Sóc un il·lús, somiatruites, utòpic, poc realista i immadur?

0
1687

Falta poc menys d’un any per a les properes eleccions municipals i, a poc a poc, els partits ho anirem fent evident —si no ho és ja a hores d’ara—, presentant les nostres propostes i les persones candidates. Abans no entrem de ple en la voràgine electoral, tant de bo prenguéssim tots consciència del que hi anem a fer, i del que ens hi juguem.

Us voldria explicar la situació d’uns amics molt propers. Es diu així quan parles de tu i no vols que se sàpiga, oi? Doncs com deia, aquests amics han sofert un petit gran canvi a les seves vides. Això està fent que es mirin la ciutat on viuen —on viurà el petit gran canvi—, les seves virtuts i defectes, les seves potencialitats i les seves mancances, d’una altra manera. De fet, si ho pensem bé, cada persona de la ciutat hi interactua des de la seva pròpia realitat i n’acaba elaborant una visió personal i intransferible. Per tant, ens podem aplicar aquella dita de tants caps tants barrets.

Doncs sí, el més complicat és no caure en el parany de fer la política municipal per als teus i des dels teus. Quan dic des dels teus, em refereixo a aquella manera de voler fer política per a tothom però sense afectar la pròpia comoditat. I sí, dic comoditat perquè malgrat les dificultats en què ens veiem immersos la gran majoria, qui fa política encara ho fa des d’una posició confortable i de comoditat si la comparem amb el sector invisibilitzat de la nostra societat, aquella que no vindrà a participar en els partits per fer la política que necessiten. Potser ni tan sols participaran en les eleccions, i fins i tot, una bona part d’aquesta Figueres invisibilitzada ni tan sols té dret de vot.

Potser part de la responsabilitat de la situació en què es troba la ciutat és que tenim un imaginari municipal que pertany al passat i que caldria actualitzar? Potser és la comoditat o la por de veure que la imatge de la ciutat que tenim no s’adiu a la ciutat que veuen la majoria dels nostres veïns i veïnes?

Segurament abans d’encarar la propera cursa electoral hauríem de fer tots plegats un exercici per conèixer les diferents Figueres que ens envolten, les seves virtuts i els seus defectes, les seves potencialitats i les seves mancances. Fet això, caldria pensar en una Figueres del futur on tots i totes, incloent el petit gran canvi, hi puguem trobar més virtuts que defectes, i més potencialitats que mancances.

Sí, suposa una gran feinada fer aquest exercici col·lectiu. I quan dic col·lectiu no vull dir que l’hàgim de fer plegats, sinó que l’hauríem de fer tots i totes, a nivell individual i de partit. Finalment, estem parlant d’unes eleccions on cada agrupació aportarà les seves solucions, que tant de bo vagin destinades a tots els figuerencs i figuerenques, i a cada una de les Figueres que en resulten. Doncs fet això, ens hem de preguntar si estem disposats a assumir les polítiques necessàries per revertir el rumb de la ciutat. Acceptarem cedir en moltes coses, espais i polítiques per aconseguir que tots i totes partim d’allà mateix? Democràcia no volia dir el govern de la majoria?

Segurament em direu que sóc un il·lús, un somiatruites, que tot això és molt maco però molt utòpic i que he de ser més realista i madur, potser sí. Però em temo que la por de sortir del centre de gravetat de les polítiques municipals, la por d’assumir que la meva Figueres no és l’única ens impedeixi fer unes polítiques necessàries per al conjunt de la societat figuerenca.

Però no, tinguem les consciències tranquil·les, segur que sóc un il·lús, somiatruites, utòpic, poc realista i immadur.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li