Sol; solet

0
996

Ha estat, i encara en queda una bona torna, un estiu com cal. Una bona xafogor al juliol, i un agost si fa no fa, com els dels de abans. Això pel que fa al temps. Ara bé, pel que fa a les notícies, em sembla que no ha complert aquella mena de languidesa que en el meu imaginari solia compassar-se amb temperatures en les quals es aconsellable no posar-se gaire nerviós. Però enguany, no pas. Ja vam començar per un juliol que _diferentment _ d’altres anys , entre el previsible enrariment entre els governs de Catalunya i Espanya i l’expectativa de la forçada presència de Rajoy a l’Audiència, just quan la majoria de la població estava més pendent de les vagues als aeroports que no pas dels gàngsters del PP. No gaires sorpreses. Ni en la compareixença a l’Audiència de Rajoy. Ni en la posterior (això sí que no havia passat mai) ja encetat l’agost la compareixença al Congrés. Com sempre : “Espanya va bien, y nosotros gracias a los que nos votaron, seguimos bien”. No sé si cal fer-vos memòria, però per si un cas us recordaré que va declarar en un lloc habitualment assignat al personal jurídic (que ja és tot un símptoma de la independència de la Justícia). I pel que fa la declaració, a banda que semblava posar a prova la solidesa del seu cutis facial, va deixar-me un element que al mig de tanta barroeria, passava inadvertit. Segons sembla, en Mariano estava sol. Bandejat pel seu tresorer. Desinformat per tots i cada u dels seus col·laboradors o funcionaris del partit o dels ministeris. Ni Hisenda, ni Indústria (tot i que feia un mes que el ministre titular havia dimitit per un parell de milions sense importància i evadits a Panamà). Ni Interior, que provadament, fabricava proves, feia escoltes il·legals o obstruïa descaradament l’acció de l’Oficina Antifrau. Consells de ministres on es (o s’hauria ) d’haver tractat les implicacions de la trama Gurtel. I ell President: sol. Ni es molestaven en fer-lo partícip. Reunions de l’executiva del PP, i ell; sol. Tant sol com la una. Encara que a mi em recorda més el “sol” de Lluís XIV. Conegut pel sobrenom de “el rei Sol”. Tal vegada commogut per la simpatia que em provoca me’n vaig adonar del seu profund drama. Viu en una soledat cruel. Altres soledats van aparèixer per destorbar-lo quan precisament, gaudia de unes vacances “en companyia “. La soledat de les víctimes dels atemptats a Barcelona, la soledat dels que se senten indefensos, la soledat dels que no saben en qui confiar. I la soledat dels que per pagar tant de sobre , el seu cistell de la compra o l’accés a la Sanitat a temps i suficient no ha parat de minvar. Es sol dir que la soledat es una epidèmia creixent. Crea abandó, depressió i és un dels ferments per a la captació de terroristes o d’altra mena de delinqüents. Ah cony! Ara ja ho entenc. Senzillament, l’han deixat sol. Pobret!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li