‘Tabula rasa’

0
963

Em sembla que fou J. Locke el qui va descriure els infants (abans de l’educació) com a «tabula rasa».

Rau en els fonaments de la filosofia de John Locke pel que fa a la seva concepció de l’ésser humà i la ment humana. Especialment, s’hi troba quin paper tenia en el seu pensament el concepte de la tabula rasa. Segons ell, les idees innates no existeixen

A diferència dels racionalistes, Locke negava la possibilitat que naixem amb esquemes mentals que ens aporten informació sobre el món. En canvi, com a bon empirista, Locke defensava la idea que el coneixement es crea mitjançant l’experiència, amb la successió de fets que vivim, la qual va deixant un pòsit en les nostres memòries.

Així doncs, a la pràctica Locke concebia a l’ésser humà com una entitat que arriba a l’existència sense res a la ment, una tabula rasa en la qual no hi ha res escrit.

El que enguany resulta xocant és el fet que, ultrapassant aquesta vella discussió, siguin ara els cervells il·luminats de Vox, i els seus acòlits del PP o Ciutadans, els qui simplifiquin la discussió sobre l’educació a un tema de propietat. Sense quant val ni quant costa, proclamen que un nadó, que des de la concepció fins al naixement ja era un ésser humà, passa a ser un cop nat una tabula rasa. Una fulla en blanc i no pas una persona, on són els pares que cal escriure-hi. Les idees de John Locke formen part d’una altra època, i per tant hi ha moltes crítiques que podem dirigir contra la seva teoria. Entre aquestes hi ha la manera en què planteja la seva forma d’indagar sobre la creació de coneixements. Encara que els nadons semblin ignorants en pràcticament tot, s’ha demostrat que arriben al món amb certes predisposicions a associar certs tipus d’informació d’una manera determinada. I també obliden que com a ésser humà, com a persona, un nadó gaudeix d’uns drets que l’allunyen de ser «allò que volen els seus pares». A banda que simptomàticament obliden les mares, passen per alt que l’educació té un element afegit: la socialització. La llengua, les normes de convivència i la manera de relacionar-se adequadament amb el seu entorn formen part d’uns coneixements que són inalienables. Cal no confondre educació amb ensinistrament. Els elements que formen part d’aquesta relació amb la realitat no li poden ser sostrets. Per posar un parell d’exemples: no hi ha una sola llengua (la important), no. La fonamental és la que li permet avançar en el procés d’adaptació al seu entorn. No resulta pràctic exigir l’educació primària a Anglaterra en castellà. L’altre, excepte en societats teocràtiques, que sempre es distingeixen per la seva dèria científica, la resta de societats evolucionades reconeixen que la sexualitat humana no té pas una sola versió. Un infant, al qui se li vol evitar una noció psicòtica de la realitat, cal que tingui els elements de reconeixement de la diversitat en la qual li tocarà viure. No sé pas per què escric tot això. Estic segur que als qui va dirigit, no llegeixen. Donen per fet que ja ho saben tot.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li