Simona Gay, escriptora a Portbou

0
1169

La poetessa rossellonesa va estudiar secundària a la vila fronterera i allà es va desvelar la seva vocació


El seu nom gairebé només és conegut pels especialistes en literatura catalana, però Simona Gay (Illa del Riberal, 1898-1969) és una poeta i aquarel·lista rossellonesa, germana del poeta Josep Sebastià Pons, que és considerada la primera dona que escriu en català a la Catalunya del Nord. Enguany, coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, la Generalitat l’ha inclosa dins de les seves commemoracions oficials i la Biblioteca Fages de Climent de Figueres ha estat un dels llocs escollits per difondre la seva figura i la seva obra, curiosament iniciada mentre estava internada en una escola de monges de Portbou.

L’activitat figuerenca, organitzada amb el suport de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, es complementarà amb les activitats que l’Associació d’Amics de la Casa Samsó (l’immoble on va néixer la poetessa i el seu germà, el també poeta i pintor Joan Sebastià Pons) organitzarà a l’Illa el 29 de setembre i els dies 1, 2 i 4 d’octubre. A la Biblioteca Fages de Climent, l’acadèmica nord-catalana Miquela Valls va explicar a bastament la figura de Gay i tot seguit es va presentar el poemari Aigües sempre vives, a càrrec de Teresa Dalmau, presidenta de la Casa Samsó, i d’André Robèr, editor. Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, va glossar l’acte i diverses poetesses van llegir alguns dels seus testos escrits en homenatge a l’autora rossellonesa.

L’etapa de Simona Gay com a escriptora comença amb la col·laboració a revistes locals del Rosselló i amb la participació, l’any 1927, als Jocs Florals de Perpinyà, on obté les primeres distincions. Al mateix temps inicia la recuperació d’una bona part del folklore de la regió. És autora de tres llibres de poesia: Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965). Com va destacar Miquela Valls, «la descripció del paisatge de la seva terra i la introspecció vital són els temes més destacats, sense oblidar l’evocació sentida del germà poeta i pintor, present en la darrera d’aquestes obres». L’any 1992 va aparèixer en un sol volum la seva obra poètica.

ELS ESTUDIS A PORTBOU. En la seva intervenció, l’acadèmica nord-catalana va remarcar l’etapa de Simona Gay –aleshores de cognom Pons, perquè lògicament encara no estava casada amb el magistrat Leon Gay– a Portbou, on va anar a estudiar com a interna al col·legi de les religioses benedictines, després de cursar la primària a l’escola del seu poble. Aquestes religioses havien arribat l’any 1903 a la vila fronterera, procedents de Montpeller, després que el govern francès expulsés alguns ordes religiosos del país.

«Eren unes monges molt avançades al seu temps i a l’escola de Portbou ensenyaven en francès, circumstància que va portar diverses famílies de la Catalunya del Nord a portar-hi els seus fills», va explicar Valls, tot que afegint que «Simona ja estava acostumava a anar amunt i avall de la frontera perquè havia passat algunes vacances a la Costa Brava, concretament al Port de la Selva, i, per tant, el català li era des de sempre una llengua familiar, tant a casa com en els seus primers desplaçaments frontera avall».

El fet més singular és que, segons els testimonis i documents recollits per l’estudiosa de Simona, «a Portbou no només estudiava i es banyava al mar, sinó que aquí també va començar a escriure. Des de la seva arribada, el 1913, i fins pocs mesos abans de morir, l’autora rossellonesa va escriure un dietari on gairebé cada dia se sotmetia a un examen de consciència sobre els fets de la seva vida. Allà també comença a llegir d’amagat molts més llibres dels que li són obligats amb motiu dels seus estudis. Entre altres, queda meravellada per l’obra Roses i xiprers, escrita pel seu germà, el qual, a partir d’aquell moment, serà tot un referent fins a la seva mort».

Estudia a Portbou fins al 20 de juliol del 1914. Surt del col·legi amb 16 anys disposada a formalitzar un enllaç matrimonial, però el dia 31 d’aquell mateix mes comença la Primera Guerra Mundial. La mort de la seva germana Magdalena i l’absència, per discrepàncies amb els pares, del seu germà escriptor, trasbalsen encara més la inquieta adolescent. Aviat es casa amb el seu cosí, el magistrat Leon Gay, que és disset anys més gran que ella. El treball del marit l’obliga a recórrer diverses ciutats franceses fins que la parella s’instal·la a París.

Entrada la segona dècada del segle XX, Simona Gay comença a escriure i a col·laborar a les revistes locals. Als anys 30 comença l’etapa de recuperació del folklore rossellonès amb el recull de pregàries, cançons i llegendes, una altra ocupació que per si sola ja mereix un reconeixement a la seva trajectòria personal.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li