Superar les dues Figueres

0
766

Fa pocs dies l’exalcalde Joan Armangué va pronunciar la conferència “Figueres. Ciutat rica o pobre?” a la Cate, on analitzava quina era la realitat de la capital de l’Alt Empordà atenent a les xifres oficials.

La sacsejada va ser important. Certament, hi ha una fotografia de Figueres que no invita gens a l’optimisme. La ciutat té problemes importants que fa molts anys que s’arrosseguen i que com tantes altres assignatures pendents, comencen a enquistar-se.

Tampoc crec just fixar-se només en les dades negatives i començar a comparar Figueres amb altres localitats que no tenen ni molt menys, la força i les potencialitats de la nostra ciutat. Per feina em toca analitzar moltes ciutats mitjanes del país i ja us asseguro que molt poques tenen les potencialitats de Figueres.

És cert que tenim economia excessivament depenent dels serveis, que tenim poca oferta formativa i un percentatge d’immigració alt i sens dubte, aquests factors han fet que les xifres negatives s’enfilessin durant aquests anys de crisi.

També és cert que tenim un èxode important de joves per oportunitats laborals i famílies per manca d’oferta en segons quina tipologia d’habitatge. Això és evident.

Però si bé no comparteixo el negativisme que la conferència d’Armangué ha despertat en molta gent, sí que comparteixo la idea que la ciutat està en crisi. I és una crisi d’horitzó.

La ciutat fa temps que no està bé, però tampoc no està tan malament com sembla si ens fixem en altres dades. El que Figueres demana a crits és un horitzó, saber cap on ha d’anar en els propers quinze, vint anys. Cal un horitzó compartit que uneixi al conjunt de la ciutat i faci que els esforços no es perdin en projectes dispersos.

I això va molt més enllà de l’administració pública, la societat civil és, segurament el gran punt feble de la ciutat. Ens cal més musculatura social i més implicació de tothom en l’esdevenir comú. Una ciutat sense una societat civil forta, té un futur incert.

Per això és necessari reforçar les entitats existents i afavorir que en neixin de noves. Si ens costa pensar en clau de ciutat, sempre podem començar en clau de comarca i aquí –amb Figueres com a epicentre- hi tenim un exemple claríssim: la IAEDEN i Salvem l’Empordà. Gràcies a ells, a una societat civil activa, comencem a tenir clar quina comarca volem. Al llarg d’aquests quinze anys, han esdevingut el catalitzador que ens ha fet reflexionar sobre cap on anàvem.

Això és el que ens cal a Figueres. Ésser conscients d’una realitat dura, no caure en el pessimisme gratuït, ser capaços de treure el màxim suc a unes potencialitats bestials i començar a treballar tots per un projecte comú que superi a les dues Figueres i en faci una sola, compartida, dinàmica i molt millor.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz