Som república

0
2741

Recordo que fa molts anys, Vicent Partal –periodista i editor de Vilaweb, el diari digital degà de tota Europa– va descriure en un article que el dia en què es va proclamar la independència d’una de les repúbliques bàltiques es va adreçar a la principal plaça de la capital amb una ampolla de cava per a la celebració. I no hi va trobar ningú. I que l’endemà tothom va anar a treballar amb total normalitat, que la vida va continuar amb el mateix ritme. Li ho he sentit explicar un munt de cops, més tard, al llarg d’aquests darrers anys, que l’endemà de la independència no passaria res. No ens neguitegem doncs. Primer de tot celebrem-ho. Fem-nos petons i abraçades, truquem els amics, parents, saludats i desconeguts amb qui durant aquests darrers mesos hem compartir tantes i tan intenses experiències. I preparem-nos per continuar. Continuar confiant els uns en els altres, com hem fet fins ara. Els projectes vitals personals es basen en la confiança en un mateix. Els familiars, en la confiança dels propers, els col·lectius, en una comunitat i els nacionals en tot un poble. Confiem en les entitats, en els partits, en les institucions i sobretot en les persones, en la força de tots i cadascun de nosaltres. Preguntem-nos cada dia “què puc fer jo?” en lloc de qüestionar què fan els altres. Som una nació amb una voluntat manifesta i ratificada en referèndum, amb una legitimitat que avalen tots els tractats en dret internacional, amb una viabilitat econòmica indiscutible, un reconeixement exterior _per ara encara covard i silenciat_ més que notable i amb una tenacitat secular. Sabem què volem i que tenim les forces per arribar-hi. Hi ha camí traçat, centenars de persones que hi treballen de fa molt temps, col·lectius preparats i accions previstes. Naturalment. Recordeu el “no hi haurà urnes”? Recordeu el “no habrá referendum”? doncs és dels mateixos autors de “no hay República”. Serà complicat i ens endinsem en un territori en el qua mai fins ara hem caminat. Però no creieu els que diuen que no tenim instruments, o que no tenim plans, que no tenim aliats o no tenim prou força. Tenim l’única cosa imprescindible per prendre el nostre futur a les mans: la legitimitat, el mandat, la unitat i la força d’un poble. La força que ens ha portat a la República Catalana i que ens farà possible fer-ne un estat més del món molt més aviat del que els nostres adversaris imaginen.

No puc deixar de pensar, en aquests dies d’emocions i final del camí, en tots els empordanesos i empordaneses il·lustres i anònims, totes i tots els que enyoro i els que no he conegut que tant haurien desitjat poder viure aquest moment. Potser reunits en algun lloc del cel pel gran Alexandre Deulofeu, content per haver encertat també la predicció de la llibertat de la nació catalana, i alhora contrariat per haver-nos avançat uns anys. Disculpeu-nos senyor Deulofeu, però això ja no es podia aguantar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li