‚ÄėTabula rasa‚Äô

0
1433

Em sembla que fou J. Locke el qui va descriure els infants (abans de l‚Äôeducaci√≥) com a ¬ętabula rasa¬Ľ.

Rau en els fonaments de la filosofia de John Locke pel que fa a la seva concepció de l’ésser humà i la ment humana. Especialment, s’hi troba quin paper tenia en el seu pensament el concepte de la tabula rasa. Segons ell, les idees innates no existeixen

A diferència dels racionalistes, Locke negava la possibilitat que naixem amb esquemes mentals que ens aporten informació sobre el món. En canvi, com a bon empirista, Locke defensava la idea que el coneixement es crea mitjançant l’experiència, amb la successió de fets que vivim, la qual va deixant un pòsit en les nostres memòries.

Així doncs, a la pràctica Locke concebia a l’ésser humà com una entitat que arriba a l’existència sense res a la ment, una tabula rasa en la qual no hi ha res escrit.

El que enguany resulta xocant √©s el fet que, ultrapassant aquesta vella discussi√≥, siguin ara els cervells il¬∑luminats de Vox, i els seus ac√≤lits del PP o Ciutadans, els qui simplifiquin la discussi√≥ sobre l‚Äôeducaci√≥ a un tema de propietat. Sense quant val ni quant costa, proclamen que un nad√≥, que des de la concepci√≥ fins al naixement ja era un √©sser hum√†, passa a ser un cop nat una tabula rasa. Una fulla en blanc i no pas una persona, on s√≥n els pares que cal escriure-hi. Les idees de John Locke formen part d‚Äôuna altra √®poca, i per tant hi ha moltes cr√≠tiques que podem dirigir contra la seva teoria. Entre aquestes hi ha la manera en qu√® planteja la seva forma d‚Äôindagar sobre la creaci√≥ de coneixements. Encara que els nadons semblin ignorants en pr√†cticament tot, s‚Äôha demostrat que arriben al m√≥n amb certes predisposicions a associar certs tipus d‚Äôinformaci√≥ d‚Äôuna manera determinada. I tamb√© obliden que com a √©sser hum√†, com a persona, un nad√≥ gaudeix d‚Äôuns drets que l‚Äôallunyen de ser ¬ęall√≤ que volen els seus pares¬Ľ. A banda que simptom√†ticament obliden les mares, passen per alt que l‚Äôeducaci√≥ t√© un element afegit: la socialitzaci√≥. La llengua, les normes de conviv√®ncia i la manera de relacionar-se adequadament amb el seu entorn formen part d‚Äôuns coneixements que s√≥n inalienables. Cal no confondre educaci√≥ amb ensinistrament. Els elements que formen part d‚Äôaquesta relaci√≥ amb la realitat no li poden ser sostrets. Per posar un parell d‚Äôexemples: no hi ha una sola llengua (la important), no. La fonamental √©s la que li permet avan√ßar en el proc√©s d‚Äôadaptaci√≥ al seu entorn. No resulta pr√†ctic exigir l‚Äôeducaci√≥ prim√†ria a Anglaterra en castell√†. L‚Äôaltre, excepte en societats teocr√†tiques, que sempre es distingeixen per la seva d√®ria cient√≠fica, la resta de societats evolucionades reconeixen que la sexualitat humana no t√© pas una sola versi√≥. Un infant, al qui se li vol evitar una noci√≥ psic√≤tica de la realitat, cal que tingui els elements de reconeixement de la diversitat en la qual li tocar√† viure. No s√© pas per qu√® escric tot aix√≤. Estic segur que als qui va dirigit, no llegeixen. Donen per fet que ja ho saben tot.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li