guió i s’ha responsabilitzat de l’edició i direcció en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport del departament de Cultura de la Generalitat. El reportatge, que més endavant podria tenir una versió més llarga en forma per a ser exhibit en sales de cinema, es podrà veure al llarg d’aquest any a TV3.

La sessió del diumenge va ser una projecció privada per a patrocinadors i col·laboradors dels projecte que va aplegar més d’un centenar i mig de persones, entre elles una trentena procedent de Taradell i que acompanyaven Pemba Chhoti Sherpa, la protagonista de la pel·lícula, que actualment resideix en aquesta població de la comarca d’Osona. En el film es relata el retorn de la Pemba al seu poble natal, Goli, situat al Nepal i a dos quilòmetres a peu de la darrera carretera transitable en vehicle. Situat als peus de l’Everest, és un poble que va resultar afectat pels darrers terratrèmols a la zona. En algunes imatges se’n veuen perfectament les conseqüències del sisme en els habitatges.

Els assistents estaven frisosos de veure el resultat de l’obra de Pérez, de la qual alguns fa feina un parell d’anys que n’havien sentit a parlar, és a dir des del mateix moment que el director del documental va començar a madurar la idea. “Han estat dos anys de feina i avui en podrem veure el resultat. N’estem contents, però creiem que aquesta és la vostra pel·lícula, la de tots aquells que ens heu donat suport per poder-la tirar endavant”, va dir abans de la projecció. El documental no va decebre ningú, ben al contrari. Per a molts, se’ls va fer curt.
Jordi Ambrós, productor executiu de TV3 i director del programa “El documental”, va explicar a l’inici de la projecció que, des del principi, s’havia engrescat en el projecte “ja que es tractava d’una proposta molt singular. Ha estat un plaer treballar amb en Josep Pérez, però voldria remarcar que ha fet un treball artesanal ja que ha assumit la figura de l’editor, el productor i el director”. També va tenir paraules d’elogi pel director de fotografia, el també empordanès Roger Lleixà, i pel productor de so, José Luis Moreno.

Ambrós es va referir també a la Pemba: “És la gran protagonista del film. Té una biografia potent i ens trobem que descobrim una nepalesa-catalana que al mateix temps és una estrella de la música”. El capítol de presentacions el va tancar l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, tot recordant la implicació de TV3 en documentals relacionats amb l’Empordà –darrerament s’han presentat els que s’han dedicat a Alexandre Deulofeu i a Caterina Altern/Víctor Català-, “motiu pel qual ens fa sentir satisfets de la creativitat que existeix a la comarca. Al mateix temps, la Pemba ens serveix per remoure una mica més les consciències, en un moment en el qual el tema dels refugiats es troba plenament d’actualitat”.

Àngel Reynal

EL CONTINGUT. La Pemba és una xerpa de l’Himàlaia, de l’ètnia nepalesa mundialment coneguda perquè dona suport als alpinistes fins als cims més alts del món. Però ella mai ha escalat muntanyes. La Pemba és una cantant de música folklòrica que va marxar del país a causa de la guerra civil que va patir el Nepal els anys 90, i que va començar una nova vida amb la seva família a Taradell.

Vint anys després decideix emprendre un viatge de retorn al seu poble natal, Goli, situat en una vall recòndita al cor de l’Himàlaia i totalment desconnectat del progrés, per organitzar-hi un concert i descobrir què en queda, del paradís on va créixer. El documental la segueix en aquest viatge de retorn i, a través de la seva interacció amb deu personatges que viuen allà (la pagesa, el monjo, la professora, el bruixot o el guia de muntanya, entre altres), ens ensenya com és la vida en un dels indrets més remots del planeta.

El documental presenta la Pemba com a exemple de superació per a tantes altres persones sense recursos que van arribar a Europa a la recerca d’un futur millor i que ara, després d’haver refet la seva vida, tornen al seu país d’origen a portar-hi coneixement i riquesa. A més a més, fa un retrat d’un dels últims pobles que viuen lluny de l’anomenada civilització, així com del canvi que aguaita els seus habitants a causa de l’arribada imparable del progrés.
En aquest sentit, sorprèn que les condicions de vida siguin comparables a les que podrien veure’s a mitjan del segle passat a qualsevol nucli rural de Catalunya, però en canvi molts dels veïns disposen d’un telèfon mòbil i els que saber llegir i escriure es comuniquen a través de les xarxes socials com qualsevol occidental. És el contrast possiblement més espectacular del documental, juntament amb la petició d’atenció sanitària a un bruixot.

Goli és 7.500 quilòmetres físics de distància de Figueres, però a unes quantes dècades del món occidental o suposadament civilitzat. En qualsevol cas, a aquella gent, pel que es desprèn de les imatges, viuen feliços. Un altre dels missatges de la pel·lícula. Josep Pérez no ha guanyat, per ara, cap Òscar, però mentre a Hollywood en feien el lliurament, ell rebia l’aplaudiment entusiasta i sincer de tots els assistents a la preestrena a la sala de La Cate. Molts ja estan esperant quina serà la seva propera producció.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz