‘Suro’, de Darnius al món

0
1398

S’estrena a Figueres la pel·lícula de Mikel Gurrea, rodada a la comarca, que ja ha obtingut diversos premis


 

Estrena multitudinària de Suro, divendres passat, al Catcinemes de Figueres, sota l’organització del Cineclub Diòptria i amb la presència del seu director, Mikel Gurrea. Havent aconseguit una beca Agita de l’Ajuntament de Figueres, el film, rodat a la comarca, ja es projecta a la pantalla gran després de rebre premis a diversos festivals. El guió, la realització i la interpretació captiven l’espectador des del primer moment en el marc d’una temàtica ben actual.

Aquesta coproducció de TV3 va ser guardonada amb els premis de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI), l’Irizar del cinema basc i el premi de l’Associació de Guionistes Bascos a la darrera edició del Festival de Cinema de Donostia. També ha rebut el primer premi en la secció Certamen Òpera Prima, i un dels protagonistes, Pol López, ha estat guardonat amb el premi Eduardo Fajardo al millor actor al FICAL 2022. El film va ser la pel·lícula inaugural en la 29a edició de L’Alternativa. El cap de setmana passat va arribar a les sales de cinema.

L’estrena de Figueres va anar precedida d’una presentació a càrrec de Cristina Jutge, del Cineclub Diòptria, del regidor de Cultura de l’Ajuntament, Alfons Martínez, del director i d’altres protagonistes de la pel·lícula. En acabar la projecció, es va celebrar un animat debat en el qual el públic i els artífexs de Suro van poder intercanviar punts de vista i respondre nombroses preguntes que se’ls van plantejar. I és que la trama ens resulta molt propera, tant per la localització com per la problemàtica que planteja en el seu rerefons.

LA HISTÒRIA. Des del Cineclub Diòptria assenyalen que «el film pivota sobre la tensió entre el que és de dintre i el que ve de fora, entesa com la tensió entre locals i forans, però sobretot entesa com a conflicte entre el que pensem i el que finalment fem; entre el que projectem i el que materialitzem; en definitiva, entre el que som i el que deixem veure». El fet migratori i la cobdícia mercantil també apareixen en la trama.

Suro comença amb la descripció d’una tendència social, incitada per les darreres circumstàncies històriques i econòmiques que ha patit la societat. Es tracta de «la tornada al camp, el retorn a allò natural, la recerca d’un sentit més social als nostres ritmes de vida i un rebuig al model ciutat-cotxe-consum, que la nova doctrina econòmica neoliberal ha imposat des dels anys setanta». Tot i que la pel·lícula està rodada a l’Empordà (concretament a Darnius), segurament la seva localització es pot aplicar a qualsevol altre lloc del món occidental.

Una jove parella —els actors són Pol López i Vicky Luengo—, abandona una cooperativa que ha hagut de tancar per instal·lar-se al camp. El destí és una masia heretada d’una tia i l’objectiu, tenir un nadó. Amb sort, poder viure de la pela del suro d’unes hectàrees d’alzina surera, alimentar-se del seu propi hort i renovar una casa, que fa dècades que no té cap manteniment. A partir d’aquí comença, com assenyalen des de Diòptria, «una sòlida direcció, uns enquadraments i fotografia que aporten un tensionat dramatisme, una elaborada evolució dels personatges, la barreja d’un elenc professional i natural que ancora la història a la realitat». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li