Sònia Martínez: ‘No em canso de demanar a Interior la presència de més efectius a la Jonquera’

0
1023

Fa sis anys que és l’alcaldessa de la Jonquera. A les eleccions municipals del 2011 es presenta com a cap de llista, guanya i es converteix en la primera dona alcaldessa del municipi amb PDeCAT (antic CiU). Tot i que encara és molt aviat, Martínez diu que serà alcaldable el 2019.


 

La paraula seguretat és una de les més repetides i escoltades en els darrers mesos a la Jonquera.
L’any passat ja hi havia aquesta sensació d’inseguretat, perquè evidentment ens molesta veure gent que, pressuntament, es dedica a la venda de droga als nostres carrers. La Jonquera és un punt fronterer i aquí tenim lleis molt més laxes que a França, això fa que tota aquesta gent vingui aquí.

El problema és que fins ara s’havia detectat la seva presència però no s’havien detectat robatoris. Ara ja fa uns quants mesos que entren a l’interior dels domicilis. Policialment aquests casos estan resolts, ja que se sap de quina gent es tracta, són reincidents i els mateixos que ocupen els pisos. Així que policialment està resolt però tenim unes lleis que no ens ajuden gens. El detenen però de seguida tornen a sortir, per aquest mateix motiu, ara l’Ajuntament de la Jonquera es persona com a acusació particular, per demanar presó de manera preventiva.

Diu que es tracta de la mateixa gent que ocupa pisos del municipi. Com hi està treballant el consistori?
L’Ajuntament va tapiar alguns pisos, dels quals té la propietat. Ara hi ha dos altres pisos ocupats, un està en tràmit de ser propietat del banc perquè ens consta que és d’una promotora que va fer fallida. En aquest sentit, el consistori està a l’espera d’obligar al banc a prendre mesures com a propietaris de l’immoble.

D’altra banda, hi ha un pis que és d’un propietari particular i l’Ajuntament s’ha intentat posar en contacte amb ell però ha sigut del tot impossible. Estem seguint el procés que marca la llei, amb anuncis per edicte. Les pròximes setmanes acabarà el termini i, si el propietari no ha fet res, el consistori actuarà de manera subsidiària. Estem treballant a l’Administració i no podem fer les coses com ens agradaria, els tempos no són els que ens agraden, són molt llargs però segur que en les pròximes setmanes podrem actuar en aquest pis.

Cansats de la inseguretat, un grup de vilatans ha engegat la plataforma Veïns de la Jonquera. Què en pensa, d’aquesta entitat?
La ciutadania organitzada ha de manifestar quines són les seves preocupacions i treballar com a veïns preocupats per una situació d’inseguretat, em sembla bé. Penso que no és només l’Ajuntament qui ha de treballar pel poble, tots juguem un paper important en els temes que puguin preocupar al municipi. Hem de buscar la manera de poder col·laborar amb la ciutadania i el consistori. Amb la plataforma vam fer una primera reunió improvisada i ara que ja s’han constituït com a plataforma, és probable que la setmana que ve ens reunim de manera oficial.

A la Jonquera hi treballen quatre cossos de seguretat i una de les queixes és la poca cooperació entre ells. Què pot fer-hi el govern municipal?
Nosaltres no podem decidir quines són les competències de cada cos, crec que estan ben delimitades i tothom treballa coordinadament. Nosaltres tenim la Policia Local, que és qui fa complir les ordenances de convivència ciutadana; la seguretat ciutadana correspon als Mossos d’Esquadra; els temes relacionats amb drogues la Guàrdia Civil i l’estrangeria, a la Policia Nacional. Tothom treballa, ja que a la Jonquera hi ha feina per a tots. D’altra banda, moltes vegades treballen en accions conjuntes, per exemple quan s’han detectat pisos amb la llum o l’aigua punxada, s’han fet diversos operatius en què també participen Endesa, Sorea, etc. Amb aquests temes sí que hi ha dispositius especials.

Parlant dels cossos de seguretat, com avança la comissaria de Mossos d’Esquadra?
Sempre he insistit molt, com a alcaldessa, de la necessitat de tenir una comissaria aquí la Jonquera. Ja vam lluitar per fer-hi l’oficina de Mossos, ja que som el punt d’entrada al nostre país. Ara cal fer un pas més i no només perquè hi hagi aquesta infraestructura, sinó perquè això ha de comportar que hi hagi molt més agents de Mossos d’Esquadra. No se sap quines unitats vindran finalment però tenir una comissaria així comporta que hi hagi més efectius.

El 2017 vam aprovar el conveni amb el Departament d’Interior i vam començar a treballar amb el Pla de millora urbana del sector del polígon industrial La Campa, que és on s’ha d’instal·lar aquesta comissaria. L’octubre d’enguany vam presentar el projecte d’urbanització, ja que a l’hora de preveure la comissaria també té en compte una nova entrada a la Jonquera, més oberta i més fàcil d’accedir, perquè també ens ha d’ajudar a fer que els possibles visitants i compradors entrin al poble i a fer-lo més atractiu. Aquest mes la comissió d’urbanisme ha emès un informe favorable d’aquest pla i això és un pas previ per aprovar-ho. Evidentment, aquest octubre, dos dies abans que destituïssin el conseller, Joaquim Forn, vam aconseguir signar el conveni. No es va poder fer amb un acte presencial de signatura però ho vam signar a la vegada digitalment. A finals del 2018 o principis del 2019 s’haurien d’iniciar les obres de la comissaria.

Hi haurà més efectius de Mossos d’Esquadra. Això vol dir que amb els que hi ha actualment és just?

Crec que en fan falta molts més. Ells tenen les competències de seguretat ciutadana i la Jonquera no és un poble com qualsevol altre de tres mil habitants. Estem parlant d’un punt fronterer, una frontera entre dos països que tenen lleis completament diferents. Jo no em canso de demanar i reivindicar, com he fet sempre al Departament d’Interior, la presència de més efectius.

Des de l’estiu hi ha càmeres de videovigilància a les carreteres principals. En una segona fase se n’instal·laran més, on seran?
Enguany s’han instal·lat càmeres al Pertús i ens ajuden a combatre la venda ambulant. A finals d’any es licitaran vuit càmeres més i d’aquesta manera podrem tancar el radi per controlar millor la zona. Se n’han de posar a les entrades i els principals accessos de la vila. El primer bloc anirà per controlar els accessos principals i les altres en punts conflictius. Les càmeres que hi ha ara permeten detectar les matrícules de vehicles que entren i surten. Així s’han pogut resoldre fets delictius i fins i tot des dels jutjats moltes vegades se’ns ha demanat imatges per resoldre situacions. Per exemple, fa un any i mig hi va haver un atropellament i l’autor va fugir, gràcies a les càmeres es va poder actuar.

Una de les problemàtiques actuals és la prostitució. Vostè mateixa va presentar una queixa al Consell Audiovisual de Catalunya perquè van fer unes declaracions sobre prostitució que no van agradar gens al poble.
Em va molestar molt que en un programa de ràdio on parlaven de refugiats, que no tenia res a veure amb la prostitució, es digués que la Jonquera era un poble que vivia de la prostitució. Em va indignar molt, perquè sabem que aquí vivim del transport i del comerç. Per dissort del nostre punt fronterer, som el primer poble que està al costat d’un altre país amb lleis més estrictes.

L’Ajuntament de la Jonquera va lluitar molt per evitar l’únic prostíbul que tenim, finalment va ser el TSJC que ens va obligar a donar el permís d’obertura d’aquest local. Penso que sóc una de les alcaldesses més lluitadores pel que fa a la prostitució, però fins que no hi hagi un canvi dins la legislació no es podrà solucionar.

ÀNGEL REYNAL

Cada vegada hi ha més noies al voral. Com es tracta el tema des de la vessant política?
A l’Alt Empordà tractem aquest tema per mitjà d’una comissió constituïda políticament al Consell Comarcal i de la qual sóc la presidenta. En l’àmbit tècnic hi ha molts agents implicats, com ara la part policial, la fiscalia, serveis socials, sanitat… S’està fent una bona feina però és molt difícil acabar amb aquesta problemàtica. A més, no és només un tema d’imatge, la prostitució atempta contra la dignitat de la dona. Aquestes noies tenen tota una història, molt trista i lamentable, darrere i crec que no podem tancar els ulls davant d’això. Les noies no manifesten que exerceixen obligades i el fet que no hi hagi gaires denúncies dificulta encara més la situació. Treballem amb entitats com Apip-Acam i des de Serveis Socials i entitats com aquesta s’intenta fomentar la inserció laboral d’aquestes persones i intentar que deixin de guanyar-se de la vida d’aquesta manera.

Fa un any es va fer una macroperació policial contra les falsificacions a gran escala a la Jonquera, però aquests locals ja estan oberts.
Després de molt de temps per preparar aquest operatiu policial i nosaltres des de l’Ajuntament denunciar la situació i Andema (Asociación Nacional para la Defensa de la Marca) es va aconseguir tirar endavant aquest gran dispositiu que va tenir molt bon resultat, però hi ha hagut alguna errada, que no sabem, i ha fet que es tornin a obrir aquests establiments. Malauradament aquesta feina que vam fer no ha servit de res perquè tornem a veure els mateixos locals. Tot i això, hem de continuar insistint perquè això és una competència deslleial a tota la resta de comerços i empresaris que paguen els seus impostos i tenen dificultats per tirar endavant. Continuarem treballant i cooperant per fer accions com aquestes. Entenc que el procés continua però la mesura cautelar de precintar els locals no. Són processos jurídics lents i llargs però cal tenir en compte que no només era falsificació de marques, darrere hi havia un tema de blanqueig que anava més enllà.

La Jonquera té una densitat comercial sis vegades superior a la de Catalunya. S’ha notat algun efecte de la situació política actual?
El nostre potencial és el francès i he parlat amb diferents empresaris, algú sí que ha notat una baixa de facturació però cal pensar que França no està passant bons moments, per tant no sabria dir si té alguna influència. Altres amb qui he parlat calculen que les vendes i el volum de negoci és aproximadament igual al del mes de novembre de l’any passat. Es va notar molt més pels atemptats de París de fa dos anys que no pas ara.

Un dels punts més tocats del sector comercial jonquerenc és el carrer Major.
Ara s’ha començat a reactivar l’Associació de Comerciants i des de la Promoció Econòmica ja s’han fet reunions. A partir de l’any que ve, quan iniciïn les obres del carrer Major cal intentar captar empreses que vulguin obrir aquí, per això farem les obres, cal presentar quelcom atractiu. La nova ordenança serà per a ajudar a arreglar les façanes i potser posteriorment podrà ser una nova línia de subvencions per mirar d’embellir els locals comercials.

Les festes nadalenques són a tocar i alguns vilatans estan preocupats per si hi haurà llums de Nadal o no.
Sempre s’han encès pel pont de la Puríssima, tenim una brigada petita i en els pròxims dies es penjaran. En cap moment no hem posat en dubte si hi haurà llums de Nadal o no, creiem que l’enllumenat ha d’ajudar a reactivar el comerç i estem treballant amb l’Associació de Comerciants precisament per reactivar el comerç del carrer Major. No tindria sentit no col·locar-los.

Sònia Martínez, alcaldable pel 2019?
És aviat per dir-ho, en aquests moments estem acabant d’executar tot el que portàvem al programa electoral, però ara mateix he de dir que sí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li