Susana Bosch: ‘Moltes vegades l’amor s’utilitza per a controlar contĂ­nuament noies molt joves’

0
1038

Susana Bosch és coordinadora del Servei d’informació i atenció a les dones SIAD de Figueres. Un servei específic per a les dones del municipi que ofereix primera acollida, informació, atenció i assessorament en relació a l’exercici dels drets de les dones, especialment en aspectes relacionats amb violència masclista. Aquest any 2020 han atès 89 dones


 

Un 25-N atĂ­pic. Com el valora?
Com tot, ha estat marcat per la Covid-19. Les propostes que vam pensar i treballar des de final d’estiu ja les vam idear per la modalitat en línia. Estem molt satisfetes tant amb la campanya que hem realitzat per xarxes, com pel documental.

Que buscàveu amb la campanya «Acabem amb els mites»?
Volíem treballar sobre els mites de la violència masclista. En especial, el de l’amor romàntic, i encarar-ho una mica més pels joves, ja que no hem pogut treballar amb els instituts.

L’amor romàntic és un problema?
Ens referim a aquell amor tant de pel·lícula, de Disney, tant de Hollywood. Noi troba noia, la mitja taronja, i l’amor ho és tot, sense tu no soc res. Això converteix l’amor en una mesura de control i de dominació. Moltes vegades l’amor s’utilitza per controlar contínuament noies molt joves. S’ha incrementat molt.

Quin paper hi juguen les noves tecnologies?
La violència masclista s’hi ha adaptat. Ara hi ha tot el tema de control de les xarxes, trucades Whatsapp, situacions com ara «perquè has penjat aquesta foto?» El control arriba d’una forma més continuada.

Pel que em comentes, us heu centrat molt en els joves.
No sĂłn l’únic, però si un dels col·lectius amb què s’hauria de treballar preferentment. S’ha de fer un canvi de paradigma. Les lleis sĂłn molt fĂ cils de fer, però modificar les conductes, les idees, els valors, els costums… Això Ă©s complicat de moure. Els joves sĂłn la promesa que tot això es pot canviar.

El documental 25-N. Elles. Vides truncades per violències masclistes a Figueres. Representa la realitat de Figueres?
SĂ­. I encara es queda curta. La realitat de Figueres, Banyoles, Nova York… va molt mĂ©s enllĂ  d’això.

Però les protagonistes en aquest cas són figuerenques. És important això?
Un dels objectius del documental és ensenyar què està passant aquí. Al teu barri, al teu poble, al teu bloc de veïns. No es una cosa que tu veus per la televisió i que està fora, lluny de tu.

Les protagonistes sĂłn ben diferents entre elles.
Sí. Volíem treballar el tema de la violència des de diferents perspectives. Des de la diversitat d’edats, d’orígens, del tipus de violència. La violència masclista és estructural i universal.

Què més hi trobem al documental?
També volíem donar a conèixer els serveis municipals que estan treballant en aquest tema, que evidentment, no són tots. A més, es va aprofitar l’exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’Alt Empordà que acull el Museu de l’Empordà, i la peça de dansa La Bugada, per englobar-ho i encaixar-ho tot.

D’aquest serveis d’atenció, el SIAD hi té un paper important.
El SIAD és la primera porta d’entrada, segons la legislació des del 2008, a tot el circuit de recursos públics per combatre la violència masclista. A la comarca hi ha tres SIADs. Figueres i Roses en tenen un de propi, i després n’hi ha un comarcal. Entre nosaltres tenim molta comunicació, i molt bona.

Com Ă©s el de Figueres?
El nostre es troba dins de la regidoria de Drets Civils i Feminisme. L’equip de govern actual té una clara mirada cap aquí, cap al feminisme. No és una visió de la dona assistencialista, sinó d’empoderament i de sensibilització.

Com es finança el SIAD?
La gran majoria de diners del SIAD i de les activitats que fem des de la regidoria són de pressupost municipal. A partir de la llei catalana contra la violència, també es rep finançament de la Generalitat, a través de l’Institut Català de les Dones. A nivell estatal hi ha el Pacto de Estado contra la Violencia de Género, i va per grandària. Figueres rep 9.000 euros. Ens falten recursos.

Que farien si disposessin d’aquests recursos?
Ara només podem anar a la urgència. Quan hi ha una denúncia i ja s’ha patit una agressió.

S’ha d’intensificar tot el tema de la prevenció. Dintre del marc per una intervenció coordinada contra la violència masclista, que s’aplica a tot el territori català, la prevenció és una de les quatre fases. Les altres són detecció, intervenció i recuperació.

Com es treballa aquesta recuperaciĂł?
Recentment s’ha obert a Figueres un Servei d’Intervenció Especialitzat (SIE). Seria com un segon grau, estaria més centrat en aquest tema de la recuperació.

De les 437 actuacions del 2019 a les 610 que portem aquest 2020. A que ho atribuĂŻu?
És multicausal. D’una banda, els recursos cada vegada es coneixen més. Ja sigui per iniciativa pròpia o per derivacions d’altres serveis. També hi ha més identificació de les violències i més demandes d’intervenció. Aquestes situacions són les que per desgràcia atenem més habitualment. També hi ha dones que han vingut d’altres punts del país que requereixen els nostres serveis, ja que són derivades pels mossos d’esquadra, ells en tenen la competència a aquí.

Com ha afectat el confinament a aquestes dones?
Moltes d’elles son unes supervivents. Això era molt més dur, ja que la separació física habitual per feina, per exemple, no existia. Jo poso més el focus en la desescalada, quan les dones van poder sortir i es va poder fer visible.

En què ho han notat?
Quan es va poder sortir, algunes d’elles van poder denunciar, hi va haver un increment de denúncies. Hi ha hagut un increment de la violència sexual dins de l’àmbit de la parella, del matrimoni. Aquí a Figueres el que vam notar és això.

Encara costa denunciar?
La qüestió física és la que tothom identifica fàcilment. En molts casos és el detonant. Hi ha dones que arriben i expliquen aquesta agressió i això a vegades és el punt d’inflexió. A partir d’aquí es pot veure tot el que hi ha darrere. Quan hi ha una agressió física és perquè hi ha una agressió psicològica.

Una altra forma en què apareix la violència masclista.
Sí. Tot i que el maltractament psicològic és difícil d’identificar. A vegades és invisible. És molt destructiu. L’autoestima queda tan tocada que a vegades és difícil de recuperar.

Encara queda molta feina per fer.
S’ha d’anar fent de mica en mica… Les lleis, les quotes, la discriminaciĂł positiva, i tambĂ© explicar les coses tal com sĂłn.

Què vol dir?
Les estadístiques mostren que el 25-N d’enguany hi havia 41 dones mortes en tot l’estat, segons els paràmetres de la llei de violència de gènere. Aquesta comptabilització només compta les mortes per parella o exparella, no les assassinades per persones que no coneixien, com per exemple, el cas de la Diana Quer.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li