Sònia Martínez: ‘Quan estàs al capdavant del Consell veus la necessitat d’aquestes administracions’

0
1238

Aquesta entrevista va fer-se abans que es decretés l’estat d’alarma pel nou Covid-19 i es posés el país en quarantena. La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i també alcaldessa de la Jonquera destaca els projectes més importants per l’ens comarcal al llarg d’aquest 2020 i la mirada de futur que ha de tenir aquesta administració per cobrir les necessitats de l’Alt Empordà


Ara fa una mica més de mig any que és presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, com ha entomat aquest gir en la seva carrera política?
Hi ha moments en què costa compaginar l’Ajuntament de la Jonquera i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, ja que aquí al Consell a través de cada àrea són moltes les competències que tenim, però tenim un bon equip de consellers i de personal tècnic de cada àrea que fa possible tirar endavant tots els projectes.

Entenc que deu ser complicat compaginar-ho amb la feina d’alcaldessa de la Jonquera i de presidenta.
És complicat però es pot fer. En Josep Maria Bernils és la persona que sempre està al Consell Comarcal, la persona de referència i fa de coordinador del govern. Això va molt bé, ja que jo amb un Ajuntament com el de la Jonquera no puc dedicar-m’hi exclusivament, al Consell.

Quan va arribar a la presidència de l’ens comarcal, quines són les problemàtiques que va trobar-se?
A la darrera legislatura del Consell vaig estar al capdavant de l’àrea de Cultura i després a l’àrea d’Ensenyament i, a grans trets, coneixes tots els serveis que es presenten des de l’entitat però quan t’endinses a cada àrea veus la quantitat de serveis que es presten a una comarca tan complexa com és l’Alt Empordà, on hi ha municipis grans, molts de petits, alguns de costa, altres d’interior, i cada un amb unes necessitats especials. És quan estàs al capdavant del Consell quan veus més que mai la necessitat d’aquestes administracions comarcals. Sempre he pensat que són necessaris, ja que com a alcaldessa veus tots els serveis que presta a un Ajuntament, però quan estàs al capdavant i coneixes casuístiques d’altres municipis que fins ara no coneixies és quan realment veus la importància d’aquesta administració.

El pressupost del Consell per aquest 2020 serà aproximadament de 38 milions d’euros, 8 dels quals són inversions. Es va parlar del Centre de Tractament de Residus Alt Empordà (CTR) i d’un nou edifici per l’ens comarcal. N’hi haurà més?
Tenim el Centre de Tractament de Residus, que anirà lligat amb el servei de recollida d’animals abandonats. En aquest espai de Pedret i Marzà és molt important el triangle que s’hi formarà, ja que comptarà amb una aula pedagògica que donarà molts més serveis de formació i de tallers didàctics, que s’està fent des de l’àrea de Medi Ambient i, a més a més, una part del personal anirà allà un cop executada.

A banda, tenim molta necessitat d’espai a l’edifici del Consell Comarcal a Figueres i evidentment hem de buscar un altre edifici –que ja hem estat mirant– per ubicar-hi els serveis.

Hi ha qui diu que s’apujaran les taxes d’adopció d’animals en aquesta nova protectora. És cert?
Des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà aquesta és l’obra que hem demanat al Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), ja que estava establert que una part del finançament seria per part de l’Ajuntament de Figueres, una altra per part de la Diputació de Girona i una última que s’havia de fer front amb dues anualitats diferents als ajuntaments de la comarca. Nosaltres hem presentat aquesta obra pel finançament i això evitaria que els ajuntaments hagin de fer aquestes dues aportacions. En aquests moments l’edifici està ben estudiat des de l’àrea de Medi Ambient del Consell i s’està acabant de veure el tipus de gestió. Ara no gosaria dir res més fins a saber el tipus de gestió que se’n farà.

Se saben alguns dels terminis pel que fa al CTR o a la protectora d’animals?
Els terminis no els puc dir perquè va haver-hi una modificació del planejament per part de l’Ajuntament de Pedret i Marzà, però el que podem dir és que ja està tot en tràmit.

Parlava abans del nou edifici pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Fa temps que s’està mirant una possible ubicació, què en sabem?
Hem mirat diversos edificis però des de l’ens no és tan fàcil fer-ho, ja que nosaltres no podem adquirir directament el que volem, tot s’ha de fer a través d’una valoració i una subhasta. Nosaltres hem de dir les necessitats d’espai que tenim i val a dir que a la legislatura passada en vam veure diferents aquí a Figueres i el volem molt a prop d’aquest Consell. No ens interessa tenir les oficines disperses.

Parlant d’edificis, l’Ajuntament de Figueres vol vendre’s la Casa Nouvilas, però en Consell Comarcal també en té una part. Com acabarà?
Aproximadament una tercera part és del Consell Comarcal, i l’Ajuntament de Figueres, l’alcaldessa en concret, ja em va manifestar la voluntat del consistori de vendre la Casa Nouvilas. Però és una decisió que ha de ser compartida perquè les dues administracions en som propietàries i malgrat que desprendre’s de patrimoni no és mai agradable, hem de ser realistes. El Consell no podem comprar-ne les dues terceres parts i rehabilitar-la, ja que és molt costós. Nosaltres no podem pensar a adquirir la Casa Nouvilas perquè el cost és molt elevat.

Quin ha de ser el posicionament del Consell, doncs?
No és tan fàcil dir-ho. Essent realistes ens hem de posar d’acord, que ja n’hem parlat i haurem de vendre conjuntament perquè l’expedient de venda ha de ser per a les dues parts. I sí, estaríem disposats a vendre la nostra part.

ÀNGEL REYNAL

Fa una mica la sensació que les inversions no preveuran més polítiques socials. La comarca està en xifres d’alarma, quina ha de ser la línia a seguir?
És cert que les dades posen la pell de gallina però una part molt important del pressupost va destinada a Serveis Socials i s’està fent molt bona feina en l’àmbit d’infància, envelliment, d’augmentar l’autonomia personal i de l’atenció a la dependència i la prevenció i l’atenció d’exclusió social. La part d’inclusió social està fent molt bona feina: n’és un exemple el programa de Dones Referents Comunitàries, que el que ha fet és empoderar dones d’origen migrant de la comarca perquè elles a través de la seva comunitat puguin treballar en aquest sentit per millorar la cohesió social i la inclusió, sobretot.

Fa referència a les dones, fa pocs dies hem passat el Dia de la Dona i un dels projectes del Consell Comarcal són els punts liles. Quina valoració se’n fa?
Aquest ha sigut un projecte molt important, liderat per l’àrea de Joventut i Serveis Socials, i s’han instal·lat uns 30 punts liles en vint municipis de la comarca. El que s’ha fet és conscienciar la població sobretot durant l’oci nocturn, que és quan presumptament hi ha més problemes en aquest sentit. Les valoracions són molt positives, de cara al 2020 es vol seguir la línia i apostar per tallers per formar professionals i per xerrades als joves. És important que els joves i la població en general entenguin la situació, de vegades fa la sensació que la població no identifica prou quan hi ha un tema relacionat amb agressions.

I també fa una mica la sensació que només pensem a educar el col·lectiu més jove, altres col·lectius d’edat no es tenen en compte?
És clar, les nostres iniciatives no només han d’anar destinades als joves, també han de servir per conscienciar tota la població de la comarca.

Un dels projectes d’aquest mandat ha estat, com hem dit abans, el programa de Dones Referents Comunitàries. Ha acomplert l’objectiu?
Sobretot el que es volia era empoderar aquestes dones perquè siguin referents dins les seves famílies i també les seves comunitats i que, a través d’elles, ajudin a millorar la cohesió de la societat. Aquestes dones s’han format i sobretot s’han empoderat. I crec que és molt important que elles mateixes treballin per a la cohesió social de la comarca de l’Alt Empordà.

Figueres fa pocs dies s’ha declarat ciutat feminista. Quines creu que han de ser les polítiques feministes d’aquest ens?
Amb els anys s’ha anat millorant en aquest sentit i ens queda un enorme camí per recórrer, esperem que ben aviat deixem de celebrar el Dia de la Dona perquè voldrà dir que les dones tenim les mateixes oportunitats que els homes i a vegades ens costa més conciliar la vida familiar. Al capdavant de grans empreses o de la política, per la part que em toca, ja hi trobem dones però a nosaltres sempre se’ns exigeix molt més i hem de demostrar que valem quan a un home, a vegades, ni se li demana. Pel que a mi m’afecta, que és purament en l’àmbit polític, sí que veiem dones tant al ministeri com a les conselleries o bé presidentes de parlaments, però encara espero –després de 40 anys, i desitjo que sigui ben aviat– tenir una dona que sigui la presidenta de la Generalitat.

Parlant de dones, fa temps l’ens va començar un estudi sobre prostitució, perquè és una de les comarques amb més xifra d’aquest fenomen. Com avança?
Des de l’àrea d’Inclusió es treballa amb una taula tècnica que fins ara tenia la seu a la Jonquera i ara es realitzaran diferents canvis per venir aquí al Consell, ja que en forma part tant personal de l’àrea de Serveis Socials com també els cossos de seguretat i les entitats que treballen aquest fenomen, i s’estudia des d’un àmbit més tècnic. Penso que ens cal una mirada més àmplia, ja que aquestes dones no deixen de ser víctimes i cal intentar posar al seu abast diferents eines i serveis per ajudar-les.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li