Simonet, un heroi del castell

0
925

Josep Puig escriu un llibre sobre aquest guerriller, nascut a Garriguella el 1783, que va arribar a coronel


El castell de Sant Ferran és, encara al dia d’avui, un dels grans conjunts arquitectònics per descobrir, no només de la nostra comarca, sinó de tot el país, tant pel que fa a la seva bellesa monumental com a la seva història. La fortalesa ha estat el testimoni mut de la vida empordanesa durant els darrers 200 anys i malgrat que en algun moment va ser qualificat de «la bella inútil», en la realitat ha tingut també els seus moments de glòria. Tot el que s’explica al llibre El Castell de Sant Ferran i en Simonet, escrit pel periodista Josep Puig Badosa, és d’aquests aspectes tan singulars.

Cal reconèixer que en les darreres dècades han anat apareixent llibres i estudis que han permès conèixer molts aspectes inèdits o poc coneguts sobre el recinte, els fets històrics que ha viscut al llarg d’aquests dos segles i els personatges que n’han estat els protagonistes directes. En qualsevol cas, la documentació que hi ha sobre el castell és nombrosa, sovint dispersa i a voltes fins i tot contradictòria, segons han reconegut alguns dels i estudiosos que l’han consultat i analitzat.

En aquest sentit, novament, cal admirar i posar en valor la feina desenvolupada pels Amics del Castell a l’hora d’editar, any rere any, els llibres de divulgació que sota l’epígraf d’Episodis del Castell de Sant Ferran de Figueres posen llum a fets i personatges relacionats amb aquesta història de la fortalesa, que és tan extensa com apassionant. Un conjunt de llibres que ens ajuden a conèixer molt millor aquest patrimoni que tenim tan a prop i que, moltes vegades, ens apareix allunyat o, simplement, desconegut.

Aquest cop és Josep Puig i Badosa qui contribueix a seguir complementant el passat de la fortalesa figuerenca. I ho fa descobrint la figura de Joan Rimbau i Trull, més conegut com a Simonet, un dels herois de la Guerra del Francès. Amb aquest treball –després d’un primer llibre i d’un documental sobre el mateix personatge– l’autor ens permet descobrir molt més a fons un singular militar empordanès, que va protagonitzar gestes heroiques al castell de Sant Ferran i arreu de la comarca i que el van convertir en un militar molt popular entre els empordanesos.

EL PERSONATGE. Puig explica que «la nova plaça forta del castell de Sant Ferran, que es fa a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, es veu immersa amb un seguit de guerres en les quals en Simonet n’és un ferm defensor. Un home del poble, valent, que en la seva lluita inicial ja és capità guerriller. És una lluita aferrissada que es torna més estratègica a mesura que la guerra avança. En la Guerra del Francès (1808-1814), en Simonet és a primera línia. Els alts comandaments el reclamen per les situacions més difícils, i així és com es troba immers i viu les gestes més arriscades, en el seu estimat castell de Sant Ferran, lloc on serà ascendit a tinent coronel».

Afegeix que «després de la guerra, continua dins de l’exèrcit professional amb diferents destinacions. En el període del Trienni Lliberal (1820-1823) és investigat i separat del servei actiu, però amb l’arribada d’Isabel II es va tornar a incorporar a la milícia i participa activament en la Primera Carlinada (1833-1840). Altra vegada és a Sant Ferran com un dels personatges destacats, que defensa la reina i fa fora els carlins».

Explica l’autor del llibre que «aleshores, Joan Rimbau, àlies en Simonet, és nomenat governador del castell de Sant Ferran. És l’any 1843 i la situació és molt compromesa, l’exèrcit està dividit en dos. A l’entorn del castell de Figueres s’estreny el setge de la força dita constitucional del general Joan Prim, mentre que a dins la fortalesa els considerats rebels, el general Narcís d’Ametller i en Simonet, amb molta diligència i honra, resolen la qüestió, amb una sàvia solució. S’evita un bany de sang. El 4 de setembre del 1848, el govern militar de Sant Ferran li dona llicència definitiva a en Simonet. Va morir el dia 30 d’abril del 1854. El seu enterament fou molt concorregut, li va retre honors un regiment del castell de Sant Ferran».

Conclou Badosa que «gràcies als arxius familiars i els cronistes de l’època, s’ha posat llum a aquest personatge que quasi passava desapercebut. Si bé és cert que hi ha petites ressenyes d’ell, no són suficients per valorar l’entrega total, com es demostra al llarg del llibre. En Simonet queda clar que va viure en primera persona molts dels fets ocorreguts al castell Sant Ferran i a l’Alt Empordà, i va demostrar, amb el seu bon saber fer, que era un gran patriota i un ferm defensor de la fortalesa figuerenca».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li